Notícies d'Alacant i província

divendres, 29 març 2024

El Ple d'Alacant reclama al Govern central rectificar els pressupostos per a la província

La corporació ha aprovat també 3 declaracions d'homenatge a l'Hèrcules, rebuig als retards de l'AVE i per eliminar l'espera a Atenció Primerenca

El Ple de l'Ajuntament d'Alacant ha aprovat este dijous una declaració institucional en què reclama al Govern de Pedro Sánchez que rectifiqui els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), que situen Alacant a la cua de la inversió a Espanya durant el 2023. La corporació denuncia el “greuge” que suposen els comptes de l'Estat i exigeix ​​a Ximo Puig que destini a millores de la ciutat part dels 300 milions extra que va rebre dels comptes generals de 2022.

El alcalde, Luis Barcala, ha subratllat la unanimitat en la valoració que estes pressupostos són dolents per a Alacant. “Són dolents i són dolents de solemnitat, plou sobri mullat. Ens deixen els darrers d'Espanya. Per tercer any consecutiu han anat disminuint les inversions per a la província. Pedro Sánchez a este pas deixarà a 0 la consignació per a Alacant”, ha manifestat l'alcalde.

La vicealcaldessa Mari Carmen Sánchez, ha recordat que “Alacant es queda a la cua d'Espanya una vegada més amb 84,46 euros per habitant” ha assenyalat després de repassar la caiguda any rere any de la inversió. “València 939 milions, Castelló 169 i Alacant 160,8 milions. Soria rep 1.100 euros perquè no arriba a 100 Alacant, quan Hisenda recapta més de 3.000 milions d'euros anuals de la província” ha explicat la també portaveu del grup de Ciudadanos.

Mari Carmen de España, portaveu popular, ha insistit en esta idea, alhora que ha ressaltat el Rebuig als pressupostos no només de la part política, sinó també de la part social i empresarial. “Estes pressupostos destrossaran el futur de la província i de la ciutat d'Alacant, són una autèntica vergonya quan som la setena província que més impostos paga. Els alacantins no es mereixen este càstig, que compromet el desenvolupament i el futur dels nostres ciutadans. Els alacantins no som menys que ningú”. 

La declaració ha tirat endavant amb els 16 vots dels grups proposants: Populars (9), Ciudadanos (5) i Vox (2). Unides Podem (2) i Compromís (2) s'han abstingut, mentre que el PSOE (9) s'ha quedat només en el vot en contra de la declaració institucional. 

La declaració insta el Govern d'Espanya “que rectifiqui el projecte presentat de Pressupostos a fi que se solucioni este greuge i l'enorme dèficit de finançament amb la província d'Alacant i així es financi de manera justa i proporcional a la nostra província”.

La proposta de l'equip de Govern també reclama al Consell de la Generalitat Valenciana que destini part dels 300 milions extra dels que disposa dels PGE de l'exercici 2022 que va rebre per a infraestructures per millorar la ciutat d'Alacant, a més dels 53 milions del fons de compensació interterritorial dels quals es beneficiarà el pròxim any la Comunitat Valenciana, amb els quals es pretén corregir els desequilibris entre autonomies i, per tant, es faça efectiu el principi de solidaritat.

Relegats a la darrera posició d'Espanya

El text de la declaració institucional reflecteix que el Govern d'Espanya "ha relegat" a la província d'Alacant a l'última posició a l'Avantprojecte dels Pressupostos Generals de l'Estat per al pròxim any i destaca que els 160,8 milions d'euros que va a destinar per executar inversions a la província suposen la pitjor dada de la història sent, a més, la xifra més baixa per habitant de tot el país per al pròxim any.

“Es tracta de menys de un terç del que ens correspondria per volum de població, és a dir, 537 milions d'euros davant dels 160 milions que es destinaran”, afegeix la iniciativa promoguda pels grups popular i de Ciudadanos. "Si això no fos poc", prossegueix, "és el tercer any consecutiu que la xifra de finançament baixa, ja que el 2021 es van destinar 298,8 milions d'euros a la Província, el 2022 la xifra va baixar a 183,6 milions i per a l'any 2023 se n'han previst 160,8 milions”.

Alhora, la declaració recalca que la província de València "es beneficiarà" de 939 milions d'euros de les arques estatals (el 74% de tota la inversió de l'Executiu central a la Comunitat), mentre que Castelló rebrà 169 milions, nou més que Alacant, tot i tindre menys d'un terç de la població. “Per contra, som la segona província d'Espanya on més ha crescut la població des del 2020 i en conseqüència, només podem denunciar el menyspreu constant a què sotmeten els alacantins”, recalca.

“Les dades són descoratjadores”, continua la declaració. "Els 160,8 milions que es destinaran a Alacant equivalen a la irrisòria xifra de 84,46 euros per alacantí, 200 euros menys que la mitjana nacional quan som una província eminentment emprenedora i solidària amb el conjunt de l´Estat". Per la seua banda, Soria encapçala la llista amb la inversió més gran per habitant a les diferents províncies, ja que rebrà 1.103,53 euros per resident.

Per recalcar la sensació de “greuge” també subratlla que Alacant és la setena província que més impostos paga a Espanya este any, i la primera entre les que no són capital autonòmica. "Per tant", insisteix el Govern municipal, "no podem permetre que l'Estat recapti 3.000 milions a Alacant este any, i siga esta xifra 19 vegades inferior del que preveu invertir el 2023".

Centenari de l'Hèrcules

La Corporació Municipal també ha aprovat per unanimitat, a proposta de l'equip de govern municipal, una declaració institucional de respatller i homenatge a l'Hèrcules Club de Futbol, persones i professionals vinculats a l'entitat al seu Centenari, per esta centúria representant la ciutat i convertint-se en bandera i orgull per a tots els alacantins.

La declaració institucional, llegida al Ple, realitza un recorregut històric des de la fundació de l'entitat fins a l'actualitat, ha ressaltat les seues senyes d'identitat i la seua vinculació a la ciutat, a més de les persones i els professionals que han marcat la seua trajectòria al llarg d'estes deu dècades de futbol de primer nivell a la ciutat.

El Ple de l'Ajuntament d'Alacant ret homenatge a l'Hèrcules CF a commemoració dels seus 100 anys d'història, per haver representat la societat alacantina tot este temps, convertint-se en bandera i orgull per a tots els alacantins i per ser, sens dubte, patrimoni de la ciutat que el va veure néixer”, assenyala la declaració institucional.

Arracades de l'AVE

El Ple ha aprovat per unanimitat una altra declaració institucional a instància de l'equip de Govern de l'Ajuntament d'Alacant, integrat pels grups popular i de Ciudadanos, en l'expressa el seu rebuig pel nou retard de l'alta velocitat ferroviària i exigeix ​​que es prenguin totes les mesures necessàries per accelerar-ne la implantació, “ja que és una infraestructura fonamental per a l'economia del Mediterrani i de la nostra ciutat”.

La condemna municipal es fa extensiva a la paralització de la connexió ferroviària entre el Port d'Alacant i Villena, la licitació del qual estava prevista per al primer semestre d'este any, però de la qual no es tenen cap notícia per part del Ministeri de Transports.

"Els alacantins estem farts de patir greuges comparatius, infrafinançament per part de l'Executiu central i de ser menyspreats", sosté la declaració. “No som ciutadans de segona. Alacant mereix disposar d'unes infraestructures que millorin la qualitat de vida dels seus ciutadans i visitants”, conclou la iniciativa, que serà notificada al ministeri, al Govern d'Espanya, al president de la Generalitat, Ximo Puig, i als grups polítics amb representació a les Corts Valencianes.

atenció primerenca

El Ple de l'Ajuntament d'Alacant ha acordat a través d'una altra declaració institucional a instàncies del govern municipal instar el Consell de Ximo Puig, davant la “gravíssima” situació en què es troben els centres d'atenció primerenca i els xiquets que necessiten una plaça a la mateixa, es prenguin totes aquelles mesures que siguen necessàries, ja siguen pressupostàries, organitzatives o de personal, per acabar amb les llistes d'espera y garantir l'accés urgent i en condicions a una plaça en estes centres. La proposta ha comptat amb 16 vots a favor del PP, C's i Vox i 13 en contra del PSOE, UP i Compromís.

A més, s'exigeix ​​a la Generalitat que escolti els professionals d'estes centres i les seues famílies, es reuneixi amb ells i dugui a terme les demandes i necessitats que li plantegen, per tal de millorar com més prompte millor, esta trista situació en els primers centres d'atenció.

També es demana que es modifiqui la instrucció en els termes següents i sobri la base de les demandes dels professionals d'estes centres: Que es creïn més centres i places. Que la recuperació de les sessions per part dels professionals no afecti la resta de tasques necessàries en la realització dinformes, programacions, correcció de proves, coordinacions amb els centres escolars amb sanitat, etc. Que es consideri més latenció indirecta. El treball als centres està compost per atenció directa i indirecta. Tota la feina feta per professionals i adreçada a un usuari (informes, programes, coordinacions, …) ha de ser considerada i comptar amb el seu temps propi. 

A més, es demana que siga l'equip professional el que decideixi de manera competent si està motivada l'actuació de dos professionals en una acollida, valoració o intervenció o si cal una o més sessions d'intervenció i la seua tipologia; que s'elimini la burocràcia excessiva i poc necessària, que es respectin els criteris tècnics dels professionals d'AT en tots els àmbits de la feina, que no s'exigeixi un nombre de sessions anuals com a criteri de compliment del concert que tenen amb la Generalitat. 

També es reclama més finançament per a la formació d'estes professionals i que esta, en ser necessària, ha de ser contemplada dins d'horari laboral i finançada per la C1PI, que els drets laborals dels professionals d'AT han de ser respectats com a qualsevol altre sector, (malaltia, permisos hospitalaris, permisos sindicals, formació, dinar…), que baixi la ràtio de quasi dos nens per terapeuta, que es deixi d'exigir un nombre mínim de sessions anuals irreals, que els professionals puguen establir el nombre de sessions dels usuaris, així com la seua actuació professional i que es deixi d'exigir obligatòriament la recuperació de sessions directes a costa del treball indirecte.