El respecte mutu professat per les dos esquadres es va deixar notar en els primers batecs de la trobada. Els atacs no destacaven per la seua agressivitat, erigint-se les defenses com a primeres governadores del duel. Melilla es trobava més còmode en esta tessitura. El poder físic del seu quintet causava a l'HLA Alacant molts problemes a l'hora de tancar el rebot, amb Hartwich fent molt de mal en esta faceta. I en estes, els de la ciutat autònoma, immensos en el pla defensiu, lligaven de mans una vegada i una altra les ofensives llucentines. El 3-9 que reflectia el marcador superat l'equador del primer quart era fidel reflex del que passava a la pista.
Rivero va tractar d'agitar la coctelera donant entrada a Justin Pitts i Devin Schmidt a la recerca de punts. La situació va millorar, però la sagnia de el rebot ofensiu impedia que els homes de Pedro Rivero s'acostessin a l'electrònic. Andris místers va clausurar el primer quart amb una safata fàcil després de l'enèsima captura en cèrcol lucentino. 13-19 i la sensació que la Fundació Lucentum encara havia d'arribar a el partit.
I vaja si va arribar. Contagiats de la perenne verticalitat de Schmidt, els jugadors de l'HLA Alacant van pujar una marxa a banda i banda de la pista. Un triple de Pitts va inaugurar el segon assalt, i un altre d'Issa Thiam va coronar un parcial d'11-2 que va atorgar als de Rivero el primer avantatge de la nit (22-21, m. 14). El Ferrándiz va començar a entrar en calor i Alejandro Alcoba no va dubtar a sol·licitar temps mort amb intenció d'aturar la pujada local.
Encara que si alguna cosa va ser constant al llarg de la primera meitat de la trobada va ser la solidesa de les defenses. El joc va tornar a espessir com la mel i, de nou, va ser Melilla qui va saber nedar millor en aigües tèrboles. Els visitants es van refer a base de rebots (34-13 a el pas per vestuarioss, el molt fred dada) i van arribar amb avantatge un descans arribat amb un canastón de Justin Pitts que va deixar a el públic connectat per al que pogués venir després. 31-32.
La tònica no va variar a la represa. Melilla va seguir jugant a la seua, cimentant la seua bàsquet en la seua condició de tercera millor defensa de la lliga, i a l'HLA Alacant, normalment més còmode en altres registres, va acceptar el repte i va baixar a el fang per barallar el triomf. La persona encarregada de pujar els punts a el marcador treballava molt de tant en tant (36-39, m. 27). Justin Pitts va donar per tancada el tercer acte amb un canastón precedit d'una altra de les seues habituals lliçons de fonaments, acció que va aixecar a l'respectable dels seus seients i va deixar tot a punt per a la batalla dels últims deu minuts. 42-42.
I Pitts va entrar en un d'estes moments. El de Blue Springs va desenterrar el fusell i va signar els onze primers punts de l'HLA Alacant en l'últim assalt (53-50, m. 36). El Ferrándiz era pur foc. El duel estava preciós, intens, bàrbar. Melilla responia i empatava amb un triple de místers, però dos tirs lliures de Schmidt i un triple de Pep Busquets posar cinc amunt als de Rivero, situació que va desembocar en un temps mort de l'tècnic visitant (58-53, m. 37).
La tensió es va apoderar de l'xoc. Caleb Agada va rebre una tècnica per protestar que Pitts va transformar per donar aire als lucentinos després d'un nou acostament melillenc (61-57, m. 39). Hartwich va tornar a prémer la cosa a falta d'un minut per al final (61-59) i Javi Marín va empatar la contesa deixant a la Fundació Lucentum una última possessió amb 22 segons per emportar-se el duel. Pitts va fer esclatar la caldera de l'Ferrándiz amb una bomba marca de la casa amb tres segons en el rellotge. Melilla va tenir l'última, però Galán es va anticipar a la sacada de banda i Chumi deixar una safata que va rubricar l'onzena victòria de la temporada de l'HLA Alacant.
