Els assentaments de persones sense llar de la ciutat d'Alacant estan creixent al muntanya Tossal i en allò que s'anomena la zona de la Muntanya, entre el PAU 1 i el PAU 2, segons expliquen des de Càritas. La majoria són persones que estaven allotjades al solar al costat del Centre d'Acolliment i Inserció per a Persones Sense Llar (CAI Alacant) i que van ser expulsades pels serveis municipals. També persones que pernoctaven a l'Estadi Rico Pérez, sobritot a les zones de taquilles, que eren desallotjades quan hi havia partits. La Muntanya Tossal ha passat de ser llar per a dos persones a donar aixopluc a 20 mentre que a dos llocs de la Muntanya s'ha duplicat la comunitat, passant de 5 a 12 persones i de 3 a 6.
La responsable del servei a Persones sense Llar a Càritas Alacant, Charo Moreno, explica que a la ciutat d'Alacant hi ha comptabilitzades entre 200 i 225 persones sense llar segons les darreres dades creuades fa tres mesos pels tècnics de diverses entitats membre de la Xarxa d'Entitats d'Atenció a Persones Sense Llar d'Alacant. Després de la posada en vigor de l'ordenança de Convivència Cívica de l'Ajuntament d'Alacant, que prohibeix la pràctica de la mendicitat, de moment, les persones que atén Càritas no han estat sancionades administrativament i estes relaten que la policia local només ha procedit a la seua identificació. Però tampoc no se'ls ha ofert alternatives socials.
"Segons ells (l'Ajuntament) han dit en tot moment el tema era que estes sancions administratives després es passarien a Acció Social perquè es valoressin" amb l'objectiu d'oferir recursos socials. “No ens consta del que ens diuen les persones que hi haja un patrullatge que impliqui orientar les persones o veure quina és la situació i derivar-la a la xarxa de serveis socials”.
Charo Moreno recorda que entre estes persones n'hi ha moltes amb problemes de salut mental i amb cronificació d'addiccions. I demanen per a elles solucions inclusives, com a recursos residencials específics per a persones amb greu deteriorament i una atenció multidisciplinària a càrrec de professionals qualificats, com a treballadors socials, educadors socials o terapeutes.
L'ànim general de les persones sense llar és que “no entenen com es pot regular una cosa així. Viure al carrer no és una opció encara que hi haja moltes persones que pensin que les persones hi són perquè no volen fer res més. això és ignorar molt el que significa una vida en exclusió severa. Fer un argument molt fàcil que ens eximeix de responsabilitats. Nosaltres som molt ferms perquè fa 33 anys que treballem institucionalment amb persones en esta situació“, afegeix Charo Moreno.
