Sóc més gran del que semblo.
Recordo anar a l'escola, a Rajoletes, saltant entre feixes acabades d'abandonar davant de la vaqueria. Recordo que el pavelló petit i el gran estaven separats per una tanca on ara hi ha la pista central. Recordo el pati darrere del menjador, amb la pista i el fossat de salt de longitud. Els seus garrofers i, a l'altra banda de la reixa metàl·lica, la sèquia i el pont de pedra que la salvava per donar accés al “Comte”. Recordo els agritos, laigua córrer i les curses de barques al llarg de la reixa. Recordo un conserge a. de C. (abans de Carlos), Nazario. Recordo córrer un cros darrere de l'escola i aturar-me a parlar amb la resta de corredors durant la cursa.
També recordo la Magda de directora. I quan van començar les obris de l?autovia. La col·locació d'un mur gris, de bloc, que ens treia la vista. La pèrdua d'este pati “dels grans”, prohibit i misteriós, que només podíem trepitjar els fills dels mestres que hi passàvem les tardes de consell escolar i els mesos de juny i setembre. Ara fa 30 anys d'esta cicatriu que fa que s'inundi el pati de l'escola. Esteban va trencar la lluna d'un camió d'una pedrada mentre circulava molts metres sota la nostra escola i els pares li van fer vendre l'ordinador (un Spectrum) per pagar els desperfectes. La meva mare va ser directora i el meu pare es va convertir en professor de gimnàstica (amb Manolo el xurrer) i col·locava el Ford Escort a la coberta de l'autovia i ens feia córrer per este terreny erm.
Potser perquè sóc més gran del que semblo, o potser perquè recordo quan la coberta de l'autovia era una altra cosa, en la qual creixien arbres i no matolls i caques de gos no crec que s'haja de consentir l'abandonament per part de Ministeri de Foment de l' Govern d'Espanya ni un dia més.
Hi ha un projecte d'adequació des de 2010 per convertir un terreny erm en una zona de passeig i esportiva. No seria la primera vegada que el Ministeri de Foment sufraga un projecte similar. El 2009 una via fèrria abandonada entre Orpesa i Benicàssim va ser convertida en via verda, amb fons estatals. Va costar 1'3 milions d'euros, un pressupost més que assequible per a un Ministeri que maneja 3.814 per a infraestructures actualment. Cert és que va ser l'anterior govern i no l'actual, però la possibilitat existeix i no pot esperar.
Per això he demanat que ens digui el Ministeri quina dotació s'han reservat d'estes 3.814 per Sant Joan, quins usos ens permetrien emprendre de el projecte que ja tenen al seu poder tant el subdelegat com la direcció territorial de carreteres i quina és la forma que , si ens tornaran a deixar tirats, l'Ajuntament actuï.
Els veïns de la zona, els alumnes de Rajoletes, els habitants de Sant Joan no poden esperar 30 anys més que algú a 400 quilòmetres d'ací es decideixi a actuar.
Jaume Albero.
Alcalde de Sant Joan d'Alacant.
