Pascual Díaz renúncia a la seua acta de diputat d'Esports en el ple ordinari de la Diputació d'Alacant

Propuestes relatives a medi ambient, economia i recursos hídrics han estat alguns punts que s'ha tractat a l'hemicicle

958
Diputació d'Alacant

En el dia d'ahir es va celebrar el ple ordinari dels Diputació d'Alacant i van ser diversos punts els que van centrar l'interès de l'debat de la càmera. la renúncia de l'diputat d'Esports, Pascual Díaz, Que s'ha dedicat durant 16 anys a la política i que va agrair les mostres d'afecte dels treballadors de la institució, de l'oposició i òbviament als seus companys de partit. El president de l' Govern Provincial va agrair el treball, el compromís i l'oratge dedicat a l'àrea que ocupava. La sessió plenària com és de costum s'ha allargat diverses hores aprovant-se diversos punts com el desenvolupament urbà sostenible integrat en el Edusi Vinalopó-Segura. Una altra qüestió ha estat la creació d'una Mesa de Turisme Residencial i Sostenible que ha considerat deficitària el diputat de Compromís. José Manuel Penalva, Ja que només hi ha el sector empresarial i no els treballadors. En esta mateixa proposta, el diputat de Turisme, Eduardo Jorge Dolón, Va aclarir que no és una taula de propaganda i que només es centraria en el sector turístic i no el de serveis a l'considerar molt ampli. La preocupació sobre la sequera que està vivint la província Alacantina i que el president de la Diputació, Cèsar Sánchez, Demanava que el Consell havia de participar en el pla d'infraestructures en matèria d'aigua, ja que la institució que ell presideix, aportaria uns deu milions per al 2018 per intentar millorar la situació angoixant que estan experimentant els regants. la nacre, El mol·lusc bivalve endèmic de l'litoral llevantí, està patint una mortaldat preocupant de mans de l'protozou de l'gènere Haplosporidium, així ho va exposar a la cambra la diputada socialista, Fanny Serrano, El plantejament era el d'intervenir immediatament per a la recuperació d'esta espècie que està en perill d'extinció. la violència de gènere amb les 300 mesures de l' pacte Valencià en esta matèria va ser considerat per la portaveu d'Esquerra Unida com un insult, ja que només es destinen 31 milió d'euros a esta àrea. Pérez va afegir que este acord havia defraudat als moviments feministes a part de no ser efectiu, ja que, no contempla els úters de lloguer o la mercantilització de les dones com a objecte sexuals.

Josep Manel Sánchez

La inversió municipal

La província d'Alacant ha invertit 100 milions d'euros que han anat destinats a millorar la qualitat de vida dels 141 municipis de la província d'Alacant, molt especialment han estat focalitzats als municipis xicotets i mitjans. L'assumpte és millorar el benestar de les persones que viuen a petits pobles. La diputació formarà part en l'exercici de l'any 2018 del fons de cooperació de la Generalitat Valenciana. El va fer amb romanents de tresoreria, el que ve a ser inversions financerament sostenibles, la quantitat de 14 milions d'euros per als pobles de la província. Des de la diputació han reivindicat que el que necessita la Comunitat Valenciana és una llei de justa finançament de l'municipalisme com té la junta d'Andalusia. "El govern valencià ha de fer un pas endavant i comprometre amb el municipalisme, a través d'una Llei Valenciana de justa finançament municipalisme", així ho explicava abans d'entrar a ple, el president César Sánchez. Sobre una altra finançament just, on hi va haver el 18 de novembre una manifestació sobre este tema i que no va acudir el Partit Popular, és el que demanava el diputat de Compromís, José Manuel Penalva. No obstant això, sobre este tema va aclarir el diputat d'Economia, Carlos Castillo, Que el finançament ve d'una llei aprovat a les Corts en 2009 quan era president José Luis Rodríguez Zapatero. Pel que fa a la manifestació ha dit que qui no va ser és perquè no entenia el finançament, al que tant el partit socialista que va fer al·lusió al fet que el 2012 es va aprovar un model pitjor i la diputada d'Esquerra Unida, Raquel Pérez, Que advocava per un sistema federal i en sintonia amb Compromís precisaven que la Comunitat Autònoma millor finançada era el País Basc.