L'empresari Clemente González Soler de el Grup Alibérico amb la seua filla Maria van ser convidats en una taula rodona per aportar les seues experiències
L'Associació d'Empresa Familiar d'Alacant al costat de l' Fòrum de AEFA y Deloitte van organitzar unes xerrades sobri accionistes i empreses familiars, el passat divendres 13 d'octubre a l'escenari de l'Pavelló de la Comunitat Valenciana situat a la Volvo Ocean Race. Els primers a donar la benvinguda als assistents van ser el president de la Associació de l'Empresa Familiar, Francisco Gómez, que va dir que les empreses familiars representen el 70% del producte interior brut, sent estiguas les veritables dinamitzadores de l'economia en un país. La intervenció de Lluís Navarro, president de l'Fòrum de AEFA, va ser per explicar el naixement de l'Fòrum i sobritot, recalcar la importància de la generació la rellevància en l'empresa és important. El tercer en donar la benvinguda, Joan Corberà, responsable de Deloitte a la Comunitat Valenciana i Múrcia, va ser més concís i només va destacar la gestió d'una empresa familiar en entorns disruptius, on les situacions de canvi continu obtenint uns paràmetres que probablement serveixen per hui però no per demà.
El valor d'una empresa va ser una constant en la xerrada de Beatriz Martin, sòcia responsable de Deloitte a Alacant. Este valor no només ha de ser rendible en una empresa si no que a més, ha d'aportar dividends als accionistes. Quan s'explica el projecte d'empresa és totalment diferent la passió que li posa l'empresari a la d'l'empleat. Una altra de les qüestions que tracte Beatriz Martin va ser sobri els accionistes implicats en el model d'empresa al costat dels consells d'administració, on estes, han de tractar temes prioritaris i que només afectin la companyia. Un estudi realitzat per Deloitte exposa que d'unes 500 empreses de mida mitjana d'Europa i Estats Units, el 64% d'estes companyies, incorporen consellers nous a l'any, sent la mitjana de nou anys la seua permanència. Pel que fa a la diversitat en els consells de direcció, l'edat mitjana d'estes executius és de mes de 50 anys en un 50%. Entre el 37% i el 40% ronden la quarantena. Diversos temes que comencen a tindre rellevància en les empreses més de la seua estratègia és la digitalització, ciberseguretat i la gestió de talent, despertant un gran interès en este últim punt.
Amb la participació de Climent González Soler fundador i president de el Grup Alibérico i la seua filla María González Armero, directora de màrqueting i responsable de Xarxa Bond Composites, empresa filial de el Grup, tots dos van aportar el seu punt de vista com a empresa familiar. Amb una trajectòria de quasi 50 anys en el sector, Clemente González, explica la seua experiència obtenint a la fin la seua recompensa i destaca que en el seu equip directiu el 60% el formen dones. Càrrecs que arriben a causa de la filosofia de promoció interna que manté la companyia. Segons assenyala Clemente González, que una dona treballi en el seu projecte és compatible amb la de tindre fills. El Grup Alibérico fabriquen des d'envasos de flams, fins als sòls dels trens d'alta velocitat passant pels radars militars d'INDRA fins i tot acaba de convertir-se en productor mundial de panells de facenes d'edificis. Això últim es fa en una factoria d'Alacant que inicialment pintava perfils d'alumini, tancant el 2008 a l'perdre el volum que tenia de facturació. A l'conservar als empleats d'esta factoria va decidir canviar el model de negoci elaborant panells amb impressió digital, cosa que ja es feia a la Xina. Ara, una de les preocupacions d'este directiu és que per als pròxims tres anys volen augmentar la seua rendibilitat i per a això, la part innovadora és una de la qüestions que més l'inquieta. Tot i que és soci i president d'algunes associacions empresarials i defensa este món associatiu, considera que la majoria d'empresaris espanyols no se senten representats i identificats per moltes de les patronals de el sector. La crisi ha estat una de les conseqüències on estiguas patronals han brillat per la seua absència, no defensant els interessos dels propietaris de les companyies.
La incorporació de les dos filles al sector de l'alumini dominat quasi per homes va ser per diverses circumstàncies. Immaculada González, filla gran del clan familiar, en tindre un perfil financer, es va haver de fer càrrec de l'oficina central de Madrid el 2004 en acomiadar-se 17 dels 20 treballadors dels quals es trobava càrrecs com a director financer, director de sistemes de informació i auditors. Els motius d'estes desmansaments es van produir perquè estaven robant a l'empresa. El perfil de María González és de màrqueting i publicitat, i la seua incorporació és una mica més vespradana, ja el 2011, quan el seu pare li va proposar el projecte en què està actualment. Per a esta directiva, les persones és el valor principal de la companyia, encara que sent filla del cap li dóna privilegis a obtindre la informació de primera mà, però, sol experimentar un sentiment de solitud que com bé diu ella, ve adherit a este càrrec .
