fbpx

La ciutat necessita equilibris

Alacant, com està passant en moltes altres ciutats europees i del nostre entorn, està patint processos de transformació urbans derivats de canvis i noves fórmules turístiques diferents al model hoteler i de segona residència que fins fa pocs anys era el present a l'espai urbà. Han arribat els apartaments turístics i com passa sempre han arribat abans de la legislació i regulació de la matèria. I això és perillós. I no es tracta de blanc o negre, d'estar a favor o en contra sense més ni més, es tracta de la necessitat de polítiques públiques que generin equilibris, evitin noves desigualtats i evitin la progressiva desertificació de l'ús residencial al centre i als barris de la ciutat consolidada.

Si no controlem l'increment accelerat de pisos i apartaments turístics, correm el risc de patir els processos de gentrificació que ja afecta les grans ciutats europees, fonamentalment per la proliferació d'este fenomen als centres històrics i tradicionals. A la nostra ciutat, el nombre d'apartaments turístics registrats supera amb escreix els 2500. Només els dos darrers anys s'han concedit més d'una vintena de llicències per rehabilitar edificis complets amb esta finalitat, quasi tots al centre tradicional i nucli antic. I hi ha molts il·legals.

A ningú se li escapa que darrere de les rehabilitacions hi ha fons d'inversió en actius immobiliaris, sense que cap norma urbanística municipal ho reguli. En el cas de ciutats com Madrid, València, Barcelona o Palma sí que han regulat, en part este fenomen, aconseguint fins i tot alguns tancaments davant la saturació desmesurada a certs barris. De fet, la ciutat de València està preparant una moratòria de dos anys per a bona part dels districtes. Un dels darrers informes d'Exceltur mostra que el 2020 hi havia 414.607 pisos per a turistes a Espanya, és a dir, 15.743 cases menys respecte a l'exercici anterior. Però és insuficient. Continuen proliferant els pisos irregulars a la calor de les diferents ordenances urbanístiques i legislacions autonòmiques.

En el cas d'Alacant, ja es pot comprovar com el centre tradicional i històric canvia la fesomia pels apartaments turístics. Els pisos turístics devoren la identitat de molts barris, els preus dels lloguers es disparen, de vegades fins al doble, i els propietaris, farts, es plantegen vendre casa seua, que només s'atreveixen a comprar inversors amb finalitats especulatives. L'augment desproporcionat provoca gentrificació i desequilibris urbans, ja visibles a la nostra ciutat. El comerç tradicional abandona esta zona, ia poc a poc es va generant un monocultiu econòmic, quasi sempre relacionat amb l'oci i l'hostaleria, que és el més demandat pel turisme de curta estada.

Per això, cal que entre tots els agents socials, econòmics i institucionals evitem la creació de ciutats paral·leles dins de la mateixa ciutat. No es tracta d'estar-hi en contra ni del turisme, ni dels apartaments, reconeixent que estan ajudant a la rehabilitació d'edificis, es tracta de buscar un equilibri per no provocar el procés de desplaçament gradual dels veïns del barri tradicional per turistes de curta o mitja estada, que no creen comunitat, ni barri ni ajuden l'equilibri socioeconòmic.

Des de Compromís exigim que l'Ajuntament col·labori amb la Generalitat Valenciana per dotar de competències la policia local en el control d'este fenomen i que estableixi una normativa local que aclareixi les condicions per regular esta activitat econòmica i en reguli l'expansió impedint que fagocitin el nostre espai urbà i façan molt complicada la convivència amb ús residencial. Per això també caldrà estudiar establir moratòries als barris on ja és molt present este fenomen. 

Es tracta d'apostar per un model de ciutat pensat en els alacantins i les alacantines, que no els expulsi de la ciutat, ni la pretengui convertir en un decorat turístic sense ànima. Un model de ciutat sostenible i equilibrat on la gent pugui viure i descansar i que tingui una oferta turística equilibrada. Este és un dels reptes de la nostra ciutat, i de tantes ciutats europees, però necessita un govern municipal que l'impulsi des de la convicció política i tingui una mirada llarga sobre els reptes del present i futur d'Alacant. I això no sembla que siga un senyal d'identitat de l'actual govern de dretes del bipartit PP-Cs i els seus socis de VOX cada vegada més influents. Per això, és un altre dels reptes que apuntem des de Compromís a l'agenda del canvi que haurem de posar en marxa el 2023, per transformar Alacant.

CatalanSpanish