El consum d'algues no para d'augmentar. Es poden comprar en un súper i també demanar-les en un restaurant sense haver de viatjar a un país asiàtic.
Però, compte: les autoritats sanitàries ens adverteixen que les algues contenen alguns elements que poden arribar a provocar problemes: és el cas del cadmi, un metall pesat o el iode.
Avantatges i inconvenients del consum d'algues
Les algues formen part de la dieta tradicional a molts llocs d'Àsia. A Occident, l'interès en este aliment ha anat augmentant ia Europa ja no estranya que ens serveixin un plat que contingui alga fresca com a ingredient o trobar-les al supermercat deshidratades o barrejades amb sal, per exemple.
Les algues són un aliment exòtic, lleuger… i molt mineralitzat. El seu consum s'està estenent pel món a causa, sobritot, dels seus característiques nutricionals:
- Són poc calòriques i aporten quantitats importants de folats (nutrients beneficiosos per al sistema immunitari) i de minerals com a futbol, magnesi, Zinc, iode, ferro i seleni.
- Certes espècies es venen en forma de suplements acompanyades per missatges dels seus suposats beneficis per a la salut: depuratives, antiinflamatòries, antivíriques…
- D'altra banda, es consideren com un aliment sostenible, aleshores el seu cultiu requereix poc espai i no depèn de fertilitzants ni pesticides.
No obstant això, podrien presentar un altre tipus de problemes aleshores alguns dels minerals que contenen, en excés, podrien arribar a ser perillós: és el cas del cadmi o el iode. Des d'OCU ens fem ressò de les recomanacions de consum dictades per les autoritats de seguretat alimentària, alhora que et recordem que si t'agraden les algues, val més consumir-les amb moderació.
Algues, molt riques iode
El iode és un element essencial per a la síntesi de les hormones tiroïdals, fonamentals per al creixement, el desenvolupament del sistema nerviós central, la regulació del metabolisme basal, la funció cardíaca i, en general, per al bon funcionament de l'organisme. A la natura el iode es concentra especialment al mar, per la qual cosa són fonts de iode la sal marina, els peixos d'aigua salada i les algues.
Un dèficit pot causar problemes, però el excés de iode també pot suposar un problema per a determinats grups de població: xiquets, dones embarassades o durant la lactància, així com els qui tinguen problemes tiroïdals. Per a la resta dels consumidors, un lleuger excés a la ingesta recomanada no és problemàtic
AESAN informa que les algues marrons i més concretament de la varietat kombu (Laminària japonica, Saccharina japònica) contenen altes concentracions de iode.
Recomanacions de consum d'algues
El 2002 es va establir una ingesta màxima de iode, i ja el 2012 es va cridar l'atenció sobri la necessitat de moderar el consum de les algues més riques en iode. Més recentment es va pronunciar en el mateix sentit l'EFSA, en constatar que els que consumeixen habitualment algues marines o productes elaborats amb elles podrien superar les dosis recomanades de iode.
En vista d'això, ia l'espera dels resultats europeus com a reacció a la Recomanació de vigilància emesa per la Comissió Europea, la Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició ha emès unes recomanacions de consum, especialment en els derivats d'alga Kombu. En concret, es recomana evitar el consum d'algues o aliments que les continguen a:
- Les persones amb disfunció tiroïdal.
- Persones que prenguin medicaments amb iode.
- Població infantil.
- Dones gestants o en període de lactància.
Cadmi: compte amb este metall pesat
Fa un temps la Agència Francesa de Seguretat Alimentària va advertir sobri els riscos de consumir en excés algues i suplements d'algues pel contingut significatiu en cadmi.
El cadmi és un metall pesat que, en ingestos elevades, pot produir nàusees, acumular-se al ronyó i provocar fragilitat òssia. A més, està classificat com cancerigen per l'Agència de Recerca contra el càncer, i està considerat com mutagènic i tòxic a nivell reproductiu. Este contaminant es troba àmpliament distribuït al medi ambient com a conseqüència de les activitats agrícoles i industrials desenvolupades pels éssers humans.
Al Nadal de 2019 es va parlar molt del cadmi arran de la recomanació de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària de no xuclar els caps de gambes i llagostins, ja que en esta part s'hi acumula el cadmi. Però no és l'única font: també cal anar amb compte amb el cadmi que arriba al nostre organisme a través de les algues.
Nivells màxims per determinar
La legislació europea estableix nivells màxims de cadmi per a alguns aliments, entre ells certs tipus de carn, peix, llegums, cereals, hortalisses, cacau, aliments infantils… En el cas de les algues, encara no hi ha un màxim legal, encara que la Unió Europea ja està considerant establir límits legals per a metalls com a cadmi, arsènic i plom.
Mentrestant, s'aconsella vigilar el consum d'algues tenint en compte, a més, que la concentració de cadmi és particularment elevada a les algues marrons, com el wakame, ia les vermelles, com l'alga nori.
