fbpx

Notícies d'Alacant i província

dilluns, 26 setembre 2022

El nou assetjament escolar: grupal i cronificat a una sola persona pel seu aspecte o comportament

Insults, malnoms i burles a les xarxes socials és el rostre principal de la fustigació, que repunta després de la pandèmia

Fundació Anar i Mutua Madrileña han presentat este dimarts, 13 de setembre, el seu IV Informe de Prevenció de l'Assetjament Escolar a Centres Educatius en què s'evidencia que la pandèmia també ha suposat un abans i després. Després d'un descens pel coronavirus els atacs repunten, si bé no arriben a cites prepandèmia, això sí que es perfilen amb certes diferències. Pugen 30 punts percentuals els atacs en grup i estes solen ser any rere any a una mateixa persona de l'aula pel seu aspecte o com es comporta. El rostre principal de la fustigació de les aules són burles, insults i malnoms en xarxes socials i s'observa un descens de la violència física.

- Publicitat -

L'estudi anual recull l'opinió d'estudiants i docents i en esta edició ha tingut significativa participació de centres de la Comunitat. 30 dels 154 on s'han recollit dades són de la regió valenciana. S'hi han realitzat 64 tallers. És un tema que preocupa la societat valenciana, i del que ahir mateix se'n feia ressò també la agència Eskimoz, experta en posicionament SEO en una altra anàlisi. També a la presentació del curs escolar, la consellera d'Educacón, Raquel Tamarit, anunciava la posada en marxa del Observatori de la Igualtat i la Convivència, Així com el acompanyament socioemocional a l'alumnat.

En este nou informe presentat hui per Anar i Mutua Madrileña es posa de manifest que un de cada quatre alumnes (24,4%) percep que hi ha assetjament escolar a la seua classe. Una xifra, per sobre de la del curs anterior -quan ho detectava només el 15,2% dels estudiants-, però una percepció que segueix per sota de la del 2019 (que se situava 34,1%).

- Publicitat -

"L'Opinió dels Estudiants" s'ha dut a terme amb els testimonis d'una mostra de 5.123 alumnes i 229 professors (1,1% error mostral al 95%). Este informe s'ha realitzat gràcies als 691 tallers que ambdos institucions han impartit a 301 centres educatius repartits per cinc comunitats autònomes (Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Illes Balears i Illes Canàries) des de setembre 2021 a juny 2022, beneficiant-se 13.143 alumnes.

Lorenzo Cookling, director general de la Fundació Mutua Madrileña, assenyala que «la bona notícia és que, segons els més de 5.000 nois i noies, nens i nenes que han participat a l'estudi, així com 200 professors, el nombre de casos és inferior al que s'estava produint, als que es van produir durant el curs 2019-2020. Amb això jo em quedaria amb això, amb la bona notícia que, tot i que ha augmentat el nombre de casos com a conseqüència de la tornada a l'escola, el nombre total continua sent menor al d?abans de la pandèmia».

"Qualsevol cosa pot arribar a ser susceptible de ser víctima d'assetjament"

Benjamí Ballesteros, director de Programes de la Fundació ANAR, explica que en els casos d'assetjament no hi ha una cauda determinada. «Són múltiples les causes i quasi qualsevol cosa pot arribar a ser una cosa que en un moment determinat provoqui que els agressors vulguin anar contra les víctimes. En este estudi el que veiem és que el aspecte físic cobra molta força. També és important la visió de l'agressivitat que té l'assetjador en un moment determinat cap a la persona i després un altre tipus de qüestions, com ara, per exemple, les notes que puguin treure les víctimes, si són persones que treuen bones notes o aspectes com a raons, com ara el que fa o diu en un moment determinat que pot provocar que siga susceptible de l'assetjament. En realitat, qualsevol cosa pot arribar a ser susceptible de ser víctima d?assetjament».

Canvis des de la pandèmia

S'extreu de les conclusions de l'estudi que l'assetjament escolar està canviant des de l'aturada escolar de la pandèmia. Així, el tipus d'assetjament escolar més comú a l'últim curs van ser els insults, malnoms i burles (89,5%), mentre que la resta de maneres de ficar-se amb la víctima es van reduir. Els cops i puntades de peu passen del 38% del 2020-21 al 31,8% en l'estudi actual.

La majoria pensa que l'assetjament escolar afecta una sola persona (51,3%) i que la víctima ho porta patint des de fa més d'un any (un 29,9% així ho considera). Entre els motius pels quals es produeix l'assetjament escolar destaquen l'aspecte físic de la víctima (56,5%) i les coses que fa o diu (53,6%). Menys freqüent, però també destacable, són les bones notes (20,7%) o el fet que l'agressor siga agressiu (20,2%).

En el tema dels agressors destaca el fet que al 72,6% dels casos l'agressió es dugui a terme entre diverses persones. Un increment que s'està registrant en els darrers anys i que ja arriba a tres de cada quatre casos d'assetjament escolar detectats en este informe (enfront del 43,7% el 2018 i el 2019).

Ciberbullying

Pel que fa al ciberbullying, la bona notícia és que la percepció de la seua incidència baixa. Un 8,2% pensa que algú a la seua classe és víctima de ciberbullying (16 punts percentuals menys que el 2020-21). Les situacions de ciberbullying afecten majoritàriament una única persona.

La novetat en este terreny és que si bé WhatsApp segueix sent el principal mitjà pel qual es produeix el ciberbullying (66,9%), entren en escena amb força altres xarxes socials no esmentades en enquestes anteriors com són Instagram (53,1%) i Tik Tok (48,6%). Els alumnes de primària també esmenten els jocs en línia, Twitch i Facebook com a mitjans on es produeix l'assetjament.

El ciberbullying, els assetjadors scompanys coneguts del centre escolar al 85,2%, la majoria de la mateixa classe. En este assetjament escolar virtual un altre avenç registrat és que en preguntar als alumnes què poden fer per solucionar-ho ja esmenten, a més de comunicar-ho a un adult (29,1%) -que segueix sent l'opció principal-, el esborrar o bloquejar el compte i eliminar els missatges (20,8%) o denunciar-ho (20,1%).

Participar sense adonar-se'n

Finalment, en preguntar als alumnes si han pogut participar en una situació de bullying o ciberbullying sense adonar-se'n, un de cada quatre (24,4%) reconeix que sí que ho ha fet, un percentatge 2,6 punts més alt que el 2020 i 2021.

Pel que fa a la percepció que tenen els/les alumnes sobre la resposta del centre als casos d'assetjament, continua cridant que un 45,4% dels nois i noies percebi que el seu professor no fa res y fins a sis de cada deu (61,7%) que el centre escolar no fa res. També frega la meitat (46,8%) el percentatge d'alumnes que creu que els seus companys no fan res.

L'opinió dels professors

El estudi d'assetjament escolar realitzat per les fundacions Mutua Madrileña i ANAR també pregunta als professors sobre la percepció de l'assetjament escolar. quasi la meitat del professorat (45,9%) n'ha tingut coneixement d'algun cas d'assetjament escolar. D'estes més de la meitat (56,5%) són professors de secundària i set de cada deu (69,2%) són dones.

Els professors/es solen assabentar-se d'estes situacions d'assetjament escolar principalment a través dels companys/testimonis, de la família o de l'alumne/a afectat/da més que per ell/ella mateix/a un altre professor/a.

En opinió del professorat, com a aspectes força o molt decisius perquè es produeixi l'assetjament escolar hi ha ús indegut de les noves tecnologies/xarxes socials (95,2%), la pressió del grup d'amics/es (94,3%), la manca de respecte a les diferències (93%), la manca d'una gestió emocional adequada en els nens, nenes i adolescents per resoldre conflictes (92,1%) i la normalització de la violència (91,3%).

Els agressors són vistos pels professors com a persones que tenen sentiment de superioritat (76,7%) i amb manca d'habilitats socials (73,5%). En ambdós casos, s'aprecia un increment el 2022 en relació amb el 2020 i el 2021. A primària, destaquen els problemes psicològics de l'agressor (inseguretat, baixa autoestima, frustració, por al rebuig…) (55,6%) com el motiu més freqüent.

Quant a les accions que proposa el professorat perquè les famílies contribueixin a prevenir l'assetjament escolar prestar més atenció als seus fills (88,5%), fer bon ús de les noves tecnologies/xarxes socials (88,1%) i educar en valors (86,7%). I, sobre les intervencions que consideren més efectives, destaquen la sensibilització i la prevenció d'especialistes (86,3%), protocols d'actuació (78%) i formació del professorat (75,3%).

ValenciàEspañol