Els llums nadalencs, el nostre pessebre Gegant, el torró, els focs artificials, l'esperit de solidaritat i fraternitat i, sobritot, les cares d'il·lusió dels nostres xiquets. Sí, estem davant del segon Nadal copejat per la pandèmia de la Covid-19, però hi ha coses que ningú mai no ens podrà traure.
I no són tòpics, és tot allò que reflecteix la nostra manera de viure estes dates tan especials i que forma part de les nostres senyes didentitat. Els alacantins hem demostrat des de l'inici d'esta crisi sanitària el nostre seny, maduresa i compromís. Seguim igual, i si podem, fins i tot millor, però sense renunciar a les nostres tradicions i al nostre esperit nadalenc.
És cert que el virus no ens dóna treva i que esta nova onada ha coincidit de ple amb unes dates en què, més que mai, ens agrada compartir i socialitzar i que molts plans se'ns estan anant en orris. Entenc perfectament este sentiment d'esgotament que ens aguaita quan, dia rere dia, ens esmorzem amb les dades de contagis i amb mesures que de vegades no acabem d'entendre, però us demani que no us deixeu vèncer per este cansament i que no perdem la il·lusió del Nadal.
Encara que novament siga diferent de com la coneixíem abans de la pandèmia, el Nadal continua sent Nadal i està en nosaltres seguir gaudint de les petites coses, aplicant este sentit comú i este sentit de la responsabilitat que hem demostrat des del primer dia. El Nadal és il·lusió. El Nadal és esperança. El Nadal és Alacant.
La situació no és la que a tots ens agradaria, però tampoc és comparable a la del Nadal passat, ja que les vacunes s'han demostrat altament eficaces per frenar la capacitat mortífera del virus. Simplement siguem conscients que la pandèmia encara no s'ha acabat.
Posem de part nostra per continuar protegint-nos i protegint els altres, però sense deixar de gaudir d'estes petites coses que ens fan mantindre la il·lusió i l'esperança. I, sobritot, protegim l'alegria i la il·lusió dels nens perquè si d'algú és el Nadal és d'ells.
Cap no estàvem preparat pel que ens ha tocat viure en estes quasi dos darrers anys. Però hem après i hem avançat molt. Junts podem amb tot. No estem com al principi, així que mantinguem la calma i, sobritot, apliquem el sentit comú, com hem fet sempre.
Gaudim d'este Nadal, nostre i alacantina, que fa olor de torró i castanyes rostides, que ens evoca a la Cascaruja i el Porrate, on se senten les nadales i sons de les panderetes; un Nadal de Missa del Gall, d'estrenes i parets, de nens divertint-se amb les seues joguines, de retrobaments amb amics, familiars i éssers estimats, de llums i colorit, de cinema al sofà, de llegir este llibre oblidat, de records dels que ja no hi són i trobem a faltar i d'empatia amb els més vulnerables.
Perquè sí, tot això passa per Nadal, quan tots som una mica, encara que només siga una mica més generosos i bondadosos. Si fins i tot ens costa menys somriure!, oi? Només cal sentir-ho i voler-ho. Per això, us desitjo a tots un molt bon Nadal i un pròsper Any Nou. Tornarem a viure el que trobem a faltar, però mentrestant no deixem de gaudir de les petites coses, aquelles que ens fan felices, aquelles que ens permeten mantindre la il·lusió. Perquè el Nadal és molt més que un tòpic.
