Natalitat i imaginació

797
natalitat Diario de Alicante
Josep Manel Sánchez

Que els governs europeus i especialment l'espanyol estiguen preocupats pel descens de la natalitat i l'increment de l'envelliment de la població no hauria de representar cap problema d'índole econòmic i social, si tenim en compte l'atur juvenil i les migracions "forçoses" de joves no europeus.

Si per tenir descendència humana, cal ser jove i tenir un treball estable, segur en l'oratge i ben dotat econòmicament, passa, que estes requisits només el tenen el deu per cent d'ells / es a Espanya i el trenta o quaranta en el resta d'Europa. No es pot pretendre que es tinguin fills si no es té un treball digne de per vida: El que hauria de ser un DRET per a tots / es, resulta ser una quimera absurda, des del punt de vista de l'economia més elemental.

Els governs, amb els seus polítics i empresaris es queixen que lus joves han deixat de ser ximples i de no voler arrossegar una vida de misèria amb un munt de fills / es desnodrits i esclaus de qualsevol contracte escombraries, Com el que ells / es tenen; i considerant, a sobre, una "benedicció" per als elegits / es de ser explotats / des impunement a la vista cega dels sindicats de ¿classe ?.

Senyors rondinaires, estem parlant d'éssers humans no de rates, -encara que hi va haver una època que als jueus els comparaven amb rates i com a rates gasearon a milions d'ells / es-. Tenir fills i filles, Per donar-los una educació i una cultura respectuoses amb la família humana que labora en el món, requereix un esforç d'imaginació que s'ha de materialitzar en la realitat amb fets. Si som una espècie “privilegiada”, com anuncien alguns factòtums, no es pot excloure ningú d'este privilegi que, d'altra banda, hauríem d'exigir cadascun de nosaltres, perquè ens pertany. Un maó no és un invent, és el resultat d'una feina i molts maons fan una casa: la casa comuna de tothom. Cap maó és més important que un altre, però si se n'extreu només un, la casa de tots/es, que és el món, es pot esfondrar. Es tindran fills / es, quan es reconeguin les injustícies, els errors i les ineptituds dels que governen este món; i les majories afectades, tenim l'ineludible deure de recordar-.

Estan molt equivocats els que segueixen pensant que l'atur i la pobresa poden persistir indefinidament tenint fills / es, això passava abans, perquè els temps canvien a favor de la misèria; i algun dia haurà d'acabar, o la misèria, o l'espècie humana. Si no se solucionen estes premisses, d'ací a poc el futur estarà en els fills dels rics, que es repartiran les cadenes que hauran deixat, com a trist llegat, els esclaus/es, després d'haver decidit no parir.

Si els / les joves d'ara, són capaços d'organitzar-se en una democràcia global, orientant la supervivència cap a la conservació de l'entorn, el repartiment equitatiu de la feina i la col·laboració solidària entre pobles per acabar amb la fam, creant els elements necessaris per a la seua subsistència fins equiparar a tots els homes i dones de la planeta en igualtat de mitjans i béns, La nostra espècie remuntarà la vida i podrem seguir tenint descendència. Tot depèn d'este meravellós univers de possibilitats que és el nostre cervell en evolució i revolució.