Imagineu-vos un planeta extrasolar a una distància de 5000 anys llum de la Terra, Amb una mida de 15000 km de diàmetre, i un període de rotació de 40 hores i un altre de translació de dos anys, al voltant d'una estel blanc, La meitat que el nostre sol i allunyada 120 milions d'esta pompa flotant i desconeguda per als ulls humans, que anomenarem KM. Però parlem d'imaginació i us suggereixo que poséis els dos ulls virtuals, sobri una talaia qualsevol d'este KM, la temperatura oscil·la entre els 6 graus centígrads en els pols i els 120 graus en l'equador, amb una inclinació sobri el pla de la seua òrbita de tan sols 5 graus; pràcticament sense estacions. Este planeta no té satèl·lits que el pertorbin amb marees periòdiques, ni eclipsis de cap tipo. Tampoc té vida, si més no virus o bacteris. Però té bells oceans a les zones temperades i menys fredes. El cel no és blau, sinó d'un permanent gris perla, a causa dels compostos de diòxid de carboni, metà i altres gasos extrems. També hi ha mars i espigons de roques com a Santa Pola, I penya-segats tallats a ganivet de pedres metamòrfiques i basalt. Si afinem les orelles virtuals, escoltarem el vent i l'estrany remor de les onades llepant les sorres de silici sense cristalls de petxines. KM té activitat volcànica encara, després de 6000 milions d'anys d'existència des que es va formar. Mai va tindre vida, per tant no hi ha fòssils, ni restes d'algues o microorganismes. És un planeta buit de tota possibilitat de vida, Que li queden 2.000 milions d'anys per convertir-se en una compacta bola de neu al voltant d'una estrella que haurà perdut ja el 90% de la seua calor i la seua matèria s'estarà col·lapsant fins a constituir una nana negra, més petita però molt més densa que KM.
La major part dels planetes de l'univers visible, encara que molt diferents entre si en mides i paisatges, tenen un denominador comú: no tenen vida, allà no hi ha NINGÚ. Són planetes que passejaran els seus llargs milers d'anys, sense que uns ulls poètics contemplin les seues anatomies externes, les seues orogènies i paisatges impossibles de ser pensats per humans/es, perquè mai no hem sortit de la nostra delicada pompa blava més allà de la Lluna. Per als qui s'ha modelat tanta bellesa al cosmos? Mons freds, calents, rocosos, gasosos, llunyans, desconeguts, girant i girant sols i espectrals, absents de la carícia de qualsevol forma de vida, perquè els habita NINGÚ: ni animals, ni insectes, ni boscos. Encara que potser és preferible la solitud de l'aire de carboni, els núvols de cianur i l'aigua de vitriol, a la companyia de banquers i polítics, corromdemans per la “pasta”…se'ls polirien tots en un tres i no res.
Tenim a més de 4000 exoplanetes localitzats i "estudiats", cap sembla aspirar a candidat per albergar vida i molt menys “intel·ligent”. L'espècie humana, que ha tingut l'extraordinari avantatge i fortuna, que se li ofereixi una explosió de vida i una naturalesa exuberant i variada, pràcticament de franc, en un planeta amable i potser únic a la nostra galàxia, les estem desaprofitant i exterminant, simplement per egoisme propi, deixadesa i falta de sensibilitat per les generacions futures, abocades a catastròfiques guerres de selecció artificial, perquè només queden com ha passat fins ara, els més “aptes”, financerament, i els que més “collons” tenen.