La dona s'ha anat incorporant als cossos de Policia Local a Espanya, fa poc més de 50 anys. La plantilla d'Alacant no va incorporar dones fins a l'any 1981. En aquell moment, quatre noies d'entre 18 i 19 anys, van ingressar amb el primer Ajuntament escollit democràticament, que va permetre l'accés de la dona a el Cos de la Policia Local.
En aquells primers mesos, la nostra incorporació suposava un gran repte, també per als nostres companys, acostumats a una organització composta i dirigida per homes. Ells i nosaltres vam haver d'aprendre a conviure ia compartir el dia a dia.
Mentre alguns manifestaven cert rebuig, altres mostraven una actitud paternalista cap a nosaltres. La veritat és que vam haver de obrir-nos camí en un món d'homes, que van ser acceptant a poc a poc la nostra integració, després de comprovar que érem un policia més amb la suficient preparació i professionalitat que anàvem demostrant en les nostres actuacions policials. Teníem la sensació d'estar sent observades, el que ens feia exigir-nos més.
Recordem com si fos ahir, el nostre primer dia al carrer, abillats amb el nostre uniforme, impecable, compost de bombí, faldilla pantalons i botes de mig taló. Sentiem l'atenta i estupefacta mirada de nens, homes i dones. S'iniciava el camí cap a una lluita constant i quasi invisible. Comencem a reivindicar el canvi del bombí per la gorra de plat, i una vestimenta igual a la dels homes. Un altre repte, portar armes de foc o obtindre una destinació al torn de nit, destinació que ens va estar vetada durant els primers anys. Posteriorment exigim acabar amb les patrulles mixtes home/dona i traspassar una altra barrera: que dos dones pogueren patrullar juntes.
Fins i tot per a l'assignació de motocicletes se'ns va exigir només a nosaltres, que féssim pràctiques per comprovar les nostres habilitats. No va ser fins 1999 que una dona va accedir a la Unitat d'Motorista (amb motos de gran cilindrada), havent de demostrar prèviament la seua capacitat en el maneig d'este tipo de vehicles.
Els inicis van ser durs, érem el punt de mira de companys, caps, polítics i ciutadans, però a poc a poc i no sense esforç, vam aconseguir el reconeixement i respecte de tots.
El 1986 vam ascendir 2010 de nosaltres a la categoria d'Oficial, i des de llavors, només dos dones van promocionar a esta categoria, una al 2017 i l'última el XNUMX.
El 1991 les dos opositamos per ascendir a inspector, no aconseguint promocionar, situació esta que s'ha perpetuat fins a l'actualitat, com si es tractés d'un obstacle insalvable.
A Alacant com podeu comprovar el sostre de vidre existeix. No hi ha ni una sola dona en les escales tècnica i superior. Superar esta situació ha de ser un dels objectius per aconseguir avançar cap a la igualtat real entre dones i homes. Per tant animem a les nostres companyes a aconseguir esta assignatura pendent. Que esta lluita, llarga i quasi invisible no caigui en sac trencat.
Esta breu opinió l'exposo en representació de les quatre primeres dones de la història de la Policia Local d'Alacant. Es necessitarien moltes pàgines d'un llibre per a descriure les innombrables anècdotes i vivències de cadascuna de nosaltres, en estes quaranta anys. Deixem el testimoni a les nostres companyes perquè segueixin avançant en este camí per la igualtat, i que el lliurin amb el mateix orgull que ho hem fet nosaltres.
Marisa Navarro
Oficial de Policia Local d'Alacant
