La diputada de Cultura, Julia Parra, i el director de Relacions Institucionals de Grupo Planeta, Carlos Crehueras, han donat a conèixer les novel·les finalistes del Premi Azorín. Han destacat “el paper protagonista de la dona a les novel·les en contraposició a altres anys que estava més en un segon pla”. La gala de presentació de premis tindrà lloc el dijous 3 de març en el Auditori de la Diputació Provincial Alacant. Recupera l'aforament normal i estarà obert al públic.
La 29 edició dels Premis Azorín de Novel·la tenen per lema “On la curiositat et porti” i han rebut 223 obris, 47 de països de l'estranger. Suposa “el cinquè any més important” quant a volum de treballs des que se celebren els premis, ha destacat Crehueras. Les temàtiques de les obris finalistes són principalment històriques. "Un 20% són policíaques i un 10% romàntiques" assenyala la diputada. I afegeix que tres dels candidats al premi procedeixen de Madrid i la resta d?Astúries, Càceres, Cullera. L'autor alacantí Gabriel Martínez també figura entre els finalistes, amb la seua novel·la, “Los Prytz”, així com dos obris de Suècia i la capital colombiana, Bogotà.
La gala este any està oberta a públic. Les persones que vulguen assistir-hi podran recollir la seua entrada a les taquilles de l'ADDA fins dijous. L'esdeveniment es podrà seguir també a través de YouTube i amb el hashtag # azorin2022 a Twitter i Instagram. Des de la Diputació han recordat que este acte ha deixat celebrar-se per la pandèmia, ja que el 2020 es va fer el lliurament de premis dos dies abans del confinament i el passat es va posposar al maig. La diputada de Cultura ha confirmat també que treballaran en una cosa “important” de cara al 2023, quan els Premis assoliran la seua trentena edició.
Prestigi del Premi Azorín a Espanya
El representant de Grupo Planeta ha assenyalat que el Premi “ha aconseguit unir el prestigi i el favor del públic” i les ha traduït en unes “xifres de vendes favorables”. de fet, ha destacat la repercussió de “El santuari dels elefants” de Nativel Preat, la novel·la guanyadora de l'any passat, que “ha superat els 40 milions d'exemplars”. Este certamen permet una excel·lent distribució a Espanya, una visibilitat notòria i prestigi”.
Els índexs de dades de lectura evidencien també que el país passa per un moment dolç. “La lectura i el llibre van ser un refugi durant la pandèmia. Els índexs de lectura van pujar. El 2020 els índexs es van disparar”. La lectura de les darreres xifres de Planeta sobri el 2021 és que ha estat “l'any de la feliç consolidació del creixement de la lectura que s'havia produït”.
Les deu novel·les finalistes
- Càstig de foc, de Genoveva Villar (Pseudònim)
Una jove funcionària de la Biblioteca Nacional assumeix l?encàrrec de salvar de la crema els llibres condemnats pel bàndol guanyador de la guerra civil. Ha de crear la Biblioteca Invisible i, per això, entrarà en contacte amb una xarxa de personatges misteriosos, arribant a jugar-se la vida pels convulsos carrers de Madrid.
- Cent espases de Dàmocles, d'Hugo Sanz Rodero
Una jove policia, experta en perfils psicològics, s'ha d'enfrontar al seu primer cas: l'assassinat d'un home i el segrest del fill transsexual. Estes fets no són més que l'inici de l'obra d'un assassí en sèrie, un psicòpata que val de mètodes de tortura de la Inquisició.
- El tirocinant, d'AL Blanco (Pseudònim)
Ariel, un adolescent rebel, inicia el seu dolorós camí cap a la maduresa. S'hi donarà de cara contra la violència i la intransigència que l'envolten a la seua Colòmbia natal. Haurà de renunciar al seu gran amor, un jove novici que es converteix en el seu professor, encara que finalment es podrà dedicar a la seua passió: la literatura.
- El que el foc no va apagar, de Claudia Fernández (Pseudònim)
Cósima, segona dona de Wagner, narra en este diari secret la seua història d'amor amb el compositor, de qui es va quedar embarassada molt abans d'aconseguir el divorci del seu marit. Per la novel·la desfilen grans personalitats de l'època, com ara el rei Lluís II, Nietzsche o Lizst.
- Pazman, de José Ángel Astillero Fuentes
A la dècada dels 90, Manel Queralt, tinent de la Guàrdia Civil, és traslladat al País Basc per lluitar, des dels serveis d'informació, contra el terrorisme d'ETA. Allí s'enfrontarà tant a l'odi per part dels nacionalistes bascos com a la rivalitat entre les diferents forces de seguretat.
- El far, de Nadiya (Pseudònim)
La mort de la mare del protagonista el porta al seu poble natal i al far on va viure durant la infància. Serà el moment de retrobar-se amb els seus orígens i descobrir la innocència del seu pare, injustament empresonat acusat d'assassinat.
- Els Prytz, de Gabriel Martínez
Un jove marí suec decideix traslladar-se a Alacant per llaurar fortuna al món del comerç. Però l'Espanya de Prim fins a l'adveniment de la Primera República i una Europa immersa a la guerra entre França i Prússia faran efecte en la família.
- Habana nostra, de Pavel Giroud
Lucky Luciano, el famós gàngster exiliat a Sicília, arriba d'incògnit a l'Havana per crear una poderosa organització mafiosa per controlar els seus negocis als EUA i que va haver de deixar en mans de Vito Genovese, de qui desconfia. Finalment, el govern de l'Havana, pressionat pels EUA, es veu obligat a expulsar Luciano del seu territori.
- Com un cos mort cau, d'Álvaro Solís Llano
La fugida de la filla d'un aristòcrata i la relació que acaba entaulant amb un jove orfe dels fons baixos dóna peu a esta història d'amor ambientada en els convulsos anys de la Revolució francesa.
- Arliach, de Gabriel Sapiña Bertomeu
La desaparició i la posterior mort de Clara, amiga del protagonista, el porten a investigar els estranys successos que envolten la troballa del seu cadàver. Es destapa així una xarxa criminal de robatori de nadons en què estan implicats alts càrrecs de l'Església.
