Això és el que pensem una infinitat d'espanyols després de la recent notícia de la mort de Víctor Laínez, Assassinat presumptament, com sempre cal dir en llenguatge jurídic, a mans de diversos antisistema a la eixida d´un bar a Saragossa.
Fet punible que se li imputa l'autor d'esta agressió i un altre d'ells per omissió de socors, quan l'únic motiu és que la víctima lluïa uns tirants amb la bandera espanyola. La guinda a la història és que, Rodrigo Lanza, El principal autor d'esta barbàrie, fa uns anys va deixar tetraplègic un policia a Barcelona i, per això, i per la nostra seguretat ja va complir una pena de presó de quasi un lustre.
Sense oblidar, encara que deixant de banda, les conseqüències penals d'esta actuació i que mai tornaran la vida que es van dur. S'ha de tindre en compte que, estiguas conductes delictives continuades fa uns anys quedaven en multes que només impedeixen als autors tindre telèfons mòbils al seu nom i que, hui dia, els fan passar anys privant-los d'allò més important, la llibertat que ells no consenten. Malgrat tot, ens trobem davant d'un problema sociològic i endèmic que cada dia és més gran i que planteja una solució difícil.
Dies enrere, vam ser molts els que vam celebrar amb banderes espanyoles el 39è aniversari de la nostra carta Magna. Un ampli elenc d'articles que garanteixen la llibertat juntament amb una altra sèrie de drets fonamentals dels quals, paradoxalment, esta gentussa s'aprofita durant molts anys, però no accepten que els puguen gaudir els altres, puntada a la Constitució ia les lleis que ens protegeixen (Però només quan els interessa).
És còmic i, al seu torn, trist que els que recorden el passat franquista d'Espanya amb l'única intenció d'obtindre rèdit polític d'ell i que a el mateix temps que critiquen la bandera nacional, ho façan portant símbols inconstitucionals o samarretes amb rostres d'assassins en la seua indumentària.
Tot i així, més trist em sembla que, mentre condemnen, de la mateixa manera que ho fem els altres, la barbàrie criminal que va portar aparellada gran part de l'època franquista. Porten orgullosos insígnies de "herois comunistes"Que es van caracteritzar per acabar amb la vida de qui no pensaven com ells.
Sense deixar de banda que en uns dies donarem entrada a l'2018 i que ja hem superat l'anterior mil·lenni, on ells s'han quedat històricament ancorats. L'únic objectiu que tenen és justificar les seues actuacions i voler impartir justícia per una guerra (Diuen), liquidada fa ja algunes dècades. Ells simplement la coneixen per narradors subjectius, enarboren un ressentiment postís i, fruit de tot això, pretenen que la resta no puguem gaudir lliurement de l' Estat de Dret que tenim a Espanya. Este d'el que ells gaudeixen i amb el qual intenten acabar.
Jo a ells els dic que seguiré portant orgullós meus polseres rojigualdas i tots els símbols que engrandeixen la Constitució ia este gran país, Tot que la por que intentin sembrar. Si volen ser el que antany van criticar que recordin la frase cèlebre de Winston Churchill: "Els feixistes de el futur es diran així mateix antifeixistes". I sobritot que recordin una cosa, el nostre sistema legislatiu, processal i judicial avança cada dia més. Els seus conductes no quedaran impunes com bé anem a comprovar amb el Sr. Llança.