El municipi dels tres castells celebra la Setmana Santa com la totalitat de la resta d'Espanya, però amb la particularitat, que és la seua segona festa més antiga, datada a inicis de segle XVII. Dotze Confraries i Germandats composen la Setmana Santa aspense, amb 200 confrares que la fan molt participativa. Es tracta d'una manifestació religiosa amb un alt valor cultural i patrimonial, el 2008 va ser declarada Festa d'Interès Turístic Provincial. L'origen de la Setmana Santa a Aspe es remunta a l'any 1615, amb la creació de la primera confraria, la de l' Dolcíssim nom de Jesús, Però, fins que al segle XX no es creen les primeres Confraries i Germandats no comença a ser rellevant.
La Setmana Santa a Aspe comença el Dimecres de Cendra, A l'Ermita de la Santa Creu amb l'encesa de la Creu Quaresmal. Enrique Casterá Masià, Fernando José Aguado Hernández, Ramón Conca Sant, Valentín García Quint, Francisco Gil Andrés, José Antonio Hernández Navarro, Vicente López, Miguel de Sales, Juan Miguel Martínez Mataix, José María Rosell Muntanya, Francisco Llorens Ferrer, Luis Carlos Román López, José Romero Tena, José María Sánchez Lozano i el Art Cristià d'Olot fundat per Joaquin Vayreda y Josep Berga, Tots ells són els escultors responsables de les imatges de l'Natzarè, Sant Joan, Verònica, Dolorosa, Santíssim Crist de la Bona Mort i Maria a el Peu de la Creu entre les peces escultòriques més destacades. A més de l'encesa de la Creu, el visitant que no conegue la Setmana Santa d'Asp es trobarà el Sermó de les Set Paraules, la Tamborada, Les processons de l'Silenci de dijous Sant, la cerimònia de la Trobada i les processons de el Camí de l'Calvari, de el Sant Enterrament i el la Resurrecció que es porta a terme al llarg de tot el Divendres Sant. Una de les curiositats d'esta festa religiosa celebrada a Aspe, és la representació vivent de les dones que van passar per la vida de Jesús com són Maria, Magdalena, Verónica i Samaritana representades per noies joves del municipi.
En Quaresma se sol trobar plats típics com l'arròs i verdura, el gaspatxo de mer, arròs caldós de dejuni, blat picao i potatge de cigrons. Però el municipi aspense també compta amb plats tradicionals que es fan per Pasqua com les fritadas de conill, els rotllos de llonganissa seca, les mones, les tonyes, els ous Montaos o el pastissos de glòria.
Altres opcions per visitar el municipi
Pel que visiti esta localitat alacantina per estes dates, i busqui una altra opció diferent de la tradició religiosa, cosa que sedueixi la seua escapada de Setmana Santa, podrà recórrer els senders del riu Tarafa. Al llarg de la història s'ha generat al costat d'este riu un variat i suggestiu patrimoni arqueològic i monumental, les mostres més significatives es reparteixen en el tram de llera situat entre el Fondo de les Fonts i la Mina d'barrines. Són tot just 3 quilòmetres en els quals es condesan, com si d'un museu a l'aire lliure es tractés, els resultats dels múltiples esforços que els nostres avantpassats van haver de realitzar per aprofitar fins l'última gota d'aigua de l'Tarafa.
Al territori on trobem el riu Tarafa, de caràcter semiàrid, la presència de cursos d'aigua de caràcter temporal o permanent té un efecte important sobri el paisatge, ja que en estes enclavaments trobem sòls profunds i humits que permeten el desenvolupament de formacions vegetals exuberants com les omedes i alberedes.
L'aprofitament de les seues fonts va afavorir l'existència de tres hortes de regadiu, almenys des de l'edat mitjana: Aljau, Fauquí i horta Major. A este període hem de la planificació i construcció dels sistemes hidràulics necessaris per apilar i distribuir l'aigua per les terres existents a banda i banda de la llera. Per això es van construir petites preses de captació que retenien estes aigües, les elevaven i les derivaven, portant-les a través d'una extensa xarxa de sèquies a diversos quilòmetres de distància. Esta activitat ha deixat una empremta sobri el terreny que encara perdura, i que nosaltres podem encara contemplar quan passegem pel riu i els seus voltants.
Trobarem les restes d'estes preses, sèquies i fins a tres aqüeductes jalonen este recorregut patrimonial al llarg de el parc urbà del riu Tarafa. El primer d'ells, la Canal de Ferro, un magnífic exemple de l'arquitectura de l'ferro construït en 1890. O l'aqüeducte de Perceval, reconstruït a mitjan el segle XIX amb una arquitectura sòlida i perfectament integrada en el seu entorn. I l'últim d'ells, el de la sèquia de l'Horta Major, construït al segle XIX.
Caminant al costat del riu descobrirem galeries drenants excavades al llit per afavorir l'eixida de l'aigua de les fonts, com les de la rafica o la Mina de Barrenes. També restes de safareigs com el del Fondo de les Fonts o la casa de la Rafica; o ruïnes de molins com el de Mindán, construït el 1844, que ens parlen d'activitats tradicionals ja desaparegudes. I passarem sota el pont del Bany, reconstruït el 1850 al costat d'un castell baix medieval, el de l'Aljau.
L'espai protegit de l' Paratge Natural dels Algezares compta amb unes 507 hectàrees que s'estenen al sector més oriental de l'acabo municipal d'Aspe, al voltant de el riu Vinalopó, limitant amb Elx i Monforte del Cid. L'àmbit territorial s'estén, de nord a sud, pels paratges de "El Rabosero", "El Riu", "La Coca", "La Temerosa", "Els Barrancs", "Serra de l'Tabayá" i "El Pantà" . Este enclavament atresora interessants elements naturals, històrics i culturals que fan obligada la seua conservació.
L'entorn presenta una gran varietat de materials, entre els quals destaquen les argiles, margues i guixos. Estes roques menyspreables, sotmeses a pluges torrencials, generen un paisatge totalment soscavat, on predominen els barrancs. La muntanya sustenta un matoll d'aspecte desèrtic conegut com espinar, amb àmplia diversitat d'arbustos acompanyats d'espart i altres herbàcies. Este paisatge és compartit amb oliveres, garrofers i reforestacions de pi blanc. El riu Vinalopó i els seus barrancs tenen altres espècies: com canyís, baladre o tamariu. Per la seua banda, els guixos condicionen el desenvolupament de les timonedes gipsícoles.
A més, presenta un gran valor històric, conté multitud de restes arqueològiques i infraestructures etnològiques entre les que destaquen el propi pantà i el Castell de el Riu, declarats bé d'interès cultural. També es troben restes d'antics molins fariners que apareixen al llarg de tot el llit del riu Vinalopó, cases de labor o les importants conduccions d'aigua que s'estenen per tota l'àrea, algunes de el segle XVIII.
La fauna té una àmplia representació, per exemple, granota verda, gripau corredor i fins i tot serp d'aigua, són presents gràcies a l'aigua. Altres rèptils habituals són la serp blanca o el fardatxo. Les aus compten amb rapinyaires com l'aligot o el mussol; tot i que, hi ha altres de menor grandària, entre elles el carboner, la boscarla o el picot verd; la gallineta i la camallonga són les aus aquàtiques més fàcils d'observar en les làmines d'aigua. Els mamífers són fugissers i d'hàbits nocturns, encara que són freqüents les observacions de conill durant el dia.
A més, este espai protegit conté nombrosos elements històrics que, juntament amb el patrimoni natural descrit, fan de Los Algezares un lloc amb enorme importància des del punt de vista recreatiu, científic i educatiu. La xarxa de senders homologats de petit recorregut i els diferents camins i sendes existents al paratge permeten gaudir d'esta riquesa de manera responsable i compatible amb la seua adequada conservació.
El Museu Històric d'Asp amb peces arqueològiques i etnològiques ubicat a l'edifici de la casa de "el Cisco"I el longeu Mercat de Proveïments de finals de segle dihuit, són llocs indispensables que el visitant que ve per primera vegada a esta localitat, ha de visitar. Encara que l'esmentat mercat ocupa en l'actualitat un edifici que es va construir en 1930, substituint a les paradetes a l'aire lliure dels seus inicis, esta ubicació té un disseny neoàrab realitzat per Higini Perlasia i per les característiques tècniques de l'edifici és una de les construccions que criden molt l'atenció i que el visitant quedarà complagut amb els detalls d'estil neo-mudèjar.