Mònica Carrillo Martínez, presentadora dels informatius d'Antena 3 al costat de Maties Prats, va anar ahir a Elx a donar el pregó que dóna inici a les festes de la seua localitat natal. Ataviada amb un vestit fins als genolls de color verd, que ja ha lluït altres vegades, amb els cabells curts fins a les espatlles, un somriure d'orella a orella i una mica nerviós, tot i estar acostumada als focus de les càmeres, ahir, la notícia era ella. Mónica Carrillo es va lliurar en cos i ànima a la seua ciutat, acompanyada dels pares que van estar a prop de la presentadora i del miler d'assistents i festers que van estar a la plaça esperant les seues paraules. Al pregó va agrair la insistència de l'alcalde perquè fos pregonera, disculpant-se de no haver-ho estat altres anys per motius d'agenda i va rendir un homenatge al recent ascens del Elx CF. També va recordar algun aspecte de la seua infància quan passejava per la Corredora fins anar als desapareguts recreatius Dum Dum, la nostàlgia de la llum mediterrània "que podria protagonitzar qualsevol quadre de Sorolla". Una Mónica entusiasta descrivia la de vegades que va creuar el riu Vinalopó per anar a l'escola pública Candalix, fent drecera pel Parc Municipal, les carreres per agafar l'autobús que la portarien fins a l'institut número 4, que ara es diu Montserrat Roig. És evident que el pregó tenia tints nostàlgics de la seua ciutat, el seu entorn i la seua gent.
En el seu pregó va destacar totes les qualitats que a Elx la fan característica, des dels seus dos patrimonis com les palmeres i el Misteri, Fins a les seues platges i monuments, el desembarcament de la verge i quant a la seua professió com a periodista, ha reconegut que les males notícies sobri Elx no li ve de gust explicar-les, encara que a la fi haja de fer. Quant apareixen notícies sobri Elx o Múrcia, ciutat des d'on van migrar els seus progenitors Jesús i Maria, se les treu a Matías Prats, assenyalava una Mònica pletòrica amb la professió i la ciutat que la va veure néixer. En este sentit, va fer una menció als andalusos, manxecs i murcians que van venir a Elx, com van fer els seus pares.
El pregó que va llegir a tots els que eren a la plaça de Baix i als que ho veien retransmès per televisió local, van escoltar com a la pregonera d'este any, no se li va oblidar res, aleshores com si fos una breu capçalera informativa, va esmentar les fiestes de Moros i Cristians, la Nit de l'Alba, la pólvora, la reines i dames de la festa i per descomptat, la seua ciutat com a inspiració de les seues novel·les i microcontes, ja que, com Mónica Carrillo va expressar en el seu discurs, "sempre em vaig feliç d'Elx perquè sé que sempre torno ".
