El saló d'actes de l'Aulari II de la Universitat d'Alacant ha estat escenari de la presentació del Centre d'Humanitats Digitals Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, una nova etapa per al projecte humanístic i tecnològic nascut a la UA l'any 1999.
L'acte, que ha estat presidit la rectora de la Universitat d'Alacant, Amparo Navarro, ha tingut la participació el ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, la consellera d¿Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, il¿escriptor i director de l¿Institut Cervantes, Luis García Montero.
El ministre de Cultura, Miquel Iceta, ha anunciat dos inversions del seu departament a la ciutat d'Alacant, entre les quals destaca la rehabilitació integral de l'edifici de la Biblioteca Pública d'Alacant, que comptarà amb una aportació de 12,1 milions d'euros.
En este sentit, ha precisat que la intervenció es licitarà a finals de 2023 i, posteriorment, començaran les obres, que ha pronosticat que duraran un o dos anys, en funció de l'empresa que guanyi la licitació.
«És una rehabilitació integral. Portarà el seu temps, però ens garantirà el que tots volem, que la Biblioteca Pública de l'Estat siga de la màxima qualitat», ha recalcat.
Així mateix, també ha avançat que realitzaran una altra intervenció al Arxiu Històric de la província d'Alacant. Amb una inversió de 520.000 euros, s'adequarà la climatització de l'edifici durant el 2023.
Centre d'Humanitats Digitals Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Esta etapa renovada s'inicia amb una carta de presentació que porta el segell de dos poetes que han estat, són i seran referents indiscutibles del segle XX: Antonio Machado i Miguel Hernández.
Els catedràtics de la UA José Carlos Rovira i Angel Luis Prieto de Paula han estat els encarregats de dissenyar i presentar les biblioteques d'autor que recullen tot allò relacionat amb ambdós poetes, ara accessibles a través de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes de la Universitat de Alacant després de lalliberament dels drets de les seues obres.
«Dos poetes que, com Luis García Montero ha dit en diverses ocasions, també són imprescindibles per a la memòria democràtica i la reivindicació dels valors humans», ha destacat la rectora en una intervenció en què també ha recalcat que «la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes manté viva la seua vocació de posar a l'abast dels usuaris de tot el món obres rellevants de la cultura en les diferents llengües hispàniques de forma lliure i gratuïta, així com les investigacions i els estudis més rellevants al seu voltant».
A més, Navarro ha posat èmfasi en els objectius del nou Centre d'Humanitats Digitals BVMC: «Té també la missió d'impulsar la investigació en les diferents àrees de les humanitats digitals i dur a terme el desenvolupament i l'anàlisi d'eines i serveis tecnològics que façalitin la utilització i l'aprofitament del conjunt creixent de materials digitalitzats mitjançant l'aplicació dels recursos de la intel·ligència artificial, per mitjà de la recerca pròpia i de la participació en programes europeus com el Centre de Competència Impact o el projecte vinculat al consorci europeu CLARIAH.es, en què la BVMC participa en el node centrat a les biblioteques digitals» .
Biblioteques d'autor
En el mateix sentit, la rectora ha recordat que la BVMC compta amb més de 650 portals temàtics «construïts al llarg de més de dos dècades» i que hui presenta dos noves fites en la seua àmplia oferta com són les dedicades a Antonio Machado ia Miguel Hernández, elaborats pels catedràtics Ángel Luis Prieto de Paula i José Carlos Rovira, respectivament.
Tots dos portals recopilen no només les seues obres, des de les primeres edicions fins a recents edicions crítiques, sinó també documents i estudis crítics sobre els dos autors i les seues obres, a més de biografia, bibliografia i diversos materials relacionats, com són imatges o enregistraments sonors. Tot això, evidentment, accessible a través d'internet ia l'abast de tothom sense cap restricció.
Sobre el portal dedicat a Machado, Prieto de Paula ha destacat en la seua intervenció que "Antonio Machado respon a l'arquetip de poeta nacional assumit per tothom" i que ha estat "tant el poeta de l'Espanya de l'èxode i del plor, com a model de l'Espanya interior».
«La seua eficàcia reactiva consisteix que els que van estar davant seu ho van proposar com a model i van voler emular-lo, apoderant-se de les seues virtuts, i com a conseqüència va influir en els uns, els afins, i els altres, els contraris», ha matisat.
Al portal que hui s'ha presentat, a més de biografia, bibliografia i el catàleg de les seues obres es poden trobar homenatges que «constitueixen una antologia de la poesia espanyola contemporània al voltant de Machado», ha afegit el catedràtic, juntament amb estudis crítics que permeten conèixer el poeta des de diversos angles interpretatius, fonoteca i biblioteca de signes i també imatges, on destaca de manera significativa l'àlbum personal i familiar.
Per part seua, l'espai que la BVMC dedica a Miguel Hernández ofereix la possibilitat de conèixer l'obra que va publicar a la vida, però també d'accedir a la reconstrucció del llibre poètic que no va poder acabar, El cançoner i el romanç d'absències. "També compta amb centenars de poemes recollits dels manuscrits que la seua dona va conservar", reproduïts en diferents suports, ha explicat l'encarregat de donar vida al portal dedicat a Miguel Hernández, José Carlos Rovira.
També es pot consultar documentació bibliogràfica, «alguna que encara estremeix», ha advertit Rovira, com a documents processals de la seua condemna a mort, testimonis carceraris, els seus últims contes dedicats al seu fill, imatges i «fins i tot la veu del poeta a l'únic enregistrament que es va fer i també altres veus que el reciten o que ho canten», i que s'ha pogut escoltar a la presentació.
La intervenció de José Carlos Rovira ha conclòs amb uns versos de Vent de el poble que el catedràtic ha destacat per «la seua vigència actualment, sobretot quan a Europa i Espanya ressorgeixen nous feixismes».
Per part seua, l'escriptor i director de l'Institut Cervantes, Luis García Montero, ha comentat que «per als que ens dediquem a la literatura, Alacant és una ciutat elemental per dos motius, els seus professors, que són autèntics referents, i per la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes», un projecte al qual va qualificar com a «punt de referència per al Ministeri de Cultura i per a les administracions sobre com digitalitzar i divulgar la cultura».
Precisament, respecte al concepte de digitalització, el prestigiós escriptor va manifestar que «la ciència i la tecnologia, sense arrels, poden resultar molt perilloses. Ho hem vist a la pandèmia i hem de continuar defensant que les tecnologies estan al servei de l'ésser humà i, per tant, necessiten les Humanitats per complir esta missió essencial».
En el mateix sentit s'ha manifestat Josefina Bueno, consellera d'Universitats, Ciència i Societat Digital, que ha confessat que «els que estimem les lletres, tornem a les lletres quan tenim ferida l'ànima» i ha recordat que «les biblioteques han de ser finestres obertes a la cultura, perquè la cultura vol dir respecte, tolerància i, sobretot, llibertat. Enhorabona, una vegada més, per crear i continuar desenvolupant este projecte».
Finalment, l'encarregat de tancar l'acte ha estat el ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, que ha lloat la Universitat d'Alacant com una universitat «exemplar» perquè «és un referent en la investigació en drets d'autor i en té, a un exemple dels nous temps amb la digitalització i la divulgació a internet amb la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Fan una simbiosi perfecta del que necessitem de les universitats».
Com a conclusió, el ministre va felicitar tot l'equip que fa possible la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes «per l'enorme esforç que fan» i va manifestar que des del ministeri que dirigeix «estarem al costat de vosaltres perquè la llibertat i l'esperit crític pel qual treballeu s'ho mereixen».
