Els militars porten molt de temps protagonitzant als mitjans les notícies sobri tot tipus de crisis, especialment en els últims dos anys (pandèmia, incendis, nevades, fronteres de Ceuta i Melilla, evacuació de l'Afganistan ...). En totes elles han demostrat amb escreix la seua professionalitat i la seua bona formació. Per penosa, dura, perillosa o tensa que haja estat la situació.
Alhora, porten molt de temps exposant la paupèrrima situació de les seues retribucions, la qual ha estat reconeguda com a greu per tot l'arc parlamentari. "La mateixa ministra de Defensa reconeixia públicament fa poc que els militars cobrin poc".
Lamentablement, s'ha aprofitat la disciplina dels professionals de les armes per mantindre-los a la cua de les retribucions públiques sense atendre les seues demandes i sense modificar la situació: “els darrers pressupostos generals de l'Estat van possibilitar donar-los unes poques engrunes i prou. No hi ha voluntat ni respecte”.
Farts d'una situació injusta per a ells i per les seues famílies, les tres principals associacions professionals (ASFASPRO, AUME i ATME) convoquen una manifestació a Madrid per al pròxim 16 d'octubre, dissabte, per reclamar de viva veu el dret a percebre una nòmina justa i adequada a l'exercici professional. “Perquè uns exèrcits professionals no poden tractar els seus membres com a mera carn de canó a la qual es compensa amb xapes i abaloris”.
El respecte professional comença per una retribució adequada: “amb bones paraules no paguem el rebut elèctric ni el pa pels nostres fills”.
