Notícies d'Alacant i província

dimecres, 17 abril 2024

Miguel Herrero, la màgia del cinema

El cineasta alacantí estrena “L'art de la llum i l'ombra”, un llargmetratge documental animat sobri els orígens del cinema i les relacions amb el joc, la fantasmagoria i la màgia.

Miguel Herrero Herrero, director del festival de Cinema de Sax, realitzador i estudiós del cinema, porta a les sales la seua peculiar història del setè art i ens proposa un recorregut fascinant i misteriós per les tècniques, trucs, màquines i aparells que l'home ha fet servir des de fa molt de temps per explicar històries. Diario de Alicante ha conversat amb el cineasta.

Pregunta.- Com sorgeix la idea de “L'art de la llum i l'ombra?

Resposta.- Des de fa vint anys estic obsessionat amb l'arqueologia del cinema, amb l'origen dels mitjans, i sóc conscient que ningú ha fet una feina sobri els orígens del cinema, cosa que abasti més allà dels Germans Lumière, però hi ha representacions i projeccions des de fa 40.000 anys, encara que de manera molt rudimentària i diferent de com les vivim ara.

P.- Com definiria el seu nou treball cinematogràfic?

R.- És un híbrid entre documental i cinema d'animació on l'espectador per fi realitzarà un recorregut des del Paleolític, i coneixerà totes les possibilitats, tècniques, mètodes que ha utilitzat el cinema, i fins i tot veurà obris audiovisuals anteriors al cinematògraf.

P.- D'on sorgeix aleshores este impuls per la representació, per la projecció, per la creació d'imatges?

R.-L'ésser humà té la necessitat de contar històries, de transmetre missatges. Som efímers, així que hem de transmetre alguna cosa, i en un moment donat descobrim la possibilitat de delectar-nos amb la imatge i després barrejar-la amb la música, i així construir una obra, explicar una història. Fa milers d'anys teníem os, fusta, foc, caverna, acústica…això generava imatges i animacions que han anat canviant, la tecnologia ha anat evolucionant, però en el fons és el mateix explicar una història que puga transcendir.

P.- El cinema és, sens dubte, una de les arts que més ha evolucionat…

R.-El que és curiós és que realment no ha evolucionat tant, els mètodes d'hui dia provenen fins i tot de fa mil·lennis, el travelling s'utilitzava fa segles, els projectors, hi ha molts conceptes que ja existien, ens han venut la idea que amb el cinema comencen els audiovisuals, i no és així. Ja hi havia caixes d'òptica, llanternes màgiques, càmeres fosques… La fantasmagoria ja jugava a ressuscitar un familiar i amb l'ajuda d'un ventríloc recrear una cosa sobrinatural, això era un impacte superior al que es fa ara.

P.- Al documental hi ha una gran presència de mags i il·lusionistes

R.-Sí, comptem amb el gran Juan Tamarit, que diu que la màgia és la mare del cinema i que els primers a utilitzar projeccions eren els il·lusionistes, i recrea en viu alguns trucs. També apareix Gonzalo Albiñana, guanyador del Premi Nacional de Màgia, creador d'uns números molt innovadors amb les ombres. En realitat, és una pel·lícula multidisciplinària, en què també participen científics, experts, il·lusionistes…

P.-Com està funcionant la pel·lícula des de la seua estrena?

R.-Molt bé, hem tingut molt bones crítiques, tant per part de les televisions com dels especialistes, hem estat seleccionats en deu festivals i som candidats a obtindre diverses nominacions als Goya. Tenim programades diverses projeccions a diferents Filmoteques i Universitats i hem rebut el premi a la Innovació al festival Ciutadá Compromés de València.