Por a la llibertat

Quan la por s'apaga s'encén la llibertat

568
por Diario de Alicante
Josep Manel Sánchez

M'agrada escriure sense xarxa, a tomba oberta, per omplir –com feien Orson Welles i Bogart en els seus diàlegs–, el buit de la gent. M'agrada escriure al revers de la lluna, que mai no veiem però que existeix. Escriure al xicotet fum dels apatxes, que porta grans veritats, mentre els turiferaris polítics s'expandeixen les seues misèries d'encens, per ocultar l'olor ranci ja naftalina de les seues velles i arcaiques idees. El sistema engreixa xuclant sang aliena de el cos laboral, quan este cos està a punt de dessagnar, paren, i li tiren la culpa a la "crisi" retallant misèria de la misèria.

És mentira que tinguem en la nostra societat civil fracassats i fracassades, este concepte és obscè, aberrant i fal·laç. Que ningú es deprimeixi, s'odiï, o molt menys, se SUICIDEIX, sentint-se culpable de la MERDA que han abocat a les seues ments, els estaments retrògrads que sí que han FRACASSAT!, i els seus múltiples errors ens els empelten en els molls, intentant debilitar-nos i destruir-nos. La vida humana, qualsevol vida humana!, és més important que totes les guerres juntes de la història, des de l'el·lipse de l'os a l'aire fins als nostres dies. I esta és la nostra victòria i la nostra ruïna com a espècie.

Però no tenir por a la llibertat, perquè no podreu caure si està sostinguda per la llibertat dels altres. Ni líders, ni caps, ni estrelles, ni chupópteros, ni déus, són prou forts per trencar el vincle de braços de tota la humanitat. NO TINGUEU POR, no cedir a l'estafa, a este joc de mentides que ens transforma en mutants conformistes, per obeir cegament, pencar amb precarietat, patir el SAN BENITO de l'atur, pagar abusius impostos ia sobre sentir-nos culpables de la “CRISI” QUE ELLS HAN PROVOCAT per guanyar molt més que abans del seu “invent”, en tenir la població més necessitada, més submisa, i si tenen fills/es, més esclava. No tingueu por, la llibertat ensenya el respecte humà a la diversitat, a la igualtat ia la recíproca solidaritat.

Si a algú se li s'extirpa el dret a la llibertat, este mateix dret li serveix per lluitar per recobrar-la. Ciutadà / a ve de ciutat, i la paraula ciutat vol dir: LA UNIÓ DE TOTS / ES. A França van prohibir l'expressió ciutadà/a, després de guillotinar els jacobins de Robespierre, que havien iniciat la revolució francesa juntament amb milions de vilatans i camperols. De manera que néixer lliures i viure LLIURES, costa molt a la pràctica, perquè s'ha de ser lliure diàriament.

La llibertat individual i col·lectiva no s'aconsegueix amb llibres d'“autoajuda”, sinó ajudant-nos mútuament aquells que compartim anàlegs problemes socials, econòmics i polítics, que no hem produït, però que ens ho endossen els crupiers de sempre. I concloent estes brotxades copejades a les tàpies, poc accessibles per al racionalisme, ja en desús, blasfemaré una vegada més, dient, que una societat justa i alhora global, només la podrem fabricar per a nosaltres / es, els que ja estem farts que ens la fabriquin sapastres / es: LES MANS A LA.