El Misteri d'Elx es queda sense premi Princesa d'Astúries. Este dimecres s'ha reunit el jurat del guardó, que ha optat per lliurar-li el premi a la veterana actriu nord-americana Meryl Streep. Durant els mesos passats, des de la càtedra Misteri d'Elx de la Universitat Miguel Hernández (UMH) s'ha fet un treball important per demanar suports de cara a una candidatura que no és nova, ja que amb este és el tercer intent del drama assumpcionista per intentar emportar-se este premi a la categoria de les Arts.
L'actriu nord-americana Meryl Streep ha estat guardonada amb el Premi Princesa d'Astúries de les Arts 2023, segons ha fet públic hui a Oviedo el jurat encarregat de concedir-lo.
L'expedient de la candidatura que va presentar la universitat relegia el valor singular de la pròpia obra, en què es fonen el teatre, la música, la llengua, l'organització, la religió i l'arquitectura.
A més, destacava la connexió del drama sacrolíric amb Elx i la seua ciutadania; i aportava la Llei del Misteri, ja que és l'única festa a Espanya amb una llei pròpia. Incloïa, també, la presència del Misteri diferents camps culturals i científics com ara pintura, literatura (prosa i poesia), escultura, música, publicacions de recerca i de divulgació, documentals, cinema i televisió, així com als mitjans de comunicació.
El jurat d'este premi -convocat per la Fundació Princesa d'Astúries- va estar presidit per Miguel Zugaza Miranda i integrat per Claude Bussac, Maria de Corral López-Dòriga, Josep Maria Flotats i Picas, Dionís González Romero, Cayetana Guillén Cuervo, Sergio Gutiérrez Sánchez, Maribel López Antonio Lucas Herrero, Joan Matabosch Grifoll, Helena Pimenta Hernández, Sandra Rotondo Urcola, Martha Thorne, Rosa Torres-Pardo, Patricia Urquiola Hidalgo, Carlos Urroz Arancibia, Tadanori Yamaguchi i Aaron Zapico Braña (secretari del jurat).
Esta candidatura ha estat proposada per Pedro Almodóvar, Premi Príncep d'Astúries de les Arts 2006.
Maryl Streep
Nascuda a Summit (EUA) el 22 de juny de 1949, Mary Louise Streep, coneguda com Meryl Streep, va començar els seus estudis artístics als dotze anys amb les classes de cant i ja a l'institut va sumar les d'interpretació. Graduada pel Vassar College (1971) i l'Escola d'Art Dramàtic de Yale (1975), Streep va començar la seua carrera als teatres novaiorquesos i va actuar en diverses produccions de Broadway, inclòs la reestrena a 1977 del drama d'Antón Txékhov El jardí dels cirerers.
Amb tres premis Oscar, huit Globus d'Or, dos BAFTA i tres Emmy, després de més de quaranta anys de carrera com a actriu, Meryl Streep està considerada com una de les millors actrius contemporànies.
Coneguda sobritot pels seus papers al cinema, ha destacat per la seua característica versatilitat, que es recolza, segons la crítica, en una extraordinària capacitat per interpretar una gran varietat de personatges i reproduir diferents accents. Posseeix el rècord absolut de nominacions als premis Oscar (21) i Globos de Oro (32) i és una de les dos actrius vives que ha aconseguit el guardó de l'acadèmia nord-americana tres vegades.
La primera ho va fer com a millor actriu de repartiment per Kramer contra Kramer (1979), amb la qual també es va fer amb el Globus d'Or a la mateixa categoria.
A l'inici dels anys huitanta va tindre els seus primers papers com a protagonista, pels quals va ser especialment reconeguda: La dona del tinent francès (La dona de l'tinent francès, 1981), pel qual va rebre un BAFTA i un Globus d'Or, guardó que va repetir amb L’elecció de Sophie (La decisió de Sophie, 1982), amb la qual, a més, va obtindre el seu segon Oscar. Pel·lícules com Memòries d'Àfrica (Memòries d'Àfrica, 1985) de S. Pollack, Ironweed (Tija de ferro, 1987) I Àngels dolents (Un crit a la foscor, 1988), per la qual va ser premiada a Cannes, són algunes de les seues millors interpretacions d'aquella dècada.
La filmografia amb alguns dels seus personatges més emblemàtics comprèn Els ponts del comtat de Madison (Els ponts de Madison, 1995), L’habitació de Marvin (L'habitació de Marvin, 1996), Les Hores (les hores, 2002), El diable vesteix de Prada (El diable es vesteix de Prada, 2006), El Dubte (El dubte, 2008) –interpretació premiada pel Sindicat d'Actors dels Estats Units–, el musical Mare meva! (2008) i The Iron Lady (La dama de ferro, 2011), al paper de Margaret Thatcher, que li va valer, a més d'un Globus d'Or i un BAFTA, el seu tercer Oscar. Florence Foster Jenkins (2016), El Post (Els arxius de l'Pentàgon, 2017), donetes (donetes, 2019), Deixeu-los parlar tots (Deixa'ls parlar, 2020) I No busqueu (No miris a dalt, 2021) són alguns dels seus darrers treballs.
Filantropa i compromesa amb la defensa dels drets de la dona i de la igualtat de gènere, ha estat membre del consell assessor de l'organització Igualtat ara i amb 2018 va participar al documental Això canvia tot, sobri la discriminació de gènere a Hollywood. Membre de l'Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Lletres i Comanadora de l'Ordre de les Arts i les Lletres de França, Streep ha rebut nombrosos premis honorífics com el Cèsar (França, 2003), el Donostia del Festival de Sant Sebastià (Espanya, 2008), l'Ós d'Or del Festival de Berlín (Alemanya, 2012), l'Stanley Kubrick Britannia (Regne Unit, 2015) i el Cecil B. DeMille (EUA, 2017), entre altres, i va ser guardonada amb les medalles Nacional de les Arts 2010 i Presidencial de la Llibertat 2014.
Els Premis Princesa d'Astúries estan destinats, segons els Estatuts de la Fundació, a guardonar «la tasca científica, tècnica, cultural, social i humanitària realitzada per persones, institucions, grups de persones o institucions a nivell internacional».
D'acord amb estes principis, el Premi Princesa d'Astúries de les Arts es concedirà a «la tasca de creació, cultiu i perfeccionament de la cinematografia, teatre, dansa, música, fotografia, pintura, escultura, arquitectura i altres manifestacions artístiques».
En esta edició concorrien al guardó de les Arts un total de 44 candidatures de 20 nacionalitats.
Este ha estat el primer dels huit Premis Princesa d'Astúries que es concedeixen este any, que compleixen el seu quaranta-tresena edició. En els pròxims dies es fallaran els corresponents a (per ordre) Comunicació i Humanitats, Ciències Socials, Esports, Lletres, Cooperació Internacional, Investigació Científica i Tècnica i Concòrdia.
L'acte de lliurament dels Premis Princesa d'Astúries se celebrarà, com és tradicional, al mes de octubre en una solemne cerimònia presidida per Ses Majestats els Reis d'Espanya, acompanyats per Ses Alteses Reials la Princesa d'Astúries i la Infanta donya Sofia.
Cada premi Princesa d'Astúries està dotat amb una escultura de Joan Miró – símbol representatiu del guardó–, un diploma acreditatiu, una insígnia i la quantitat en metàl·lic de cinquanta mil euros.
