L'agricultura mediterrània ve d'unes campanyes llastades pels baixos preus com a conseqüència directa de la política que s'ha instaurat en el si de la Comissió Europea, que ha pres sistemàticament utilitzar-nos com a moneda de canvi en tots els tractats que signa amb tercers països.
Acords que van començar fa anys amb el Marroc, Turquia, Egipte, Austràlia-Nova Zelanda, Indonèsia, les Filipines… i, més recentment, amb Sud-àfrica. Tractats que Brussel·les justifica com a mecanisme comercial que serveix com a vehicle per fomentar els principis i valors europeus i amb els quals “presumptament” aconsegueix el compliment de condicions ambientals i els drets socials dels signants. No obstant això, a la pràctica, la finalitat resulta ser ben diferent. Els ports de Rotterdam i Marsella són un autèntic colador de fruites i hortalisses que entren al nostre mercat sense complir els estrictes estàndards socials, fitosanitaris i ambientals que ens requereixen als productors europeus. Ja el 2015 els exportadors citrícoles sud-africans van decidir evitar els ports d'entrada espanyols i concentrar-se a Rotterdam, on imperen uns controls més laxos, primer, perquè les plagues agrícoles del sud d'Europa al nord no preocupen gaire i, segon, perquè les aliances de interessos econòmics entre holandesos i sud-africans també juguen a favor seu.
La realitat és que en termes econòmics l'acord amb Sud-àfrica ens ha sortit molt car als espanyols. El cas més onerós el tenim en els cítrics, on este any hem tingut una campanya històricament desastrosa, amb pèrdos que superen els 800 milions d'euros en taronges i mandarines i els 250 milions en llimona a nivell nacional, com a conseqüència directa de l'entrada de taronges i mandarines de Sud-àfrica, que van provocar un col·lapse a l'inici de la nostra campanya, llastrant també el desenvolupament posterior de la mateixa.
Per si no tinguéssim prou, ara arriba Mercosur, la gota que fa vessar un got ple a vessar. Acord aconseguit, encara no signat, que permetrà a empreses espanyoles i europees accedir sense barreres als països que el componen (Argentina, Brasil, Uruguai i Paraguai). Un acord que beneficiarà principalment a el sector industrial europeu (automoció, accessoris, tèxtil, calçat) però que, per descomptat, com Sud-àfrica, té un preu a pagar Endevinin qui va a posar la cara una altra vegada? Nosaltres, els agricultors.
La contraprestació és la següent: estes països podran exportar els seus fruites i hortalisses a la Unió Europea amb aranzels irrisoris. Unes produccions que, de nou, no compleixen amb els estrictes protocols fitosanitaris i laborals que s'exigeixen als agricultors europeus. Conrear una taronja en els països sud-americans és a l'almenys tres vegades més barat i, recollir-la, fins a deu. Això generarà una competència deslleial sense precedents que desembocarà una altra vegada en un perjudici econòmic milionari per als agricultors mediterranis.
A més, l'acord preveu eliminar els aranzels al suc brasiler, cosa que impactarà directament sobri la ja malmesa citricultura espanyola. I és que, encara que el Govern no ens ha aclarit encara les condicions de Mercosur, el Govern del Brasil sí que ho ha fet amb les seues tres grans corporacions que controlen les terres i les plantes de suc. El més important és que els aranzels al suc de taronja concentrat brasiler desapareixeran progressivament en deu anys i els de suc 100% espremut, en set. Conclusió: la supressió dels aranzels perjudicarà el preu en origen, posant en perill el teixit econòmic de les zones productores i, fins i tot, el model agrícola europeu més sostenible i respectuós amb el medi ambient, mentre que al Brasil només afavorirà tres multinacionals i no el xicotet agricultor.
Si l'acord amb Mercosur es materialitza en els termes estipulats, no podrem competir amb ells. Per això, demanem responsabilitat de Govern de Pedro Sánchez, que revisi i analitzi l'impacte econòmic que pot tindre en el sector primari del nostre país. Insistim que no volem compensacions per un mal acord, sinó una rectificació urgent de les condicions.
Els productors mediterranis no tenim por a competir, ja estem curtits en este tema. Tenim l'absoluta certesa que les nostres taronges, mandarines i llimones tenen una qualitat diferenciada, ja que es basen en un model de producció que se sustenta en una seguretat alimentària i un respecte mediambiental únic al món. El que no volem és que ens prenguin el pèl ni a nosaltres, ni als consumidors. Competència sí, però amb les mateixes regles de joc per a tothom.
Eladio Aniorte Aparicio, president Joves Agricultors ASAJA Alacant
