Notícies d'Alacant i província

dissabte, 20 abril 2024

Medusapp permet advertir en temps real de la presència de meduses i fer un seguiment de les picades més greus

L'objectiu principal d'Medusapp és que qualsevol usuari enviï informació sobri la presència de les meduses. L'app ofereix informació sobri la perillositat de l'espècie i consells sobri com actuar en cas de picada.

Medusapp. Este és el nom d'una nova app que permet a qualsevol persona advertir de l'albirament d'una medusa i oferir en temps real un mapa dels llocs on es detecta la seua presència. A més l'app ofereix informació sobri la perillositat de les diferents espècies i com actuar en cas de picada.

Ha estat desenvolupada per dos antics alumnes de la Universitat Politècnica de València i investigadors de la Universitat d'Alacant, el CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) i el Laboratori de Immunoal·lèrgia de l'Institut d'Investigació Sanitària Fundació Jiménez Díaz (IIS-FJD).

L'app, gratuïta, permet a qualsevol persona advertir de l'albirament de meduses, per al que envia a l'aplicació tant la foto de l'espècie com l'abundància i mida estimat. estes dades es publiquen a través del mapa a la web www.medusapp.net o bé des d'una opció en l'app per accedir a el mateix mapa. També es pot informar d'altres albiraments com taques d'oli, escumes, grups de plàstics, etc.

A més, en el cas que hi haja sofert una picada, l'usuari pot enviar una foto de la mateixa juntament amb altres dades, com l'oratge transcorregut des de la mateixa, si ha patit picades anteriors i el tipo d'espècie que li ha picat. Si bé estiguas imatges no es publicaran, com sí es fa amb els albiraments.

“L'objectiu principal és que l'usuari enviï informació, que altres podran utilitzar per saber si hi ha meduses, és clar. Hi ha altres aplicacions que adverteixen específicament dels riscos de trobar-te meduses platja per platja, però en el nostre cas el que promovem és que siguen els mateixos usuaris els que aportin la informació en temps real, podent elaborar alhora un mapa dels llocs on detecten la presència de l´animal”, apunta Eduardo Blasco, un dels desenvolupadors de l´app i informàtic per la UPV.

“El seu funcionament és senzill: si s'albira una medusa –estant a la riba o en un vaixell, lògicament- només cal fer la foto a la medusa i enviar-la. En fer-ho s'envien també les coordenades GPS per elaborar un mapa en temps real dels llocs on s'albiren estes animals marins”, afegeix Blasco.

Medusapp es completa amb una guia didàctica i amb imatges de les principals meduses existents a la Mediterrània -i algunes de fora- i una guia interactiva de primers auxilis, amb recomanacions en cas de picada depenent de l'espècie. Tota esta informació prové de el projecte LIFE Cubomed (www.cubomed.eu) en què participa l'investigador de la Universitat d'Alacant, César Bordehore, amb personal de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona. “Davant d'una picada de medusa el més important és eliminar les restes de tentacles amb unes pinces o una targeta plàstica, sense fregar, i inactivar les cèl·lules urticants que pogueren quedar sobri la pell amb una barreja de bicarbonat i aigua de mar”, adverteix l'expert en ecologia marina de la UA.

Medusapp està disponible tant per a Android com per a iPhone i funciona tant en línia com fora de línia per si no hi ha cobertura o es prefereix enviar des cobertura WiFi un cop captada la informació.

Ciència ciutadana

“Esta app s'emmarca dins del que coneixem com a ciència ciutadana. El nostre primer objectiu és que la gent aporti dades a la ciència. Nosaltres hem posat el nostre granet de sorra com a informàtics perquè després els usuaris de Medussap posin el seu, informant dels albiraments. Pretenem que els usuaris siguen els ulls dels científics on ells no poden arribar”, apunta Ramon Palacios, un altre dels desenvolupadors de Medusapp.

En este sentit, les dades científic-mèdics sobri les picades obtinguts són gestionats i analitzats per l'equip de el projecte LIFE Cubomed, sent per part de la UA, els investigadors de l'Institut Multidisciplinari per a l'Estudi de l'Mitjà (IMEM), César Bordehore i Eva S. Fonfría; i les doctores Victòria de l'Pou i la Mar Fernández Nieto de CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) i Laboratori de Inmunoalergia- Institut d'Investigació Sanitària Fundació Jiménez Díaz (IIS-FJD).