Notícies d'Alacant i província

dijous, 28 març 2024

Mazón anuncia 87 milions d'euros en inversions extraordinàries per al 2022

Este fons especial, sufragat amb romanents, permetrà mobilitzar el pròxim any 360 milions d'euros, la xifra més alta de la història.

La Diputació d'Alacant destinarà el 2022 més de 87 milions d'euros a inversions extraordinàries gràcies als romanents de tresoreria, cosa que permetrà, una vegada s'incorporin al pressupost, mobilitzar durant el pròxim exercici prop de 360 ​​milions d'euros, la xifra més alta a la història de la institució provincial.

Així ho ha anunciat este matí el seu president, Carlos Mazón, durant primer Debat de l'Estat de la província celebrat a la Diputació, en què ha destacat que "la gestió d'esta institució en moments de crisi es basa a baixar impostos ia augmentar les ajudes a ajuntaments i entitats" davant del Govern d'Espanya i la Generalitat que, ha dit, " castiguen la província d'Alacant reduint les inversions i incrementant la pressió fiscal”.

Mazón ha iniciat la seua intervenció amb un record a les víctimes del Covid -3.066 a la província- i un reconeixement als sanitaris per la feina feta per fer front a la pandèmia, un agraïment que també han manifestat la resta dels portaveus dels grups , Javier Gutiérrez, de Cs, Gerard Fullana, de Compromís, Eduardo Dolón, del PP, i Toni Francés, del PSOE.

Pel que fa als fons extraordinaris, el president ha detallat les principals actuacions i projectes que s'escometran a través del que s'ha anomenat Pla Especial d'Inversions i Ajudes, dotat amb 87.196.000 euros i que és fruit de l'acord aconseguit amb tots els grups polítics de la Diputació.

D'esta manera, a través d' els romanents, la proposta del qual va ser aprovada ahir a la Junta de Govern, es reeditarà el Pla +Cerca amb 30 milions d'euros, alhora que els plans +Esport i +Aigua comptaran el 2022 amb 5 milions d'euros extra cadascun. De la mateixa manera, la institució manté la col·laboració amb els ajuntaments per fer front a la despesa social derivada de la crisi del Covid-19 amb 9,7 milions d'euros.

Des de l'àrea de Benestar Social i Igualtat també es consignaran també 4,9 milions d'euros per al Pla d'Infraestructures Socials, que ja compta en el pressupost ordinari amb una línia de 100.000 euros, cosa que eleva el total a 5 milions d'euros. 835.000 euros més s'invertiran en el reforç de les convocatòries d'ajudes a ajuntaments i entitats que impulsa este departament, ha detallat Mazón.

La Diputació també renova, per tercer any consecutiu, el seu suport a autònoms, pimes i professionals i tornarà a llançar amb fons extraordinaris un pla d'ajudes de 9 milions d'euros per reactivar l'economia de la província. L'Àrea de Desenvolupament Econòmic i Sectors Productius també aportarà 2,5 milions d'euros de romanents al Pla de Cooperació als Municipis Turístics. La Diputació augmentarà, així mateix, en 800.000 euros l'aportació al Patronat Costa Blanca.

El pacte aconseguit per tots els grups polítics de la corporació possibilitarà a més que el pròxim exercici s'inverteixin de forma extraordinària dos milions d'euros en subvencions a ajuntaments per als fons Next Generation.

Per la seua banda, l'àrea de carreteres absorbirà 4,3 milions d'euros, 2,6 dels quals es destinaran a la posada en marxa d'un nou pla de millora d'accés als municipis i la resta a reforçar la inversió en camins i carreteres, mentre que Medi Ambient gestionarà romanents per import de quasi 4 milions d'euros, 1,8 dels quals aniran al Pla d'Estalvi Energètic.

L'àrea de Cultura és una altra de les que experimentarà un increment més gran del seu pressupost, ja que s'incorporaran 5,8 milions d'euros, de forma prioritària per augmentar les partides de les diferents convocatòries que impulsa el departament que dirigeix ​​Julia Parra com la campanya d'orquestes simfòniques, la difusió cultural, el foment de la llengua valenciana o la rehabilitació de monuments i esglésies.

despoblament

En este punt, Mazón ha anunciat que la Diputació d'Alacant, i seguint la proposta de la diputada de Cultura, inclourà a les subvencions als ajuntaments un diferencial a favor dels municipis en risc de despoblament per a això es convocarà tots els grups per definir esta “nova aposta pels municipis despoblats”.

El president ha defensat que esta inversió extraordinària ha estat possible gràcies a la “magnífica gestió de la Diputació en els darrers anys que li ha permès no tindre deute i a la rebel·lió dels càrrecs municipals del PP contra la intenció del Govern d'Espanya de requisar els seus estalvis”.

Debilitats i fortaleses

D'altra banda, el president de la Diputació ha realitzat una diagnosi de la situació de la província i ha posat en qüestió al llarg del debat les polítiques sanitàries, socials i econòmiques tant del Consell com del Govern d'Espanya i la “discriminació” a què se sotmet el territori en qüestions com ara finançament, pressupostos, turisme, aigua o innovació.

En matèria de sanitat, ha criticat la reversió de l'Hospital de Torrevieja, “que era un exemple de funcionament i un referent de col·laboració publicoprivada”, la situació de col·lapse a Alcoi o la gestió de la salut mental infantil, “amb retards per a una cita de fins a 6 mesos”, i de les residències durant la crisi del Covid-19, una gestió pública que, ha recordat, va ser posada en dubte per la mateixa Fiscalia i de la qual, ha apuntat, “estic segur que al seu fur intern la consellera Mónica Oltra no n'està gaire orgullosa”.

"Este virus ha tret a la llum les debilitats del sistema sanitari de la Comunitat, sobritot molts errors en les decisions polítiques fruit dels prejudicis de la nostra administració autonòmica", ha insistit el president, que, com ja fes durant els mesos més durs de la pandèmia, ha tornat a posar a disposició de la Generalitat els centres de la Diputació com el Doctor Esquerdo o la Llar Provincial.

Maó ha denunciat, així mateix, "que la bretxa social creix a la província d'Alacant" ja que és la que registra un major índex de persones en risc de pobrisa i exclusió social -31,8%- de la Comunitat, tal com recull la Tasa AROPE, alhora que ha criticat també la política d'habitatge de la Generalitat "que no ha promogut la construcció de cap habitatge de lloguer social, ni cap habitatge social en sis anys".

"Esta és la realitat del Consell que presideix Ximo Puig amb la província d'Alacant", ha assenyalat el dirigent alacantí.

En matèria econòmica, ha criticat els governs d'Espanya i de la Generalitat “per castigar esta província”. Sobri això, ha lamentat la proposta de finançament autonòmic realitzat per la ministra d'Hisenda, Mª Jesús Montero, que, segons la seua opinió, “perjudica la Comunitat Valenciana, com han posat de manifest els analistes”. Tot i això, ha continuat, “la resposta de la Generalitat ha estat el silenci”.

La retallada de les inversions a la província als Pressupostos Generals de l'Estat ha estat una altra de les “debilitats” apuntades per Mazón durant la seua anàlisi de la situació. En este punt, ha recordat que a pesar de ser la cinquena província en població “Alacant és l'última als pressupostos, la 52 de 52, amb una retallada del 38% de les inversions i una despesa per habitant de 97,7 euros, 117 menys que la mitjana nacional”.

En este sentit, ha denunciat la tebior de Puig per reclamar més inversions per a este territori. "La veritable acció del Consell hauria d'haver estat la de pressionar el Govern d'Espanya perquè esta província rebés el que es mereix, però per això cal tindre influència i Ximo Puig no hi té res", ha assenyalat Mazón, que ha criticat, a més , la defensa “amb la boca petita” que el president de la Generalitat fa del transvasament Tajo-Segura. Pel que fa a esta infraestructura, ha insistit que és vital per a l'agricultura i el teixit productiu de la província i ha acusat la ministra Teresa Ribera de “reduir mes rere mes els cabals en contra de l'opinió dels tècnics”.

A més, durant la seua intervenció al ple, Mazón ha denunciat la “paulatina reducció de les inversions territorialitzades en el pes total dels pressupostos de la Generalitat” i ha tornat a censurar la discriminació que ha patit la província d'Alacant en el repartiment de les ajudes de l'Agència Valenciana d'Innovació, ja que només n'ha percebut un 16,8%, o en matèria cultural, “on les dades -amb només un 1,33% de la inversió territorialitzada- són demolidors i vergonyants per a este Consell, que no té cap interès a revertir esta situació”. En este àmbit, ha retret el conseller de Cultura, Vicent Marzà, que després de sis anys “no s'ha dignat ni tan sols a visitar el MARQ”.

Davant d'esta “realitat irrefutable” que posa de manifest “les nostres debilitats”, Mazón ha posat en valor, però, les fortaleses de la província, entre les quals ha citat la capacitat emprenedora i de reinvenció de sectors com la construcció, el turisme , la indústria o l'agricultura, així com la solidaritat de la societat alacantina i de les empreses i entitats sense ànim de lucre, “que han realitzat una tasca en molts casos heroiques ateses les circumstàncies”.

En l'àmbit concret de la Diputació, el dirigent alacantí ha destacat la capacitat de diàleg dels grups polítics de la institució, de manera especial dels diputats del Grup Ciudadanos, Julia Parra i Javier Gutiérrez, així com la voluntat de l'equip de govern d'arribar a acords amb la Generalitat, citant com a exemple el programa Alcem-Nos o l'“estreta col·laboració i acords amb Turisme i amb la Conselleria que dirigeix ​​Mónica Oltra”.

“Desgraciadament no podem dir el mateix amb Presidència de la Generalitat”, ha indicat Mazón, que ha criticat particularment la posició del Consell respecte al Fons de Cooperació “tot i que hem ofert diàleg des del primer dia per trobar un punt de trobada , però sempre hem trobat una barrera inexpugnable”. Ha assenyalat que la "Llei d'imposició" que regula el fons vulnera l'autonomia financera de la Diputació, per la qual cosa es recorrerà davant del Tribunal Constitucional, alhora que ha defensat que "el nostre fons de cooperació duplica allò que ens demana la Generalitat per allò que no és una qüestió de voluntat, sinó que va més allà perquè el que es pretén és una funció de control, comandament i ocupació sobri el pressupost de Diputació”.

La rebaixa per segon any consecutiu del recàrrec provincial de l'IAE, passant del 10 al 5% davant el 29% de València i el 31% de Castelló, l'increment en més d'un 35% de les ajudes a ajuntaments i entitats de la província a els dos exercicis marcats pel Covid, amb 352 milions d'euros, són altres de les mesures impulsades per la Diputació que el president ha destacat durant la participació en el primer debat sobri l'estat de la província.

Així mateix, Mazón ha realitzat balanç de les més de 231 obris que la institució ha acabat durant el 2021 i de les més de mil que en estes moments es troben en fase d'execució o redacció, amb un import que supera els 187 milions d'euros a través dels plans d'obris i serveis, inversions financerament sostenibles, planifica, +prop o +esport.

Durant el torn d'intervencions, el portaveu de Ciudadanos i el diputat d'Infraestructures i Assistència a Municipis, Javier Gutiérrez, ha destacat els èxits que la formació ha liderat des de l'equip de Govern “donant l'estabilitat necessària, tractant de dotar el funcionament d'esta institució de la màxima eficàcia, transparència i diàleg”.

Entre altres objectius complerts, Gutiérrez ha destacat els canvis introduïts al repartiment d'ajudes i subvencions “per implantar un model més just, equitatiu i transparent” que es va iniciar des de Cooperació i Assistència a Municipis i s'està aplicant a altres àrees de la Diputació. També ha remarcat tant la modificació del Reglament Orgànic "que ha acabat amb anys de laxitud en la justificació de les transferències als partits polítics", com també la limitació de les ajudes nominatives només als casos en què hi haja raons excepcionals d'interès públic .

Gutiérrez ha recalcat en el debat el problema d'abastament d'aigua i el seu suport al sector agrícola i “la discriminació a què se sotmet a Alacant des de Madrid i València en termes d'infrafinançament, és la darrera província d'Espanya en inversió amb només 183 milions , una xifra molt allunyada dels 3.029 milions que es necessiten per executar infraestructures imprescindibles”.

Per àrees de Govern, en relació amb Infraestructures, el diputat titular ha esmentat que a través de Planifica i els plans + A prop al final de legislatura s'hauran distribuït des de la Diputació 20 milions d'euros per a despeses municipals i de 71 a 90 milions per desenvolupar més de 700 projectes d'obra als municipis de la província.

A Cultura, destaca l'augment de les convocatòries, de 8 a 14, i l'increment del pressupost en un 40%, amb un percentatge d'execució del 93% indicatiu que s'està complint l'objectiu d'eficiència en la gestió. Gutiérrez ha recordat la falta d´inversions per part del Consell. “Imaginin que no faria Alacant en matèria cultural si la Generalitat ens tractés la meitat de bé que tracta Castelló i ens arribés la meitat de la meitat amb què obsequia València”, ha apuntat.

Sobri l'àrea de Transparència, el portaveu de Cs ha destacat que “la Diputació compleix folgadament amb les obligacions que imposa la Llei i això és fàcilment comprovable veient els resultats obtinguts al segell Infoparticipa”.

Per la seua banda, el portaveu del Grup Popular, Eduardo Dolón, ha ressaltat "la tasca realitzada per la institució per incrementar les convocatòries d'ajudes a entitats i ajuntaments" i ha posat com a exemple, en este sentit, que "s'ha arribat a triplicar el suport econòmic a l'àmbit social amb quasi 100 milions d'euros anuals”.

Així mateix, ha destacat el paper de la Diputació "en la defensa de les senyes d'identitats de la província, especialment les lingüístiques, i de les competències de la institució", una administració que, ha dit, "pot ser millorable però que és exemplar ”.

Per part seua, des de l'oposició s'ha ressaltat l'esforç que s'ha realitzat des de tots els grups polítics durant els dos últims anys i mig per assolir acords que millorin la província. “Podem estar satisfets del treball de la Diputació en un moment tan difícil i de forma coordinada amb la Generalitat i amb els ajuntaments per aportar els recursos que necessiten els nostres municipis”, ha indicat Toni Francés, que ha insistit en la importància de “transferir a els ajuntaments les inversions de forma incondicionada i estable” en referència al Fons de Cooperació de la Generalitat, a què ha demanat a la institució que se sumi.

Per la seua banda, Gerard Fullana ha volgut "reafirmar el paper de Compromís a l'oposició, cosa que ens ha permès avançar en esta institució en aspectes com el repartiment objectiu d'ajudes i altres qüestions, de vegades i quan ha estat possible amb l'acord de tots els grups".

Tots dos portaveus de l'oposició han aprofitat la seua intervenció al debat per defensar la gestió del Botànic, que conformen PSOE, Compromís i Unides Podem, en contraposició a la del PP durant els seus anys al Consell en matèries com educació, innovació o benestar social