La vida compartida amb animals és millor i són diversos els estudis que demostren la seua eficàcia per al tractament de diferents malalties i/o patologies.
Amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer, este pròxim 23 de setembre, Purina vol recordar la importància de les mascotes a la societat i els beneficis que aporten el seu vincle amb els humans, també per a pacients amb Alzheimer i demència.
Són diverses les investigacions al llarg dels darrers anys que han demostrat l'evidència que l'enllaç humà-animal pot ser beneficiós per a pacients amb Alzheimer i demència i/o per als símptomes de comportament i psicològics associats amb ells. Estes tractaments es realitzen a través de Teràpies Assistides amb Animals (AAT), Activitats Assistides amb Animals (AAA) i/o Intervencions Assistides amb Animals (AAI) en què els pacients interactuen amb els animals.
Un primer estudi amb AAT, el 2006, va demostrar que podia millorar alguns dels símptomes de comportament i psicològics associats amb la demència. Este estudi va tindre una nova revisió l'any 2019, que va enfortir l'evidència que l'enllaç humà-animal pot ser positiu per al tractament de condicions degeneratives de la salut mental com la demència i l'Alzheimer. Precisament en este assaig, es va dur a terme la participació d'un grup amb AAA que va demostrar que estes activitats podien crear compromís i podrien ser un tipus dintervenció beneficiosa per promoure la salut de persones amb demència. Les activitats es van programar tenint en compte el grau de demència dels pacients.
Un altre assaig del 2016 va mostrar el resultat d'una intervenció de 12 setmanes amb AAA en residències de gent gran, la qual cosa va revelar un efecte significatiu sobri la depressió i la qualitat de vida per als participants a l'estudi amb demència severa. També va manifestar una millora significativa de la qualitat de vida dels participants immediatament després de la intervenció. Este estudi va concloure que les AAA poden tindre un efecte positiu sobri els símptomes de depressió i la qualitat de vida en persones grans amb demència, especialment en aquells en una etapa més avançada.
Un altre petit estudi va utilitzar observacions gravades en vídeo de les interaccions entre una persona amb Alzheimer i gossos. Esta investigació va mostrar els sentiments reviscuts per estes pacients com ara l'empatia i l'altruisme el que els va permetre sentir alegria, cosa que els va induir un augment de l'autoestima i els va fer sentir necessitats i ser significatius.
També s'ha demostrat la eficàcia de les AAI per a pacients amb deteriorament cognitiu i és que un estudi del 2017 va revisar cinc assajos controlats aleatoritzats i cinc controlats més quasi aleatoris amb 413 participants. En comparació amb els grups de control, els grups AAI van demostrar significativament menys símptomes de comportament i psicològics de demència, especialment depressió i agitació. Tant a curt com a llarg termini, les AAI van tindre efectes beneficiosos en estes símptomes de comportament i psicològics en pacients amb demència i el deteriorament cognitiu.
Tot i això, no es van trobar millores significatives en les activitats quotidianes, la qualitat de vida o la puntuació cognitiva. La metaanàlisi va mostrar que les AAI poden ser eficaces per reduir estes símptomes de comportament i psicològics de demència en estes pacients amb deteriorament cognitiu.
