Maria José Vila: "Un ha de saber d'on ve per saber a on va"

El principal repte de l'alcaldessa d'Aspe és que el seu municipi tingui un pla de mobilitat com a estratègia de desenvolupament urbà

889
Maria José Vila Diario de Alicante
Josep Manel Sánchez

Maria José Vila Garis és l'alcaldessa d'Aspe des de l'any 2017. Militant de el PSOE des de fa més de 30 anys, abans de ser alcaldessa ha estat regidora de Mercat, Participació Ciutadana, Informació, Comerç i Consum entre els anys 1999 i 2003. Té estudis de delineació i va estar treballant al voltant de 1989 en l'àrea d'Urbanisme i Patrimoni de l'ajuntament que dirigeix ​​en l'actualitat. D'esta etapa de delineant també es va centrar en el programa de rehabilitació urbana aconseguint fons de la Generalitat per restaurar el casc històric de la seua ciutat. Una altra de les tasques que ha realitzat per a l'ajuntament, a què coneix molt bé, ha estat el d'elaborar un inventari municipal per saber les pertanyies que tenia el consistori. Per a esta alcaldessa tot terreny, mare de dos filles universitàries, la seua il·lusió és el de construir un municipi on els joves pensin quedar formant famílies i vincular-se amb les seues arrels.

 

Quina és la seua valoració des que va agafar recentment la gestió de l'ajuntament d'Aspe?

Un ha de saber d'on ve per saber a on va. En estes últims set anys la meva responsabilitat ha estat la de gestionar l'àrea d'Urbanisme i de Patrimoni, i ara com a alcaldessa, estic molt satisfeta perquè estem continuant una línia que s'ha sembrat durant moltíssim temps, fins i tot amb una legislatura de el Partit Popular al que es van paralitzar moltes coses importants i que va suposar un retrocés en la història d'este municipi, és una valoració personal. Crec que en este moment Aspe és un poble en què ha apostat molt fort per somnis que estem a punt de fer. Somnis com ara el Nou Centre de Salut, que està a punt d'iniciar-se les obres, on Vinalopó Salud i la Generalitat Valenciana signaran l'acta de replanteig a finals d'agost, per iniciar l'execució de l'obra al mes de setembre i l'objectiu de veure-la realitat venia des del any 2007. Un altre dels somnis que perseguim, encara que encara no s'ha materialitzat però sí que tenim les eines, és la substitució d'un col·legi públic que tenim a Aspe, que és el Doctor Calatayud. És un col·legi de la Segona República de l'any 1931, i que ha de ser substituït, perquè essent un edifici escolar té moltes deficiències quant a estàndards i necessitats del propi col·lectiu. Per sort, és un edifici emblemàtic per a Aspe que pot ser recuperat i posat en ús per a altres menesters. Els col·legis públics estan als afores del municipi, tot i que ha de ser un servei molt proper, aspirem a fer que el nostre poble siga sostenible i el que volem és que tant els nens com els pares puguin anar caminant als centres escolars. Que estiguan els col·legis als afores del municipi és un inconvenient que intento solucionar. La meva valoració és positiva de tota la feina feta i que em donarà l'oportunitat, com a alcaldessa, de prendre determinades decisions per concloure determinats projectes que jo considero que no tenen més espera al municipi, hi ha moltes coses que estan en marxa que sense ser urgents, són importants.

 

L'obra de el Centre de Salut que acaba d'esmentar, per què s'ha demorat tant i quin ha estat el motiu de tota este ajornament?

Quan l'ajuntament d'Aspe es va plantejar que necessitava un nou Centre de Salut que substituís a este edifici que té quasi 30 anys i que va ser inaugurat per Joan Lerma, tots els partits estaven units en esta decisió i van anar a la conselleria de Sanitat a demanar en aquell moment un Centre de Salut per a Aspe. Hi va haver un canvi en el govern municipal i un canvi en la política sanitària a la Comunitat Valenciana, que el que feia era derivar a empreses la gestió de la sanitat pública. Este poble, per desgràcia, va ser incorporat dins d'un territori la gestió de la sanitat va anar directament a una empresa, Vinalopó Salut, prestant el servei sanitari i una de les seues obligacions era la construcció d'el Centre de Salut. El que havia de fer Aspe era posar a disposició de la Generalitat Valenciana uns terrenys amb condició de solar. Quan en el 2012 jo ocupo la regidoria d'Urbanisme i l'alcaldia Manuel Díez Díez, Ens posem a treballar-hi i vam començar a veure quins són els inconvenients per no haver complert amb esta obligació municipal en el seu desig de tenir un nou edifici. El problema principal és que havia estat paralitzat amb una excusa, i esta era que l'empresa que s'encarrega de la llum elèctrica deia, que no hi havia prou potència per subministrar este nou edifici i que per tant, no podrien signar este certificat necessari de suficiència de potència. L'alcalde en aquell moment es va anar a Iberdrola posant-se en contacte amb el director i resolent l'assumpte amb la signatura d'un conveni marco aprofitant unes necessitats d'unes unitats d'execució de sectors urbanístics que també necessitaven potència. A la signatura d'este conveni, Iberdrola va desbloquejar el problema de potència amb el Centre de Salut i vam començar a treballar. El que va passar després és que hi va haver una sentència sense sentit en el qual el sector on havia de construir-se el Centre de Salut deixava de ser sòl urbanitzable i passava a ser sòl rural. Això va ser un cop terrible per a les aspiracions del municipi d'Aspe, per que evidentment nosaltres no podíem oferir un altre sòl que no fos este, perquè era l'únic que estava catalogat en el nostre pla general com a sòl apte sanitari. No hi havia altres sòls amb estes característiques al municipi, si havien altres espais destinats a equipaments però hagués suposat el començament d'una modificació de pla general. A l'ésser un pla antic de mes de trenta anys vam haver de fer un pla general nou, en este moment no es donaven les condicions com es donaven hui, per parlar d'un pla general complet. Vam anar a la cassació sols, la Generalitat Valenciana no es va presentar tot i que la sentència anava contra un acord que la Generalitat va prendre en el seu moment, vam guanyar i es va resoldre este problema passant a el segon punt, i este punt era que el sòl on es anava a instal·lar el Centre de Salut formava part d'un sector el urbanitzador era la Generalitat Valenciana mitjançant l'antic IPSA. La nostra intenció i la nostra voluntat era avançar esta obra a este urbanitzador que encara estava en procés de reparcel·lació, i per això teníem l'obligació per qüestions de sentit comú, que havien de ser pagades pels veïns, hauríem d'establir exactament el cost d'esta obra que seria aprofitable per a este sector en un futur. Este conveni es va estar treballant amb l'antic IPSA durant molt de temps, es va depurar per allò que podia considerar-se com un cànon que l'ajuntament podria passar als veïns, però tot i que el text estava pactat i beneït per tots els juristes de les dos administracions es va ficar en un calaix que no va tornar obrir-se fins que Ximo Puig va arribar a la Generalitat. Una vegada que el nou govern nascut de l'pacte de l'Botànic va entrar al Govern de la Generalitat, una de les primeres accions que van fer va ser treure este conveni, aprovar-lo i signar-lo. A continuació vam haver de fer l'obra d'urbanització, es va haver de licitar el projecte i una vegada que les obres estaven fetes, primer vam haver de aconseguir el terra dels veïns. la família Alberola Carrión va tenir predisposició per cedir els terrenys a l'ajuntament a canvi d'un aprofitament urbanístic. Tenint la disponibilitat de el terreny i aconseguit la disponibilitat de l'solar d'esta obra el que vam fer va ser anar a la Generalitat per dir-los que ja teníem el terreny. Mentrestant, ells ja havien estat treballant amb el pla funcional i quan li vam cedir este terreny van veure que era viable i els procediments es van allargar en l'oratge, des del 2014 i feliçment la conselleria va acceptar estes terrenys el passat mes de juny i va eixir publicat en el butlletí, això va ser al mes d'abril d'este any, i la conselleria ja ha signat el document pel qual una vegada acceptats estes terrenys els posa a disposició de Vinalopó Salut en el qual també van pactar la quantitat que ells han de gastar. Una vegada que s'ha resolt tot això, que vam començar l'any 2014 i ja som al 2018, ens ha costat quatre anys de gestió amb totes estes vicissituds i la signatura es donarà a finals d'agost o principis de setembre per iniciar les obres .

 

El col·legi de la Segona República, per a què es faria servir?  

Este col·legi està en ús i l'Ajuntament d'Aspe, com altres municipis, s'han adherit a l' pla Edificant, I la conselleria ja ens ha donat les competències per a la gestió de la construcció de el nou edifici. Este nou edifici té una valoració de mes de quatre milions d'euros. La ubicació de l'escola Doctor Calataiud està en el casc històric i el col·legi nou per prestar este servei va a ser ubicat en una zona d'eixample del municipi, precisament és la zona on més densitat de població hi ha. Una zona nova on parelles joves han decidit anar-se'n a viure i que com tot en el procés en esta vida estan en un moment de crear família. És una bona notícia que ve a més de la mà d'altres aspiracions que és acabar amb la precarietat de l'menjador de l'escola de el Castell que està ubicat en un barracó, este ajuntament ha decidit llevar-per construir un edifici a través de el pla Edificant, que ja tenim la memòria preparada i que en breu, anirà a un ple extraordinari abans de l'1 de setembre, si no hi ha res que ho impedeixi. També hem sol·licitat les competències per construir un altre menjador i un gimnàs en el col·legi de la Serranica, que d'altra banda, està donant el servei de menjador en un local que l'ajuntament va haver de llogar, ja que no hi havia manera d'encaixar este espai per este servei.

Maria José Vila Diario de Alicante
Josep Manel Sánchez

Vostè va comentar al novembre de 2017 que per al 2019 estaria finalitzada l'obra de la Biblioteca de l'Barri de la Nía Coca, ¿encara creu que estarà per a este any?

Això és un altre dels nostres mals de cap, la Biblioteca de l'Barri de la Nia ha d'estar acabada el 2019, perquè és el termini que té el pla Camps, després de dos pròrrogues. L'ajuntament ja té el vistiplau de conselleria i adjudicat el projecte que el que fa és actualitzar este projecte inicial pel qual es van iniciar les obres que degut al temps que ha transcorregut, s'ha quedat desfasat amb l'entrada en vigor de noves lleis, sobretot pel que fa a eficiència energètica. Esperem rebre este projecte a finals del mes d'agost i el que farem serà traslladar-lo a la conselleria perquè liciti les obres, nosaltres posarem tota la carn a la graella perquè les obres es puguin iniciar el 2019. Tenint en compte que té un termini d'execució d'un any, aleshores esperem que si no estan finalitzades per a esta data, estiguan pràcticament finalitzades, este és el nostre objectiu i este és l'objectiu pel qual treballo. Les eleccions de l'any que ve no tenen perquè afectar, ja que, rebrem el projecte ja!, i serà l'eina amb què conselleria licitarà les obres i no tenen perquè no adjudicar-se el primer trimestre del 2019, per tant , un cop iniciat el procés electoral no té perquè afectar.

 

En què es va a emprar la dotació dels pressupostos participatius d'este any?

Això ho ha de dir la ciutadania, per tant, no ho sé. En este any 2018 no hi ha una quantitat de diners per a pressupostos participatius, el que sí que es va fer va ser una consulta a la ciutadania a través d'assemblees. El que si ha fet este equip de govern en este any ha estat incorporar les necessitats que la ciutadania tenia, d'estes trobades que ha posat damunt de la taula, i les regidories han assumit estes propuestes. Estem immersos en un procés per al pressupost de 2019, que es destinaran 70.000 euros, i la ciutadania a tingut l'ocasió de fer propostes a través de la regidoria de Participació Ciutadana que s'han recollit per veure quines podrien ser factibles de poder escometre o no, perquè de vegades els ciutadans no són conscients el cost de les coses. Per exemple, que s'arregli l'accés a la carretera a el poble a través de la carretera de Monforte, és clar això no val 70.000 euros ni 700.000 ni tan sols, però això no significa que no se'n vagi fer, esta proposta aquí queda, es valora i es fica dins de la gestió. Les coses dins estes 70.000 euros és el que cal prioritzar, i en este procés estem immersos. Aviat començaran les assemblees, els ciutadans tindran l'oportunitat de conèixer quines són totes les propostes ciutadanes i enfocarem la manera de prioritzar i apareixeran amb nom i cognoms al pressupost. estes assemblees estan previstes que se celebrin a finals d'agost en col·laboració amb la regidoria de Participació.

 

¿Aspe compleix finalment els requisits per rebre l'ajuda EDUSI?

Aspe ha estat un poble molt valent, en estes convocatòries només poden optar els pobles de més de 20.000 habitants, nosaltres en tenim 20.500 aproximadament, és la segona vegada que ens presentem. En esta ocasió et puc dir que ens vam presentar per guanyar, vam fer un projecte molt bo que ha obtingut una molt bona valoració, però també han estat molts més els pobles que han optat i els recursos eren menys que les primeres convocatòries, això ha fet que ens quedéssim els huitens i només hi ha hagut diners per als cinc primers, ens hem quedat a escassos tres punts del darrer, que ha aconseguit els fons. Però això lluny de desencantar-nos o desil·lusionar-nos, el que fa és valorar molt positivament esta experiència, que Aspe en tingui una estratègia de desenvolupament urbà sostenible ens obre les portes per a moltíssimes possibilitats d'aconseguir subvencions europees, perquè Europa hui el que fa és destinar diners per aconseguir objectius, que ja vénen des d'una planificació, i per descomptat la participació ciutadana té un paper fonamental. L'estratègia de ciutat que Aspe té ha estat aprovada per unanimitat per tots els grups polítics. S'ha realitzat un diagnòstic ciutadà i tècnic a través d'el personal de l'administració local, ha requerit un esforç sobre humà. Un equip dirigit per Estefania Martínez, directora de l'àrea d'Urbanisme, aquí es parla d'objectius a complir, de calendaris, de pressupostos… Estan basats a donar solució a uns problemes que la ciutadania ens ha exposat i que s'ha prioritzat com resoldre'ls. La guia que es va fer està planificada fins al 2023. Hem descobert que els ciutadans tenen un problema amb la neteja, ells no estan conformes amb la neteja dels espais públics, és un tema a resoldre, això ens ha ajudat que dins els fons financerament sostenibles que l'ajuntament ha anat incorporant al pressupost, haguem anat comprant maquinària per posar-la a disposició dels empleats públics per millorar l'eficiència i l'eficàcia. Que estan preocupats pel patrimoni cultural, pel patrimoni del nostre, això ens ha ajudat a prendre la decisió de fer un nou catàleg de béns a protegir en què estem treballant i que a més ens ha ajudat a prendre la decisió de rehabilitar el Castell de l'Aljau, Posar estes ruïnes en valor per convertir-lo en un museu arqueològic a l'aire lliure que està als voltants del nostre riu Tarafa i molt a prop de l'museu. Una altra subvenció que ens va ajudar a rehabilitar és el aqüeducte dels cinc ulls, Este aqüeducte està dins del nostre paratge natural municipal Els Algessars i que en este moment, és imatge de la ciutat. No haver aconseguit els fons a què optem no vol dir que no haja servit de res la feina feta, ja que, és un esforç que es va fer en un temps record per part del departament d'Urbanisme recolzat amb alguns professionals externs i amb molt poc diners. A la vista dels resultats quant a la valoració, puc dir amb la boca plena, que és una feina molt bona, molt seriosa i que ens pot servir i que ens servirà, com a guia per a la gestió municipal, no només per a este equip de govern, sinó per als equips de governs venidors.

Maria José Vila Diario de Alicante

Josep Manel Sánchez

Com va sorgir la campanya contra l'assetjament i abús de l'alcohol en les Festes i esta mesura, era només per a conscienciar o també tenia caràcter sancionador? A més d'esta campanya, quines altres novetats hi ha hagut a les fiestes de moros i cristians d'este any?

El tema de l'alcohol, del botellón s'està convertint en un veritable problema, la nostra preocupació té molt a veure amb la salut dels nostres joves. El que ens ha preocupat des de fa molt de temps era com conscienciar o com aconseguir que sigan conscients ells i les seues famílies de com els pot afectar. Ja l'ajuntament va fer una ordenança de consum de begudes alcohòliques a la via pública, en què es va establir la possibilitat que aquells menors que fossin sancionats per beure a la via pública poguessin commutar esta multa econòmica amb una formació i hi estem treballant, va formar part principalment de la campanya a més de fer una tasca de comunicació al carrer a través del nostre principal element de convivència, que van ser les festes patronals i que la regidoria de Sanitat amb molt bon criteri va utilitzar per donar-li més rellevància. El més important és que hem aconseguit asseure'ns tots a la taula, professionals del gabinet psicopedagògic, professionals del benestar social, professionals de la unitat de prevenció de conductes addictives, que per altra banda, tenim un professional a Aspe subvencionat per la Generalitat Valenciana, a esta mateixa taula hi havia també el cap de la policia local, la tinent de la Guàrdia Civil, i per descomptat, l'alcaldia juntament amb la regidoria de Sanitat buscant la manera d'establir un protocol d'actuació per quan es detectés un menor bevent a la carrer. La qüestió era com establir este protocol perquè la família es veiés acompanyada per l'administració i els poguéssim oferir totes les eines que estan al nostre abast. La campanya formava part d'un procés que evidentment després s'ha de completar amb este tipus d'accions, determinant quines activitats s'han d'oferir a estes persones que estan en edat de divertir-se i cercar-los com cobrir l'oratge d'oci de manera sana. Això forma part d'una estratègia transversal que també hem detectat a través de l'estratègia de desenvolupament urbà sostenible, hem escoltat els nostres ciutadans i tenen la mateixa preocupació que nosaltres, per això la regidoria de Joventut ha potenciat juntament amb la regidoria de Cultura activitats a la via pública als espais públics, activitats més obertes on no existeixin estes normes que encotillen el funcionament d'una casa de joventut, que per altra banda, està fent una tasca estupenda, però que ha de ser complementada amb un altre tipus daccions. Els elements sancionadors existeixen ja, però evidentment les sancions soles no funcionen. La nostra voluntat és arribar a oferir a qui ho necessiti totes les eines que tinguem a la mà, com a preventiu a un possible problema o per solucionar un problema que ja existeix. La nostra intenció era aprofitar les festes per conscienciar que un es pot divertir, perquè si un es passa s'ho perd, i per descomptat unit a una campanya que em sembla necessària que és la del “no és no” i la del poder oferir ajuda a persones, especialment dones, que es puguin sentir assetjades o aquelles persones que estan veient una assetjament i puguin trobar l'eina per poder denunciar, al final ha estat una campanya al carrer i un apropament d'estes polítiques. Este any els Moros i Cristians han celebrat el seu quaranta aniversari i la veritat és que ells s'han posat a disposició de la regidoria de Sanitat i d'Igualtat per col·laborar activament en esta campanya, I totes les novetats dels Moros i Cristians han tingut a veure amb la celebració d'este quaranta aniversari.

Pel que fa a empreses i turisme motor de l'economia en un municipi, en quina situació es troba Aspe?

Aspe des de fa molts anys va saber que per ser un poble amb futur calia diversificar l'economia, calia apostar per l'agricultura, clarament com ho estem fent ara, donant suport a les comunitats de regants en tot allò que necessitin per aconseguir de manera estable este bé tan necessari com és laigua. També es va apostar pels polígons industrials, aprofitar els recursos que la societat estatal de la SEPES com a generadora de sòl industrial barat. Tenim a Aspe una xarxa important d'industrials que estan sent recolzats, estes polígons a través del IVACE acaba d'aconseguir subvencions importantíssimes, vénen a millorar estes polígons industrials quant a paviment, il·luminació, zones enjardinades, amb la idea que siga un polígon industrial atractiu, un sòl industrial que atregui més inversions de fora i que animin les de dins a instal·lar-se en estes polígons industrials. Per altra banda, el turisme és un altre dels elements que intentem dinamitzar. El Turisme d´Aspe està en una ubicació immillorable perquè pràcticament estem a vint minuts de totes les platges dels focus turístics, i el que nosaltres oferim és un poble acollidor, un poble on tenim patrimoni que al llarg d´este temps com el Castell del Aljau o l'aqüeducte dels cinc ulls posem en valor. No fa gaire, acabem la restauració de la font de la Penya, ara estem acabant la restauració de la Posada i hem comprat l'ermita de la Concepció per restaurar-la. Aspe està molt a prop d'Alacant, d'Elx, de Santa Pola, de pobles turístics per excepció que nosaltres podem complementar perfectament amb tot allò que oferim. A més tenim la llera de riu Tarafa que està totalment restaurada amb fons FEDER que és un espai preciós per al gaudi en família, en contacte amb la natura. Tenim el paratge natural municipal de Los Algezares que és un espai preciós amb uns valors ambientals que no tothom pot presumir de tenir-ne.

Empresaris d'Aspe que han apostat pel seu poble i que han estat capaços de generar unes trobades, que ja estan establertes i que estan esperades per la seua clientela, clientela principalment que ve de fora i que són considerades pels experts com les millors trobades gastronòmiques de la Comunitat Valenciana i que ja ens està donant nom fora de la nostra comunitat. Tot això cal seguir potenciant-ho, tenim molt sembrat i pot ser el complement el fet que hi haja una associació de camins de Sant Jaume que amb el suport municipal estan intentant que Aspe formi part de l'itinerari cap a Santiago, aprofitant el corredor natural de l'Tarafa i totes les accions que s'han fet al voltant de casc històric. el Patronat Costa Blanca esta treballant colze a colze amb la regidoria de Turisme i esta, aprofita qualsevol eina que el patronat li posa a la seua disposició.

 

Amb l'arribada de Pedro Sánchez ha notat algun canvi?

Encara és prompte, però si és veritat que estic força satisfeta amb totes estes mesures socials que està engegant i que havien estat paralitzades o penalitzades pel Partit Popular, perquè no dir-ho. El fet que per fi, el cinema tingui un IVA no abusiu que impedia la difusió d'este element cultural, ja que és un dels elements que en poc temps s'ha pogut aconseguir i que s'hi ha trigat tant de temps. Nosaltres notem realment el canvi a la Generalitat Valenciana amb l'arribada de Ximo Puig que va ser una glopada d'aire fresc que ens va donar l'oportunitat d'aconseguir els somnis que teníem paralitzats. Enfortir les nostres polítiques municipals a nivell del Benestar Social i del Foment d'Ocupació això ha significat molt per a este municipi i per als municipis de la Comunitat Valenciana per a este principalment. El fet de poder contractar persones menors de 30 anys i donar-li una primera oportunitat, tenir els tallers del T'AVALEM per a persones que havien deixat de banda la vida laboral i els estudis. Aconseguir que estiguan formant-se i alhora que tinguessin ingressos suficients per poder subsistir, mentrestant, se'ls està donant una nova oportunitat, una segona oportunitat que jo estic convençuda que els primers del taller del T'AVALEM, com el que s'està fent en l'actualitat, valoraran molt per a nosaltres els contractes que subscriurem a través del EMPUJU i del ENCUJU, per a estes primeres persones menors de trenta anys també és un bon motiu de satisfacció. Les polítiques d'igualtat i les unitats de prevenció de conductes addictives que va aprovar Zapatero, llei de dependència que es pot aplicar a Aspe pot accelerar tots els processos. Hem aconseguit moltes subvencions i hem apostat fort el fet de tenir un departament de Benestar Social molt reforçat pel que fa a personal, subvencionat íntegrament per la Generalitat Valenciana, aleshores la veritat, és que ens ha donat una bufada d'aire fresc davant una situació tràngol que estàvem patint de la negativa per la negativa i que només ens quedarà la Diputació com a administració recolzant. He de dir, que Aspe en este temps, ha aconseguit molts objectius. L'educació permanent d'adults on s'ha aconseguit que es tingués el segon cicle, per a aquelles persones que decidissin apropar-se a aconseguir el graduat escolar, el certificat d'estudis que no van poder aconseguir en un moment determinat, cadascun, per les circumstàncies personals que li envoltaran. Agrair a la conselleria, ja que, sense Ximo Puig no estaríem parlant del Centre de Salut, no estaríem parlant de centres educatius, no estaríem parlant de la rehabilitació del Castell de l'Aljau, i no estaríem parlant de programes d'ocupació, no estaríem parlant de Benestar Social ni de dependència, estaríem parlant d'una altra cosa. Amb l'arribada de Pedro Sánchez esperem que pensi als municipis com l'administració local més propera al ciutadà i que ens tregui totes les cotilles que des del ministeri d'hisenda del Partit Popular ens va posar i que ens està complicant molt la possibilitat de poder treballar directament amb els ciutadans i les seues necessitats . Això és el que esperem de Pedro Sánchez pel que fa a l'administració local.

 

Com li agradaria acabar esta legislatura i amb quin projecte?

Jo no tinc cap projecte preferit, però esta legislatura acabarà amb molts projectes que es poden fer realitat. Una de les meves aspiracions és aconseguir que Aspe tingui un pla de mobilitat com a estratègia de desenvolupament urbà. Començar a pensar de manera global al municipi com un municipi accessible, un municipi amable, on prevalgui les persones per sobre dels vehicles, on puguem tenir carrils de bicis, on puguem tenir un transport públic, on els nostres carrers i places formin part de itineraris accessibles o practicables en la mesura que fos i que es puguin anar planificant. Amb este tipus d'accions, m'agradaria saber després d'este diagnòstic, si la ciutadania vol o no vol que el casc històric estigua pres pels vehicles, o si es prioritza o no al vianant. Com comunicar-nos millor amb els pobles veïns, estem parlant que entre Aspe i Elx tenim un flux de vehicles de més de 18.000 al dia, això vol dir que tenim moltes coses en comú i que els ciutadans d'un municipi i un altre s'interrelacionen de manera important. A mi m'agradaria acabar la legislatura amb este projecte, cosa que significa que seria un punt i seguit, perquè els projectes comencen i s'acaben però cal començar a mirar la ciutat de manera global solucionant els problemes globals dels ciutadans, perquè puntals ja es van fent dia a dia amb la gestió dels diferents equips de govern, les seues necessitats i els equips el que fan és emplenar allò que es demana per part de la ciutadania. Al calaix tinc moltíssims projectes ja redactats, hi ha la rehabilitació del carrer Verge de les Neus, esta la rehabilitació del carrer Ramon i Cajal, estic preparant el projecte d'accessibilitat de l'Avinguda d'Elx tenim en este moment en marxa projectes d'asfaltat , d'arranjaments de camins rurals que és un dels nostres greus problemes, que ha vingut per la instal·lació de reg per degoteig i que ha deixat els nostres camins intransitables. de mica en mica anem solucionant però al final cal apostar pels projectes importants. La carretera de Monforte és un projecte que millora l'accés per la ciutat i m'encantaria si no veure'l acabat, almenys, si veure'l iniciat. Tinc el projecte de la rotonda que necessitem davant de la caserna de la Guàrdia Civil. Al final, no és posar punt i final, és posar un punt i seguit, pensar que la ciutat no acaba quan jo acabi sinó que continua i que hem de deixar les coses el més fàcils possibles per a qui haja d'assumir la responsabilitat en el govern següent.