L'escriptora mexicana Margo Glantz ha rebut este dimecres, de mà d'rector de la Universitat d'Alacant, Manuel Palomar, els atributs que la converteixen en nova integrant de l'il·lustre claustre de Doctors de la UA: la medalla, el birret, l'anell i el llibre de la ciència, en un acte que s'ha celebrat a les 12 del migdia a la sala d'actes de l'edifici de Sant Ferran, 40 de la seu de la Ciutat d'Alacant.
Manuel Palomar ha destacat de Margo Glantz "el seu compromís i relació continuada i col·laboració amb la Universitat d´Alacant al llarg dels anys en diferents etapes i activitats" i ha posat especial èmfasi en els valors que l´acrediten per fer-se valedora de la seua investidura com Doctora Honoris Causa “que ha demostrat àmpliament en la seua vasta i prolífica obra literària i periodística, però especialment per l'heterodòxia d'esta i la seua modernitat, que es fa palès en la seua curiositat contínua ia través del seu ús de les xarxes socials com una eina més a la feina”, a més d'assenyalar que l'escriptora és “un referent en el cànon de la literatura en llengua espanyola”.
El rector ha destacat que este acte "significa, a més, un reforç al compromís de la Universitat dʻAlacant amb la internacionalització, especialent amb Amèrica Llatina i, més concretament amb Mèxic" i que es demostra dia a dia a través del Campus Iberoamericà; la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes o el Centre d'Estudis Literaris Iberoamericans Mario Benedetti, a més d'a través dels nombrosos convenis i projectes de col·laboració amb institucions acadèmiques i investigadores.
La catedràtica de Literatura Iberoamericana de la Universitat d'Alacant, Carmen Alemany, ha estat l'encarregada d'exercir de padrina i pronunciar la laudatio amb la qual ha glossat la figura i obra de l'escriptora mexicana. Un discurs en el qual, Alemany, ha realitzat un extens repàs de la figura d'Margo Glantz, tant en la seua vessant personal com professional i ha detallat la seua relació amb la Universitat d'Alacant i amb l'escriptura.
En la seua intervenció, la catedràtica de la UA, ha qualificat Glantz d'“assagista dissident” i “narradora heterodoxa”. Dos adjectius que descriuen la seua aposta i compromís per la modernitat i les noves formes d'escriptura que es plasmaven a través dels escriptors emergents i quasi adolescents de principis dels setanta. I heterodoxa per la variació de la seua obra, per la qual han desfilat infinitat de temàtiques, “el resultat és obra activa, arriscada, propositiva, divergent, heterodoxa, contestatària; una narrativa que se situa fora de tot encasellament posicionant-se en una literatura d'avançada; una obra ficcional que es pot llegir com un tot”, ha dit i remarcant “l'eterna circulació dels escrits”.
Alemany destaca que Glantz anomena els textos “fissures”, una forma d'entendre la realitat i que permet a l'autora mexicana traure el cap al món a través de qualsevol “interstici”, com és el cas de les xarxes socials actualment, un nou món que “estic intentant investigar” i el qual descriu com a “faltat totalment de jerarquia” en el qual “coincideixen i conviuen notícies de molt diferent rang, coses veritablement terribles, com la guerra química a Síria, amb el divorci d'una parella de actors”.
A la cerimònia trobaven experts de tot el món tant en literatura iberoamericana com a l'obra de Glantz que, durant la seua intervenció, ha il·lustrat els presents amb un assaig en què ha realitzat un recorregut pels “somnis, somnis, vaticinis, oracles” , profecies i narcisismes” de diferents autors, com Calderón de la Barca, Maria de Zayas o Ovidi, tots ells essencials en la seua trajectòria, com ella mateixa ha reconegut.
