El Ple de Consell ha autoritzat Advocacia de la Generalitat per presentar un recurs judicial davant el Tribunal Suprem pel Reial Decret 35/2023, de 24 de gener, que revisa el Pla Hidrològic del Tajo i redueix els cabals del transvasament al Segura.
Com ja anunciés este dijous el president de la Generalitat, Ximo Puig, sol·licitarà la suspensió cautelar de l'augment dels cabals ecològics del Tajo, mentre no hi haja un pronunciament respecte del Tribunal.
La consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Isaura Navarro, es ratifica que el contingut de la disposició addicional novena no només no és el pactat sinó que és “arbitrari i contrari a la legalitat perquè l'increment dels cabals no tenen cap justificació tècnica”. La Generalitat troba, així mateix, falta de rigor tècnic en els càlculs i la determinació del règim de cabals ecològics a aplicar”.
El Consell sosté que la redacció transcrita d'esta disposició addicional novena no és la que es va sotmetre a consulta pública prèvia, en dates de 11 de gener a 25 de gener de 2022, ia informació pública, en dates de 3 de febrer a 4 de març de 2022. A més, subratlla que tampoc no es correspon amb el text que es va sotmetre en debat i votació a la sessió del 29 de novembre del 2022 del Consell Nacional de l'Aigua.
La titular d'Agricultura recorda que el Consell d'Estat “indica la necessitat que el mesurament es faça en base a criteris tècnics iguals per a tots els rius i estes mesuraments han de valorar l'impacte socioeconòmic alhora que la situació de possibles sequeres permanents”. En este sentit, alerta que la reducció prevista de 100 hectòmetres menys d'aigua per a reg i consum és “un perjudici greu per als nostres interessos”.
Per la seua banda, Ximo Puig, en ser preguntat per la premsa, defensa abordar l'accés a l'aigua de reg com a 'una transició, no des d'una posició rupturista' amb el Govern de Sánchez. Continua apostant per l'avenç positiu per a la Comunitat i per un diàleg que permeti trobar solucions per al conjunt del país i fugir d'“interessos electoralistes” i una guerra d'aigua que “porta fang”.
“Pensem que ens assisteix la raó, pensàvem que la disposició addicional novena que parlava de l'actualització (de l'estat dels cabats del Tajo) l'any 25 era raonable i continuarem en esta posició defensant la legitimitat que tenen els nostres regants de seguir tendint accés a aigua per sempre".
Amb tot, el Govern valencià estima que este Reial decret preveu elements positius per a la Comunitat Valenciana. La coordinació dels plans hidrològics relacionats amb el transvasament per l'aqüeducte Tajo-Segura, i la creació d'un 'Programa especial de seguiment de l'estat de les masses d'aigua i de la sostenibilitat dels aprofitaments a l'àmbit de l'Aqüeducte Tajo-Segura' serien valorats per millorar la qualitat de les masses d‟aigua.
Igualment, el programa de la posada en marxa de comissions bilaterals de seguiment entre el Govern i cada Comunitat implicada, és vista pel Consell “d'enorme interès per evitar una disminució dels recursos disponibles”.
