“Les principals crisis econòmiques són les que tenen un origen polític. El que hem viscut a Catalunya afectarà negativament la percepció economicofinancera d'Espanya a l'exterior”. Són paraules del ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat Luis de Guindos, Que ha estat l'encarregat de realitzar la conferència inaugural de l' Congrés de Directius de la Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDE) 2017, que se celebra hui a l'Auditori de la Diputació d'Alacant (ADDA) davant de més de 1.500 empresaris i 300 joves i que serà clausurat esta vesprada per SM El Rei.
El conflicte català va ocupar gran part de la intervenció de el ministre, encara que De Guindos es va mostrar optimista i va augurar una ràpida i satisfactòria solució. El Congrés de Directius CEDE s'ha convertit un any més en un dels esdeveniments empresarials més destacats d'Espanya per la quantitat i qualitat dels assistents, contribuint a enriquir el debat d'idees, alhora que marca quins són els principals temes d'interès per a les empreses en el context actual, l'eix central este any és el de les 'Oportunitats i Riscos de l'Directiu en la Societat Digital'.
El president de CaixaBank Jordi Gual ha estat l'encarregat de presentar Luis de Guindos, realitzant algunes reflexions a manera de preàmbul en què ha destacat el risc global que suposa actualment “la incapacitat per reduir de forma apreciable l'endeutament” sent “preocupant que no figuri com una prioritat en l'agenda econòmica i la política. Com la història ens recorda, un nivell elevat de deute acaba llastrant el creixement econòmic i, també, sembra les llavors de la inestabilitat financera”.
Abans de la conferència inaugural el president de la Diputació d'Alacant, Cèsar Sánchez; l'alcalde de la ciutat, Gabriel Echávarri; i el president de el Comitè Organitzador de Congrés, Javier Fur, han donat la benvinguda a tots els participants a esta cita anual imprescindible ja en les agendes dels directius espanyols.
Luis de Guindos
Amb una visió privilegiada sobri el context econòmic, el ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat Luis de Guindos ha analitzat este matí davant de més de 1.500 directius destacats la situació econòmica i geopolítica mundial i l'impacte a l'economia espanyola, acabant en la seua intervenció amb els reptes que té Espanya al davant. En opinió del ministre ens trobem en un context internacional d'una recuperació econòmica generalitzada, però on encara hi ha grans riscos, posant com a exemple que la “productivitat creix molt poc pels increments tecnològics que estem vivint. L'economia europea s'està comportant positivament, tenim les taxes de creixement més elevades dels darrers anys, però també tenim desafiaments importants com el Brexit, del qual encara no hem vist les veritables conseqüències de l'eixida de la UE del Regne Unit”. Seran males notícies per al Regne Unit i per a la UE en opinió del ministre, que espera que l'eixida siga tan traumàtica com siga possible.
En este entorn, es mou l'economia espanyola. Tot i que no ha recordat tots els números de creixements posats en valor estes anys sí que ha destacat com a exemple del bon moment de l'economia espanyola les dades conegudes hui mateix sobri la xifra de negocis del sector manufactures i serveis del mes de novembre. “Són especialment positius” per al ministre, on “hem crescut al voltant del 10% al sector servei, en manufactures fins i tot per sobri. Les exportacions de mercaderies hui creixen per sobri del 9%, triplicant les dades del comerç internacional. Espanya és hui una economia competitiva que creix per cinquè any consecutiu”.
La reestructuració del sistema financer espanyol ha estat la segona qüestió destacada pel ministre, posant èmfasi que ara disposem de societats solvents i capaces de portar finançament al sector privat (empreses i famílies espanyoles) en condicions equiparables a la zona euro. I la reducció del dèficit públic és el tercer factor important de l¿economia espanyola. "Espanya ha fet els seus deures", va apuntar el ministre, "encara que queda molt per fer en termes d'ocupació (encara amb taxes d'atur per sobri del 16%) i encara tenim un nivell important d'endeutament".
Per De Guindos, però, “el repte ja no és tant econòmic-financer com fonamentalment polític. Les principals crisis econòmiques són les que tenen un origen polític. El que hem viscut a Catalunya afectarà negativament la percepció economicofinancera d'Espanya a l'exterior. Quin és l'impacte del problema català a l'economia espanyola? –es va preguntar De Guindos–. Hauríem tingut un creixement molt pròxim al 3% com el de l'any passat si no haguéssim tingut la qüestió catalana”. El ministre està convençut que esta situació es pot revertir.
“A Catalunya no és tant la qüestió de legalitat, que és molt important sinó la racionalitat històrica (no es comprèn sense Espanya ni sense Catalunya) i després l'econòmica. La independència de Catalunya no tindrà lloc. I a més de totes estes qüestions esmentades anteriorment també per la pròpia població catalana. Estic convençut que amb l‟aplicació del 155 i la convocatòria d‟eleccions es tornarà a la normalitat”.
Malgrat tot el que s'ha comentat, el ministre va acabar la seua intervenció mostrant-se optimista. "Després del 21 de desembre tindrem una reacció de la societat catalana i tornarem a la normalitat de la convivència democràtica, i Catalunya tornarà a liderar l'economia espanyola com fins ara", remarcant que Espanya serà una de les grans economies europees que més creixi a els pròxims anys.
Jordi Gual
El president de CaixaBank, Jordi Gual, en la presentació sobri Luis de Guindos no ha dubtat a destacar “el seu paper protagonista en la transformació de l'economia espanyola i europea”, posant èmfasi en “l'alt grau de coneixement de l'economia nacional i de les economies europea i mundial”, ressaltant “els èxits en la seua gestió de la política econòmica espanyola, el seu tarannà obert i internacional, la seua experiència en diversos organismes polítics i empresarials i la seua reconeguda capacitat negociadora”, cosa que segons la seua opinió “li fan un candidat idoni per a llocs de màxima responsabilitat en nombrosos fòrums internacionals”.
Pel president de CaixaBank, “des d'una perspectiva estrictament econòmica, els darrers tres anys han estat clarament positius. Del 2015 al 2017, l'economia espanyola haurà registrat taxes de creixement superiors al 3%. Fruit d'esta bona evolució s'han pogut crear prop de dos milions de llocs de treball des que va començar la recuperació”.
En opinió de Jordi Gual, els reptes que haurà d'afrontar l'economia mundial “continuen sent molt exigents i hi ha diversos focus de risc a nivell global: els de caràcter geopolític, la involució proteccionista o els desequilibris que exhibeixen economies emergents importants”, tot i que destaca limpacte que pot tindre el canvi en les condicions financeres internacionals.
“El procés de normalització monetària iniciat als Estats Units i que arribarà a la zona de l'euro en els pròxims anys representa un canvi fonamental per a qualsevol empresa o actor econòmic”, assegura Gual, que explica que durant molts anys les polítiques monetàries ultraexpansives “han permès esmorteir l'impacte negatiu de la Gran Recessió del 2008-2009, però també han contribuït a alimentar, en alguns països, augments de deute probablement poc sostenibles”.
Les continuades trucades d'alerta d'alguns organismes internacionals, com el Banc Internacional de Pagaments (BIS), sobri els nivells històricament elevats que està assolint el deute global haurien de ser preses seriosament en consideració, alerta el president de CaixaBank. “La incapacitat per reduir de manera apreciable l'endeutament és un factor de risc global i, en este context, és preocupant que no figuri com una prioritat a l'agenda econòmica i política. Com la història ens recorda, un nivell elevat de deute acaba llastrant el creixement econòmic i, també, sembra les llavors de la inestabilitat financera. Tot i que s'espera que el procés de normalització monetària siga gradual, no deixa ser una incògnita com poden interactuar condicions financeres més rigoroses amb nivells de deute elevats a determinats països”.
Un altre dels punts en què Gual ha volgut posar especial èmfasi és en el repte importantíssim que se li presenta a la zona euro els pròxims anys. “Com és ben sabut, la Unió Econòmica i Monetària (UEM) encara és, a data d'hui, un edifici institucional incomplet. Si la Gran Recessió es va prolongar al continent europeu durant més temps que als EUA, i fins i tot va comportar el famós doble bany després de la crisi del deute sobirà, en gran mesura va ser perquè els europeus vam adoptar la moneda única sense complementar-la amb una arquitectura institucional prou robusta. Al llarg dels anys de crisi -continua Gual-, s'han implementat un conjunt d'iniciatives que reforcen la UEM, però sens dubte el paper central l'ha jugat el BCE mitjançant un arsenal de polítiques que han garantit la continuïtat de la zona euro. Però esta política extraordinària no sempre pot durar i és urgent avançar en la construcció d'una unió monetària més completa”.
Tot i que en l'àmbit de la unió bancària ja disposem d'un mecanisme únic de supervisió (liderat pel BCE) i d'un mecanisme únic de resolució segons el màxim dirigent de CaixaBank, “tots dos pilars requereixen encara alguns ajustaments”. Tot i que ja estan molt desenvolupats, “falta no obstant el tercer gran pilar de la unió bancària: el sistema europeu d'assegurança de dipòsits, una peça legislativa crucial perquè hi haja un terreny de joc més equilibrat entre tots els bancs de la zona euro i per minimitzar l'enllaç entre risc sobirà i risc bancari”.
Per a Gual, la darrera proposta de la Comissió Europea no contempla un horitzó de plena mutualització de riscos. Es fixaria una fase de reassegurança entre un fons de garantia nacional i l'europeu i, posteriorment, una fase de coassegurança, però els sistemes nacionals continuarien jugant un rol preeminent. “La negociació és complexa perquè en parlar d'un mecanisme de compartició de riscos parlem de passos en la direcció d'una unió fiscal. La solució política que es dissenyi ha de ser coherent amb els objectius que planteja la Unió Bancària i, sobritot, combinar sàviament solidaritat i responsabilitat”.
Com a tancament de la seua intervenció Jordi Gual ha destacat que a mesura que “la zona euro s'endinsa en el terreny de la unió fiscal serà inevitable començar a introduir elements d'una unió política més gran per reforçar la legitimitat d'unes institucions que suposen una cessió important de sobirania i que tenen el potencial d'elevar el projecte europeu a un nivell nou”.
Congrés de Directius CEDE
Sota el lema 'Oportunitats i riscos de l'directiu en la Societat Digital', La XVI edició de Congrés de Directius CEDE està debatent sobri qüestions com la innovació, la tecnologia, les societats connectades, el present i futur de l'turisme a Espanya, el perfil de el nou client -cada vegada més informat i per tant més exigent- , així com la situació econòmica global i el seu impacte a Espanya, sense oblidar els valors que han de prevaler en esta era de canvi constant. El Congrés suposa un lloc ideal d'intercanvi i debat en el qual directius i executius posen en comú experiències, projectes i oportunitats de col·laboració.
Els joves, protagonistes de Congrés
Paral·lelament a Congrés, Alacant acull el 'Trobada de Joves - Talent a Creixement', Dirigit a estudiants procedents d'universitats, escoles de negoci i Formació Professional, als quals se'ls està oferint la possibilitat de participar de manera gratuïta en les conferències i tallers programats amb l'objectiu de millorar les seues aptituds professionals i conèixer de primera mà l'experiència d'executius de l'alta direcció.
A més, poden participar en la iniciativa“Talent Directiu”, Un projecte impulsat per CEDE, l'Ajuntament d'Elx, la Universitat Miguel Hernández i el Parc Empresarial d'Elx en el qual s'ofereix a un total de 30 estudiants la possibilitat de conèixer la realitat de el món laboral, permetent experimentar com és el dia a dia d'un directiu.
