La polèmica del "pin parental" d'esta setmana ha estat una estratègia de Vox per gestionar l'agenda política i aconseguir més visibilitat mediàtica. El que el partit d'Abascal pretén és que aquelles matèries que no formen part de les assignatures necessitin autorització. Això ja s'aplica a països com els Estats Units, Com es demostra en l'escena que circula de "Els Simpson".
El problema sorgeix quan el govern entra en el joc de la dreta radical, polaritzant encara més la situació, sense caure en el compte que el partit verd guanya en este terreny perquè es consolida encara més al seu possible electorat. El problema també sorgeix quan Celaá diu que els fills no pertanyen als pares, avivant més el foc.
Els xiquets no són de ningú. Ni dels pares ni encara menys de l'Estat com a dictadura feixista o comunista. Els xiquets són persones i, per tant, lliures, però estan subjectes al control ia l'educació dels pares amb la finalitat del ple desenvolupament de la seua personalitat. I en un món en què el feminisme radical campa a gust amb un govern de coalició progressista que justifica les seues paraules, els pares deuen protegir els fills enfront de qualsevol tipo de radicalitat.
L'Estat ha d'assegurar una educació objectiva sobre la realitat que ens envolta, a l'escola, en instituts i en universitats. El fet que associacions feministes o LGTBI, com a grups d'interès que són, imparteixin cursos a xiquets, fa perillar l'objectivitat. Volem que els infants respectin els drets humans i la igualtat? Doncs que hi haja una assignatura obligatòria per ensenyar valors cívics i democràtics des de l'objectivitat. Així no caldria ni PIN ni PUK.
David Ingelmo Rodríguez.
Politòleg. Màlaga.
