Guinea viu una convulsa jornada després que militars de el Grup de Forces Especials de l'Exèrcit anunciessin la detenció de el president Alpha Condé, i la dissolució de la Constitució i el Govern enmig d'un cop d'Estat.
El coronel Mamady Doumbouya, comandant d'este cos d'elit, va ser qui va informar la notícia a través d'un vídeo difós a xarxes socials.
"Després de capturar el president, que actualment està amb nosaltres, hem decidit dissoldre el Govern, dissoldre la Constitució en vigor, dissoldre les institucions i tancar les fronteres terrestres i aèries", va afirmar el militar, a l'oratge que va cridar als seus "germans de armes a la unitat, a fi de satisfer les legítimes aspiracions de la vila de Guinea ".
En entrevista exclusiva amb la nostra cadena aliada France 24 en francès, Doumbouya ha assenyalat que el president Condé "està en un lloc segur" i que "va veure a un metge". "Tenim totes les forces de seguretat amb nosaltres per acabar d'una vegada per totes amb la misèria de la vila guineà", ha afegit.
Posteriorment, l'anunci va continuar a la televisió estatal, on Doumbouya va aparèixer juntament amb diversos soldats i portant la bandera de país sobri les espatlles. El militar va indicar que va ser creat el "Comitè Nacional de Agrupació i Desenvolupament" amb la finalitat de "iniciar una consulta nacional per obrir una transició incloent i pacífica".
En la seua al·locució, va justificar les seues accions i les dels seus companys basant-se en "la falta de respecte als principis democràtics, la politització excessiva de l'administració pública, la mala gestió financera, la pobrisa endèmica i la corrupció".
Confusió al mig de l'acció dels militars
En principi va regnar la confusió al país ja que, a pesar de l'anunci dels militars, el Ministeri de Defensa va assegurar en un comunicat que "la Guàrdia Presidencial, recolzada per les forces de defensa i seguretat, lleials i republicanes, va contindre l'amenaça i va rebutjar a l' grup d'atacants ".
El text indicava a més que "les operacions de seguretat i recerca continuen per restaurar l'ordre i la pau".
El cop d'Estat va iniciar a primera hora del matí, quan es van sentir trets al centre de Conakri, la capital, i soldats de l'Exèrcit es van situar a la zona. Els fets van passar al districte comercial de Kaloum, on hi ha el palau presidencial i diversos ministeris.
Els carrers van quedar deserts mentre es van desplegar vehicles blindats en direcció a palau presidencial. Posteriorment, nombrosos ciutadans van eixir als carrers de la ciutat en suport a l'cop amb l'arenga "Visca l'Exèrcit! Visca el cop d'Estat! ".
El parador de el president Condé
Mitjans locals van publicar fotos i vídeos en els quals es veu a el president Condé, de 83 anys, vestit amb una camisa estampada i jeans, i assegut en un sofà.
El seu rostre es veu notòriament seriós i està envoltat de soldats armats amb fusells. A l'sembla, les imatges van ser preses este matí dins el palau presidencial a Conakri.
El mandatari es trobava a el front de Govern des de 2010. Va arribar a el poder el 21 de desembre d'este any, després del cop militar de desembre de 2008, que va ser perpetrat després de la mort de el president Lansana Conté, qui dirigia el país des de 1984.
Entre 2008 i 2010, la junta militar, comandada pel capità Moussa Dadis Camara, va estar a el front de Govern. Va ser llavors quan Condé va guanyar en la segona volta de les eleccions.
Des de llavors, va estar dos mandats al poder ia l'octubre passat es va presentar als comicis presidencials a un tercer període, cosa que estava prohibit a la Constitució, però que es va poder realitzar gràcies a un referèndum en què es va aprovar canviar la Carta Magna .
Els resultats dels comicis, en els quals Condé va resultar vencedor, van generar una onada de violència que va deixar al voltant de 30 morts i més de 300 persones detingudes.
Condemna internacional a l'cop ia la detenció de Condé
El secretari general de Nacions Unides, António Guterres, va ser el primer a reaccionar a la situació a nivell internacional. El funcionari va expressar a través de Twitter que condemna "enèrgicament qualsevol presa de Govern per la força de les armes", a l'oratge que va demanar la "alliberament immediat" de el cap d'Estat.
Posteriorment, tant la Unió Africana com la Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental, bloc de què Guinea fa part, van reprovar la rebel·lió militar i també van exigir també la "alliberament immediat" de Condé.
A l'anomenat es va unir el Govern de França que, a través d'un comunicat de la Cancelleria, va demanar "la volta a l'ordre constitucional i l'alliberament immediat i sense condició de president Condé".
Guinea, un país marcat per l'autoritarisme polític
Guinea és un país extremadament empobrit que des del seu independència de França el 1958 ha viscut una successió de governs autoritaris o militars. El 2010, es van celebrar les primeres eleccions democràtiques de la seua història, en què Condé va ser elegit president. Esta designació va portar esperances a la nació africana sobri un futur democràtic, una cosa que es va anar diluint amb la intenció de el president de continuar en el càrrec.
Durant el mandat de Condé, el creixement econòmic de Guinea va ser sostingut gràcies a l'exportació de metalls rars com la bauxita. No obstant això, este aparent creixement només ha beneficiat a uns pocs. El 2011, quan el líder guineà tot just portava un any en el poder, ja va patir un altre intent de cop d'Estat.
En les últimes setmanes, el malestar generalitzat va augmentar a causa d'una pujada d'impostos a les classes treballadores i un augment de l'preu de el combustible d'un 20%, mesures preses per contindre el deute que té el país.
La corrupció sistèmica i la concentració de poder cada vegada més gran en la seua figura semblen fer estat les principals causes d'este cop d'Estat en una regió que recentment ha viscut situacions similars en països com Mali o Txad.
