En el seu desè aniversari s'ha confeccionat una portada amb un muntatge visual ideat per la fotògrafa experimental segoviana, Conchi Romà
Este cap de setmana, alguns dels components de l'Agrupació Cultural El Picudo Blanco, presentaven la seua revista literària i il·lustrativa als mitjans de comunicació, orgullosos que ixca la criatura al carrer. Encara que els hagués agradat haver tingut el suport de l'entitat que els patrocina, entenen que esta no puga convocar una roda de premsa per donar-la a conèixer a causa de l'agenda atapeïda.
La coberta ha estat realitzat per la fotògrafa segoviana, Conchi Romà Garcinuño elaborant així, una composició fidel a el reflex de l'esperit de la revista on les lletres i imatges es fonen en un sol ésser. Pel que fa a qualsevol celebració amb motiu de l'desè aniversari d'esta publicació, no han pensat en fer res ja que creuen que per a això haurien d'estar tots aquells que han col·laborat en la revista en estes deu anys. Una immensa majoria dels que han cooperat no només pertanyen a la província alacantina, sinó també a altres ciutats de la geografia espanyola i de llatinoamèrica. A correlació amb esta idea, una síntesi de la introducció escrita per Francisco Gómez ve a dir que només els elegits podran ser de l'interès general i els que no, només fascinaran al seu nucli de familiars i amics.
El carrer, aquell mirall insuportable de pol·lució i soroll, contemplava com es tatuava a l'asfalt el contorn de tres figures immortalitzades per una lent de retina famolenca. Aliens al que passa al seu voltant José Antonio Amorós, Pere Vicente i Antonio Zapata subjectaven el paper mort que només cobraria vida quan el lector faça ressuscitar les idees que s'amaguen a l'interior, com si els donés corda a l'engranatge de les pàgines en blanc com a rellotge desdentat. Els relats desposseïts de la roba, la poesia que respira la intemporalitat d'una reflexió dissolta sobri la bellesa de les paraules i la il·lustració serpentejant el penya-segat visual que deixa píndoles d'aire estampades sobri el paper, tot això ens porta a mirar a través de la ranura de la porta per fugir un instant de l'abeurador cruel de la societat. La tortura que puga significar que uns fulls inexplorats d'esta revista siguen instants enigmàtics o senzillament remenats d'acomodades lletres o imatges que s'encapsulen des de Elx, Tan sols cal dir, que és una miscel·lània projecció amb un exquisit contingut. Perquè este conglomerat àlbum provinent des de qualsevol lloc de món, és tota una ostentació de sensacions que només pot ser descoberta per aquell que la tingui entre les seues mans.
