fbpx

Notícies d'Alacant i província

dijous, 7 juliol 2022

Els membres de l'Agrupació Cultural El Morrut Blanc presenten el número 10 de la seua revista

En el seu desè aniversari s'ha confeccionat una portada amb un muntatge visual ideat per la fotògrafa experimental segoviana, Conchi Romà

- Publicitat -

Este cap de setmana, alguns dels components de l'Agrupació Cultural El Morrut Blanco, presentaven la seua revista literària i il·lustrativa als mitjans de comunicació, orgullosos que surti la seua criatura al carrer. Encara que els hagués agradat haver tingut el suport de l'entitat que els patrocina, entenen que esta no pugui convocar una roda de premsa per donar-la a conèixer a causa de la seua atapeïda agenda.

La coberta ha estat realitzat per la fotògrafa segoviana, Conchi Romà Garcinuño elaborant així, una composició fidel a el reflex de l'esperit de la revista on les lletres i imatges es fonen en un sol ésser. Pel que fa a qualsevol celebració amb motiu de l'desè aniversari d'esta publicació, no han pensat en fer res ja que creuen que per a això haurien d'estar tots aquells que han col·laborat en la revista en estes deu anys. Una immensa majoria dels que han cooperat no només pertanyen a la província alacantina, sinó també a altres ciutats de la geografia espanyola i de llatinoamèrica. A correlació amb esta idea, una síntesi de la introducció escrita per Francisco Gómez ve a dir que només els elegits podran ser de l'interès general i els que no, només fascinaran al seu nucli de familiars i amics.

- Publicitat -

El carrer, este mirall insuportable de pol·lució i soroll, contemplava com es tatuaba a l'asfalt el contorn de tres figures immortalitzades per una lent de retina famolenca. Aliens al que passa al seu voltant José Antonio Amorós, Pere Vicente i Antonio Zapata subjectaven el paper mort que només cobraria vida quan el lector faça ressuscitar a les idees que s'amaguen a l'interior, com si els donés corda a l'engranatge de les pàgines en blanc qual rellotge desdentat. Els relats despullats de les seues robes, la poesia que respira la intemporalitat d'una reflexió dissolta sobre la bellesa de les paraules i la il·lustració serpentejant el penya-segat visual que deixa píndoles d'aire estampades sobre el paper, tot això, ens porta a mirar a través d' la ranura de la porta per fugir un instants de l'abeurador cruel de la societat. La tortura que pugui significar que unes fulles inexplorades d'esta revista sigan instants enigmàtics o senzillament revoltijos de acomodades lletres o imatges que s'encapsulen des Elx, Tan sols cal dir, que és una miscel·lània projecció amb un exquisit contingut. Perquè este conglomerat àlbum provinent des de qualsevol lloc de món, és tota una ostentació de sensacions que només pot ser descoberta per aquell que la tingui entre les seues mans.

ValenciàEspañol