Notícies d'Alacant i província

divendres, 31 març 2023

Els CDR detinguts tenien noms en clau per Torra i Puigdemont: Gandalf i Lisa

Els CDR investigats per terrorisme a l'Audiència Nacional tenien noms en clau per a l'actual president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i el seu antecessor en el càrrec, Carles Puigdemont.

Els membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats per terrorisme a l'Audiència Nacional tenien noms en clau per a l'actual president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i el seu antecessor en el càrrec, Carles Puigdemont. A el primer li denominaven Gandalf i a el segon, Lisa.

- Publicitat -

Així es desprèn de l'sumari de la causa, a el qual ha tingut accés Europa Press, segons el qual un dels investigats, Ferran Jolis, ho va confessar a la Guàrdia Civil durant diverses hores d'interrogatori en dependències policials després de la seua detenció a finals de setembre .

En aquelles compareixences, abans de declarar davant del jutge instructor Manuel García Castelló, els investigadors van preguntar a Jolis si va rebre l'encàrrec de l'organització a la qual suposadament pertany, l'Equip de Resposta Tàctica (ERT), per a la seguretat informàtica i de telecomunicacions de una hipotètica ocupació de Parlament de Catalunya.

- Publicitat -

En la declaración que prestó el pasado 26 de septiembre ante el magistrado Manuel García Castellón, Jolis explicó que fue otro de los investigados, Guillem Xavier Duch, quien le comentó que el plan “venía de arriba, de Presidencia y estes cosas”.

En ese momento, el fiscal del caso, Miguel Ángel Carballo, le interrumpió para preguntar qué cosas son esas, a lo que el imputado contestó: “Del Torra y no sé de qué movimiento. De ahí querían quedarse dentro del Parlament y tener las comunicaciones aseguradas, decían”, relató.

A la pregunta de a qué día se referían cuando el grupo investigado hablaba de “Día D” en sus conversaciones intervenidas, el investigado aseguró que no lo sabe “porque esto era del president”.

Según Jolis, a él le preguntaron si para acometer esta acción, podría “montar unas antenas en unos pisos que decían que iban a alquilar para poder dar wi-fi” dentro del Parlament, pero que se negó finalmente a participar.