Les llistes d'espera per a operacions no urgents a la Comunitat Valenciana arriben als 53.384 pacients sense operar al tancament de l'any passat, cosa que suposa un 5,98% menys respecte al mateix període de l'any anterior. D'esta manera, la taxa de malalts tot esperant ser intervinguts per miler de ciutadans és de 10,45.
Per la seua banda, la demora mitjana a la Comunitat Valenciana en el segon semestre és de 88 dies, 9 més en termes interanuals, davant dels 128 de mitjana nacional. A més, el 15,2% dels valencians inclosos en llista fa més de sis mesos que estan pendents de ser operats, segons dades publicades este dimarts pel Ministeri de Sanitat, corresponents a 31 de desembre de 2023.
Les llistes d'espera per a operacions no urgents han tornat a batre rècord a Espanya amb un total de 849.535 pacients sense intervenir a data de desembre del 2023, una dada sense precedents, i que a més suposa un augment del 7,1% respecte al desembre del 2022, segons dades publicades pel Ministeri de Sanitat este dimarts.
Mentre, l'oratge mitjà d'espera se situava en 128 dies i el 24,3% portava inclòs en llista d'espera més de 6 mesos. El temps mitjà despera ha augmentat en 8 dies respecte al mateix tall anterior i el percentatge de pacients amb espera superior a 6 mesos sincrementa en 3,5 punts respecte al desembre de 2022.
El volum de pacients en llista d'espera també ha augmentat en els darrers sis mesos, és a dir, respecte al juny del 2023, quan el total es va crifrar en 819.964 pacients. Aleshores, l'oratge mitjà d'espera era de 112 dies, 16 menys que el desembre del mateix any.
Si es compara amb períodes anteriors a la pandèmia, s'observa que el desembre del 2018 el nombre de pacients en llista d'espera era de 668.228. És a dir, esta xifra ha augmentat un 27,1% en cinc anys. Tot i això, l'oratge mitjà d'espera llavors era de 129 dies, un més que el desembre del 2023.
Com és habitual, Traumatologia és l'especialitat que presenta un nombre més gran de pacients en espera (206.375), un nombre que ha crescut en comparació dels 190.990 de fa un any. El segueixen Oftalmologia (177.844, davant dels 172.093 de fa un any) i Cirurgia General i de Digestiu (156.254). Com l'any anterior, l'especialitat on hi ha menys persones esperant és la de cirurgia toràcica (2.450 persones). Esta xifra s'acosta molt a la de desembre del 2022, quan es van registrar 2.418 pacients en espera.
Cirurgia plàstica i neurocirurgia, les que tenen més temps d'espera
L'especialitat amb més temps mitjà d'espera continua sent Cirurgia Plàstica amb 239 dies, seguida de Neurocirurgia amb 213 dies i Traumatologia, els pacients dels quals porten esperant una mitjana de 149 dies.
Pel que fa als 11 processos quirúrgics que es monitoren específicament en este sistema d'informació, presenten un temps mitjà d'espera de 103 dies. Pel que fa als 5 processos subjectes a garantia de temps d'espera a l'SNS, tots se situen en temps inferiors als 180 dies establerts.
La cirurgia cardíaca coronària és la que presenta menys demora, 53 dies, i la pròtesi de genoll, amb 147 dies, és el procediment que mostra més demora.
A la intervenció més freqüent, la cirurgia de cataractes, l'oratge mitjà d'espera dels pacients se situava en 78 dies. Els hospitals de la xarxa de l'SNS realitzen anualment un total de més de 3,5 milions d'intervencions quirúrgiques, incloent-hi tant urgents/no programables com programades (estes últimes són les que conformen les llistes d'espera).
L'any 2023, l'increment d'entrades a la llista d'espera per a una intervenció quirúrgica programable no urgent ha estat d'un 5,3% respecte de l'any anterior. Les eixides per intervenció han augmentat un 8,1% respecte de l'any anterior, increment d'activitat que no ha estat suficient per disminuir temps d'espera.
El nombre de pacients registrats en una llista despera, objectivament, mostra el volum dindicacions quirúrgiques programables que hi ha pendents en un moment donat i el que realment qualifica la situació és que estes pacients siguen atesos en uns temps adequats.
El 31 de desembre del 2023, 81,47 de cada 1.000 persones estaven registrades en una llista d'espera per a una primera consulta amb un facultatiu d'Atenció Especialitzada hospitalària. Esta taxa és inferior en 4 punts a la de desembre de 2022. El temps mitjà d'espera d'estes pacients és de 101 dies, 6 dies més que al tall de desembre de 2022.
La proporció de pacients que tenien una data de cita assignada per a més de 60 dies és del 56,3%, mig punt superior al del tall de desembre de 2022. Els menors temps s'observen a Cirurgia General, amb una mitjana d'espera per a consulta de 57 dies, ia Ginecologia (72 dies). Les especialitats amb més temps d'espera són: Neurologia amb 130 dies, Dermatologia amb 124 dies i Traumatologia amb 108 dies.
Extremadura, la Comunitat amb més temps d'espera
Segons l'informe, Extremadura és la comunitat amb més temps mitjà d'espera, amb 181 dies, seguida d'Andalusia, amb 174 dies. La mitjana d'espera a Cantàbria és de 173 dies. A les Canàries, la xifra se situa en 147 dies i, a Aragó, en 146. Totes estes comunitats autònomes superen l'espera mitjana nacional, situada en 128 dies.
El segueixen Balears (125), Ceuta (124), Castella i Lleó (116), La Rioja (106), Múrcia (106), Castella-la Manxa (102), Astúries (98), Melilla (97), Navarra ( 94), el País Valencià (88), Galícia (67), el País Basc (63) i, finalment, Madrid (51).
Taxa de pacients per 1.000 habitants
Per CCAA, Cantàbria és la comunitat amb més taxa de pacients en llista d'espera per 1.000 habitants (18.505 persones). El segueixen Extremadura (29.294 pacients) i La Rioja (8.505).
En quart lloc, se situa Astúries, amb una taxa de 24,81 (24.783), molt a prop d'Andalusia, amb una mitjana de 24,68 per 1.000 habitants (205.005 pacients pendents). El segueixen Catalunya, on la taxa és de 23,85 pacients per 1.000 habitants (183.394 pacients en espera).
A estes CCAA el segueixen Múrcia, amb 22,53 (34.726); Aragó, amb 22,42 (30.077); Galícia, amb 17,33 (45.027); Castella-la Manxa, amb 16,84 (33.175); Canàries, amb 15,93 (33.751), Castella i Lleó, amb 13,81 (31.856); Ceuta, amb 13,59 (1.012); Navarra, amb 12,99 (8.536); Balears, amb 12,12 (14.584); Melilla, amb 11,29 (813); Comunitat Valenciana, amb 10,75 (53.384), i Madrid, amb 10,37 (71.693), i el País Basc, amb 9,54 (21.415).
Les comunitats autònomes que tenen més pacients esperant per sobri de sis mesos són Cantàbria (38,9%), Andalusia (38%), Extremadura (35,3%), Catalunya (29,9%), Aragó (27,7%), Canàries (27,6%), Ceuta (25,4) ,23,4%), Castella i Lleó (21,6%), La Rioja (21,5%), Balears (19,8%), Múrcia (15,3%), Navarra (15,2%), Comunitat Valenciana (13,7%), Melilla (13,3%), Astúries (11,6%), Castella-la Manxa (2,7%), Galícia (2,5%), País Basc (0,8%) i, finalment, Madrid (XNUMX%).
