Notícies d'Alacant i província

dijous, 1 desembre 2022

Un gran Elx mereix més davant el líder al Martínez Valero (0-0)

L'equip franjiverde empata contra el Mallorca en un partit en què va disposar de les ocasions més clares.

Amb una ovació dels més de 7.100 espectadors que s'han donat cita al Martínez Valero. Així ha acabat el Elx CF, Que ha agraït a la afició el seu suport després d'un gran partit en què ha estat superior a l'líder, el RCD Mallorca, I a què ha pogut guanyar si hagués materialitzat alguna de les ocasions que ha tingut, les més clares de el partit, sobretot a la segona meitat.

- Publicitat -

Un dels grans partits de la temporada no ha defraudat i ha estat trepidant, amb un Elx que ha sortit a pel rival des del xiulet inicial, fidel a la seua idea de joc: intensitat, treball, solidaritat i buscar la porteria rival. L'únic que ha faltat hui ha estat el gol, que hagués estat el premi a la gran feina de tot l'equip. Podria haver arribat a la primera meitat, en una jugada en què beja ha rematat relliscant-se davant l'eixida de reina, I el porter balear ha tret una bona mà per enviar a córner.

I sobretot en la segona, especialment en les botes de Sorry Kaba: El davanter guineà ha signat dos accions individuals de luxe, regatejant a quants rivals li sortien al seu pas, però en la primera la pilota creuat s'ha anat fregant el pal i en la segona de nou Reina, des del terra, ha tret amb el cos seu fort xut. A més, l'Elx ha reclamat XNUMX:XNUMX penals, Tots dos comesos amb Josep, Quan ha estat enderrocat dins de l'àrea.

- Publicitat -

Amb este punt i, sobretot, amb el joc mostrat sobre el terreny de joc, el Elx de Pacheta ha tornat a demostrar que va molt de debò i que té en la seua ment un únic objectiu: jugar el play-off d'ascens i torna a la Segona Divisió.

fitxa tècnica

Elx CF: José Juan; Tekio, Gonzalo Verdú, Neyder, Edu Albacar (Manu, min. 90); Manuel Sánchez; Collantes, Javi Flores (Nino, min. 56), Provencio, Josan; i Benja (Sory, min. 76).

RCD Mallorca: reina; Sastre, Xisco Campos, Raíllo (José Ángel, min. 84), Bonilla; Aridai (Ndi, min. 72), Pedraza, Salva Sevilla, Bustos (Abdon, min. 62); Lago Junior i Álex López.

àrbitre: Escudero Marín (comitè castellanomanxec). Va amonestar als locals Josan, Provencio, Tekio, Manuel Sánchez, Gonzalo Verdú i Edu Albacar i va expulsar el tècnic, Pacheta. Va amonestar als visitants Xisco Campos, Sastre i Reina i va expulsar per doble amonestació a Bonilla i Álex López.

incidències: partit corresponent a la jornada 34 de el Grup III de Segona B disputat a l'estadi Manuel Martínez Valero davant 7.154 espectadors. Abans de l'inici de la trobada dels jugadors de l'Elx van saltar a la pista de joc amb una samarreta d'ànim a Corozo i es va guardar un minut de silenci per la recent defunció de José María Fernández Treviño, exjugador franjiverde.

Nino segueix fent història en l'Elx CF

362. És el nombre de partits que ha jugat, fins ara, Nino amb la samarreta franjiverde de l'Elx CF Una xifra que el converteix en el futbolista amb més partits en la història del nostre Club. El nostre capità segueix batent rècords i la llegenda continua perquè després de saltar a la pista de joc hui davant el RCD Mallorca al Martínez Valero, Nino ha superat els 361 partits que va defensar Miguel Quirant l'elàstica franjiverde, rècord que perdurava en l'oratge 52 anys, des que Quirant va jugar el seu últim partit al Benito Villamarin davant del Real Betis Balompié el 12 de desembre de 1965. el podi el completa el futbolista balear Tomeu Llompart amb 356 partits.

El 8 de novembre de 1998, l'Elx CF disputa l'onzena jornada de l'campionat de Lliga de la temporada 1998/99 al Martínez Valero davant el Reial Múrcia. Amb 3-0 al marcador, Tolo Plaça decideix donar-li l'alternativa a l'alumne més avantatjat de l'Elx B dels Marco, Benja, Israel, Raúl Ivars, Bauti o Simón. El tècnic franjiverde retira de camp a Aitor Huegun, autor de dos dels gols esta tarda, i li dóna els últims 10 minuts de la trobada a un jove de 18 anys anomenat Nino. Esta tarda començava la història de la llegenda franjiverde.

Nino, que va rebre el seu sobrenom esportiu com a conseqüència del nom del seu pare (Bernardino), va néixer en una humil família de futbolistes ja que el seu germà menor Antonio és davanter del CD Vera i Javi, el germà mitjà, va ser porter fins a juvenils, sent el seu pare i el seu avi els qui els van inculcar des de petits la seua passió pel futbol, ​​portant-los a veure partits sempre que el negoci familiar els ho permetia.

Va començar la seua carrera com a futbolista a Vera, la seua localitat natal, i ràpidament viatjaria fins a Madrid per formar part de les categories inferiors del Reial Madrid, on jugaria en cadet i juvenils, coincidint al seu equip amb Iker Casillas i sota l'atenta mirada de Vicente del Bosque, que era el responsable de les categories inferiors del club merengue. Mesos després de la seua eixida del club madridista, Pedro Pablo Matesanz, el firmava per a l'Elx Juvenil de Juan Carlos Lezcano, on només va trigar unes setmanes a enlluernar per la seua rapidesa i desimboltura i fer el salt a l'Elx B de Paco Tarí, on es convertiria al jugador franquícia del filial.

A la recta final de la temporada 1997/98 José Manuel Rielo ho va convocar en diverses ocasions a causa de la baixa per lesió d'Alex Fernández, però no seria fins a la campanya següent quan Tolo Plaça li donava l'oportunitat de debutar amb el primer equip. Nino, que va alternar les seues aparicions en el primer equip amb el filial, no va desaprofitar cadascuna de les oportunitats que se li van anar presentant per demostrar la seua qualitat i la seua façalitat golejadora, el que va provocar que finalment José Antonio Morante lic, Secretari tècnic de l'Elx CF, li donés el salt definitiu a el primer equip la temporada 2000/01, convertint-se des de llavors en la referència en atac del conjunt franjiverde. De fet, Nino no trigaria a demostrar la seua habilitat golejadora i en la seua tercera aparició amb el primer equip i després d'acumular només 55 minuts de joc va anotar el seu primer gol com a franjiverde en la victòria de l'Elx CF per 3-1 davant UE Figueres.

Mesos després, en la disputa per l'ascens de l'equip a Segona Divisió A, el jove davanter andalús escriuria una de les pàgines d'or de la història contemporània de el Club. El 27 de juny de 1999 es va disputava al Martínez Valero el partit d'anada davant la UD Melilla de Juan Ramón López Caro. L'equip tenia davant seu la possibilitat de deixar encarat el play-off d'ascens abans de viatjar en l'última data a terres de Melilla. Es van avançar en el marcador els melillencs amb un gol de David Rico mitjans de la primera part i Mariano Armentano empatava en el minut 73 per als il·licitans. Començava un altre partit. Tolo Plaça cap retirar de la pista de joc a Juanjo, un altre jugador del planter, i donava entrada a Nino per disputar la recta final de la trobada. Al minut 93, Nino recollia un rebuig dins de l'àrea de la UD Melilla i anotava el 2-1 final que posava en avantatge a l'equip per al partit de tornada que es jugaria dies després a l'Álvarez Clar de la ciutat autònoma de Melilla i que va acabar amb victòria franjiverde 0-1 amb un gol de Claudio Barragán.

Després de huit temporades al club van començar a arribar ofertes de Primera Divisió ia l'estiu de 2006 Nino signava pel Llevant UD, jugant anys més tard en el CD Tenerife i en CA Osasuna d'on va arribar procedent a l'Elx CF fa dos campanyes. Els seus pitjors moments en la seua reeixida i dilatada carrera els va viure en 2013 quan va patir un trencament de lligament creuat anterior del seu genoll dret quan arrencava la pretemporada a Tajonar amb CA Osasuna, que el va tenir nou mesos allunyat dels terrenys de joc. Amb 33 anys, els metges li van donar poques opcions de tornar a competir i Nino tenia davant seu la possibilitat de dir adéu a futbol. Però el seu amor per la pilota i les seues ganes per seguir jugant a futbol van poder més i després d'un gran esforç i dedicació es va posar a punt per tornar una altra vegada a competir a el més alt nivell. I com que el futbol a vegades és molt capritxós, va voler que la seua reaparició fos al Martínez Valero el 14 de febrer de 2013 davant l'Elx CF A l'estiu de 2015 Nino posava punt i final a la seua relació contractual amb el CA Osasuna i signava per l'Elx CF començant així la seua segona etapa com a franjiverde on ha entrat en la història de el Club.

CatalàEspañol