Este 31 de març se celebra el Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere, que tracta també de sensibilitzar contra la discriminació cap a les persones trans al món.
Espanya ha fet un pas endavant este mes de febrer amb l'aprovació de la Llei Trans, l'objectiu del qual és aconseguir la igualtat real i efectiva de les persones trans i garantir els drets per a la comunitat LGTBI. I això també implica garantir les possibilitats reproductives d'una persona transgènere, si així ho desitja, a través de tractaments reproductius.
La doctora Alicia Herencia, ginecòloga especialista en fertilitat i transgènere d'Institut Bernabeu Madrid, explica les novetats més importants de la llei en matèria de medicina reproductiva i en destaca la importància d'un assessorament mèdic de qualitat sobri fertilitat per a les persones transgènere.
P- Recentment s'ha aprovat la Llei Trans, quins canvis ha suposat perquè les persones trans puguen tindre un fill amb ajuda de la medicina reproductiva?
El febrer d'este any s'ha aprovat la Llei 4/2023, que permet a les persones transsexuals amb capacitat per gestar tindre accés a les tècniques de reproducció assistida en condicions d'igualtat, sense discriminació per motius d'identitat sexual.
La nova Llei persegueix que les polítiques sanitàries tinguen en compte les necessitats concretes de les persones LGTBI i alhora que els professionals de la sanitat es formin en les necessitats específiques d'estes persones. Un dels canvis fonamentals, en este sentit, és l'opció, amb cobertura legal plena, perquè els homes trans puguen gestar amb els seus propis gàmetes.
P. Com afecta la nova llei als tractaments de reproducció assistida a parelles LGTBI?
Ha afectat diversos nivells. Permet que el col·lectiu LGTBI puga tindre accés a les tècniques de reproducció assistida amb els mateixos drets que la resta de les persones i, a més, introdueix la novetat que parelles de dones no unides per matrimoni podran filiar el seu fill en igualtat de condicions resta de parelles.
P- La transsexualitat comporta esterilitat?
En molts casos sí que suposa l'esterilitat de la persona. Dependrà del tipus de tractament que es dugui a terme en el procés de transició, però, en general, la infertilitat apareix a causa dels procediments quirúrgics i dels tractaments hormonals d'afirmació de gènere. Les persones que s'hi sotmeten han d'estar informades d'esta possibilitat perquè puguen tindre l'oportunitat de prendre decisions sobri això, com ara l'ús de tècniques de preservació dels gàmetes.
P- Com és el procés perquè una persona trans se sotmeti a tècniques de reproducció assistida?
Dependrà del cas i dels desitjos que tingui esta persona quant a la realització del seu projecte de família. Actualment, les opcions són múltiples i és important valorar cada cas de manera individualitzada perquè la persona puga decidir i per portar el tractament amb les màximes garanties de seguretat possibles.
P- Quines són les vostres recomanacions mèdiques per a una persona trans que voleu tindre un fill en un futur? Ha d'haver fet una preservació prèviament dels seus gàmetes?
És important que la persona estigua informada de les conseqüències a nivell de fertilitat que els tractaments de reafirmació de gènere poden tindre, i oferir un assessorament psicològic sobri la possibilitat de preservar els seus gàmetes. Algunes decisions són irreversibles, com els tractaments quirúrgics que suposin extirpar els ovaris o els testicles. En estes casos, és imprescindible haver fet una preservació d'òvuls o espermatozous prèvia per poder tindre fills biològics. Quan la transició es duu a terme únicament amb teràpia hormonal però sense cirurgia, les possibilitats són diverses i, a mesura que avança la investigació en este àmbit, sorgeixen noves opcions.
P- Quines teràpies són les més adequades per preservar òvuls i espermatozoides?
Les teràpies més adequades són la criopreservació d'ovòcits o mostra seminal, en persones adultes. A la pubertat se n'han plantejat d'altres, de la mateixa manera que es plantegen en nens amb malalties oncològiques. Estes serien la preservació de teixit ovàric i de teixit testicular, però totes dos són considerades experimentals per les societats científiques en este moment.
P. Com és la preservació a l'home transgènere? Quan seria el moment de fer-ho?
A l'home transgènere adult, la preservació es pot dur a terme mitjançant una estimulació ovàrica i posterior recuperació i vitrificació d'ovòcits. Hi ha evidències que apunten que és viable recuperar òvuls tot i que ja s'haja començat el tractament hormonal amb testosterona, cosa que permetria donar un temps a esta persona per prendre decisions sobri la seua vida reproductiva sense haver de prolongar en l'oratge la disfòria que pot provocar que no comenci una teràpia hormonal d'assignació de gènere.
En estes casos, atesa la limitada evidència científica, probablement és recomanable suspendre el tractament amb testosterona unes quantes setmanes abans de començar el tractament d'estimulació ovàrica.
P. I en la dona transgènere? Quan seria el moment de fer-ho?
Pel que fa a la preservació en dones transgènere, es pot realitzar la congelació de la mostra seminal procedent d'ejaculat, o congelar espermatozoides procedents de testicle obtinguts mitjançant una tècnica anomenada PAAF (punció aspiració amb agulla fina).
La teràpia hormonal de dones trans té un efecte negatiu sobri la funció testicular i encara que els efectes semblen reversibles, se sap molt poc sobri la dosi i l'oratge d'ús segurs, per la qual cosa probablement el raonable amb les dades que tenim hui dia siga fer la preservació abans d'iniciar la teràpia hormonal.
