El mes de novembre passat es va produir al Congrés dels Diputats la votació d'investidura que va permetre a Pedro Sánchez continuar com a president del govern quatre anys més. Per aconseguir, en primera votació, la majoria absoluta que l'article 99 de la Constitució espanyola estableix com a necessària per poder investir un dels diputats com a president del govern, el PSOE va haver de negociar amb diferents partits polítics amb representació parlamentària per a este manera, tirar endavant la investidura, en haver obtingut a les eleccions del 23 de juliol 121 escons, lluny dels necessaris 176.
Entre ells, destaquen diversos dels anomenats partits independentistes catalans, com són Junts per Catalunya i Esquerra Republicana (ERC), amb què es va negociar i va arribar a un acord per aprovar una llei d'amnistia la qual deixaria impunes els fets esdevinguts durant el període conegut com a procés, fixada la competència temporal de la llei des de l'1 de gener de 2012 fins al 13 de novembre de 2023. Més allà de les polèmiques que tot això està generant a la població espanyola, què implica exactament l'amnistia, quines són els terminis per a la seua aprovació i quins fets s'hi veuran afavorits?
La primera circumstància que cal aclarir per entendre tot allò relacionat amb el tema de què estem parlant és la diferència exacta entre l'indult i l'amnistia. La principal diferència que distingeix els dos termes jurídics és que, tot i que tots dos impliquen que el condemnat no compleixi la pena que anteriorment se li havia imposat, l'indult funciona com un perdó que el sistema jurídic atorga al reu condemnat en ferm, mentre que l'amnistia suposa l'oblit dels delictes que s'havien comès com si mai no haguessin succeït.
A l'article 4.3 del Codi Penal (CP) s'estableix que un Jutge o Tribunal pot acudir al govern exposant la necessitat d'un indult “quan de la rigorosa aplicació de les disposicions de la Llei resulti penada una acció o omissió que, segons el parer del Jutge o Tribunal, no ho hauria de ser, o quan la pena siga notablement excessiva, atesos el mal causat per la infracció i les circumstàncies personals del reu”.
L'indult no suposa oblidar que el condemnat ha infringit les normes establertes, sinó que per una sèrie de fets o circumstàncies el tribunal sentenciador i el govern han considerat oportú rebaixar o extingir íntegrament la condemna a esta persona. De fet, en termes generals un reu que ha estat afavorit per un indult continua conservant els antecedents penals i en cas de reincidència se li aplicarà l'agreujant corresponent.
Per part seua, l'amnistia, com ja hem aclarit, suposa, a més de la suspensió de totes les penes imposades, l'oblit dels delictes perpetrats. Al nostre país ha estat recurrentment utilitzada en els temps en què hi ha hagut un canvi de règim i s'ha volgut restablir l'ordre institucional façalitant l'eixida de presó dels condemnats per delictes polítics durant el període anterior. Alguns exemples viscuts al nostre país són els esdevinguts el 1931, amb l'inici de la Segona República, o el 1977, durant la vigència del govern d'Adolfo Suárez després de les primeres eleccions democràtiques un cop acabada la dictadura franquista.
Dit això, no és gaire desencertat pensar que, al seu moment, hi haurà el debat, que haurà de regirar el Tribunal Constitucional en el cas que es presenti un recurs d'inconstitucionalitat una vegada aprovada la llei, de si l'amnistia té cabuda constitucional o no , ja que, encara que la nostra Carta Magna no esmenta res d'esta figura jurídica en concret, sí que reconeix a l'article 62 que no es podran concedir indults generals, causa d'extinció de la responsabilitat criminal semblant o fins i tot de menor rellevància i impacte legal que la figura de l'amnistia, per la qual cosa es podria pensar que si una no és permesa per la Constitució, l'altra tampoc de manera implícita.
El pas següent per entendre una mica més sobri tot el que engloba el tema de l'amnistia del procés és analitzar quins són els delictes la comissió dels quals es veurà beneficiada per laprovació de la llei. A l'article 1 de la proposició de llei que actualment està en procés d'aprovació a les Corts, anomenat àmbit objectiu, s'estableix que “queden amnistiats els següents actes determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable, executats al marco de les consultes celebrades a Catalunya el 9 de novembre de 2014 i l'1 d'octubre de 2017, de la preparació o de les conseqüències, sempre que haguessin estat realitzats entre els dies 1 de gener de 2012 i 13 de novembre de 2023”. Entre altres, queden amnistiats:
1. Els actes comesos amb la intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o independència de Catalunya, així com els que hajan contribuït a la consecució d'estes propòsits.
2. Els actes de desobediència, siga quina siga la seua naturalesa, desordres públics, atemptat contra l'autoritat, els seus agents i els funcionaris públics o resistència que hajan estat executats amb el propòsit de permetre la celebració de les consultes populars comentades anteriorment o les seues conseqüències, així com qualssevol altres actes tipificats com a delictes realitzats amb idèntica intenció.
3. Les accions realitzades en el curs dactuacions policials dirigides a dificultar o impedir la realització dels actes determinants de responsabilitat penal o administrativa compresos en este article.
4. Els actes comesos amb el propòsit d'afavorir, procurar o façalitar qualsevol de les accions determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable contemplades als apartats anteriors, així com qualssevol altres que siguen materialment connexes amb estes accions.
A més, a l'article 2 s'estableixen una sèrie d'actes delictius que s'exclouen de l'àmbit d'aplicació de la llei d'amnistia, entre els quals destaquen els actes dolosos contra les persones que haguessin produït un resultat de mort, avortament o lesions al fetus , la pèrdua o la inutilitat d'un òrgan o membre, la pèrdua o la inutilitat d'un sentit, la impotència, l'esterilitat o una greu deformitat”.
Seguint amb l'anàlisi normativa, a l'article 4 de la proposició de llei que estem estudiant es fixen els efectes sobri la responsabilitat penal que comportarà l'amnistia, que, a més de suposar que l'òrgan judicial competent ordenarà la posada en llibertat immediata de les persones beneficiades per l'amnistia que es trobin a la presó, també estableix, com és normal en estes casos, que s'eliminin els antecedents penals de tots aquells que hajan estat amnistiats, circumstància que no passa amb la figura jurídica de l'indult.
Finalment, també s'estableix que “quedaran sense efecte les ordres de cerca i captura i ingrés a la presó de les persones a les quals siga aplicable esta amnistia, així com les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció” i “es procedirà a la reintegració en la plenitud dels seus drets actius i passius dels empleats públics sancionats o condemnats, així com a la reincorporació dels mateixos als seus cossos respectius, si haguessin estat separats”. Això no obstant, es descarta qualsevol tipus d'indemnització a les persones amnistiades.
Arribats a este punt ens hem de preguntar quins són els passos que la llei d'amnistia ha de seguir a les Corts per poder ser finalment aprovada i quins retards en pot patir la tramitació. El 13 de novembre del 2023 el PSOE va registrar una proposició de llei orgànica d'amnistia “per a la normalització institucional, política i social a Catalunya”. És important recalcar que, d'acord amb l'Ordenament Jurídic del nostre país, una llei pot ser aprovada de dos maneres, com a projecte de llei, a iniciativa del Consell de Ministres, o com a proposició de llei, a proposta de les Corts.
La llei d'amnistia va ser presentada pel grup parlamentari socialista com a proposició de llei, circumstància que ajuda a accelerar els tràmits legislatius perquè un projecte de llei requereix més diligències parlamentàries que una proposició, com, per exemple, la possibilitat que el Consell General del Poder Judicial, encara que de forma no vinculant, faça un informe sobri l'avantprojecte de llei, com es prové a l'article 561 de la Llei Orgànica del Poder Judicial. A més, també es va pactar que l'amnistia fos tramitada mitjançant el procediment d'urgència, cosa que implica que, segons l'article 133 del Reglament del Senat, i una vegada que la llei haja estat aprovada al Congrés dels Diputats, la Cambra Alta disposi només de 20 dies naturals per exercir les seues funcions d'ordre legislatiu respecte a la norma, afegint-hi que, segons l'article 94 del Reglament del Congrés, els altres terminis de la tramitació tindran una durada de la meitat dels establerts amb caràcter ordinari a la Cambra Baixa.
Dit això, l'inici dels tràmits parlamentaris que l'amnistia ha de seguir comença amb la coneguda com a presa en consideració, que va ser aprovada dilluns passat 12 de desembre al ple del Congrés amb 178 sís i 172 noes. Tot i que la llei d'amnistia és una llei orgànica, que necessita per ser aprovada la majoria absoluta (176 sís), el pas de presa en consideració només necessita majoria simple (més síes que nos), perquè no és una votació per aprovar finalment la llei o no, sinó simplement implica que la Cambra Baixa dóna el permís perquè esta comenci a tramitar-se.
El següent pas, un cop realitzat l'anteriorment explicat, és la coneguda com a ponència, on un grup reduït de diputats que representen de forma proporcional als grups parlamentaris realitzaran un informe que inclogui, si escau, les esmenes presentades en un termini de quinze dies. Més tard es donarà lloc al debat de la comissió, previsiblement a la de justícia, on es ratifica o no l'informe de la ponència i on també es poden afegir esmenes, donant lloc a un dictamen. En este moment és on el text resultant de tot el procés arriba a la seua deliberació al ple, i on, en tindre la llei d'amnistia el caràcter de llei orgànica, s'haurà d'aprovar per majoria absoluta, és a dir, almenys 176 sís, els que sí que aconsegueixen reunir tots els partits polítics favorables a l'amnistia.
Tot seguit, el text es remet al Senat, on també es farà una ponència, comissió i deliberació en ple, i on el Partit Popular, que té majoria absoluta a la Cambra Alta, previsiblement vetarà l'aprovació de la llei d'amnistia. Això no obstant, esta podrà ser aprovada finalment si el Congrés torna a recolzar-la per majoria absoluta, aixecant este veto, o fins i tot amb majoria simple si han transcorregut més de dos mesos des de la interposició del veto. Exposat allò que antecedeix, què pot endarrerir la possiblement inevitable aprovació de la llei d'amnistia?
Com hem dit anteriorment, el PSOE va incloure en la seua proposició de llei el procediment d'urgència, cosa que implica que, segons el Reglament del Senat i també segons l'article 90.3 de la Constitució espanyola, s'haja de respectar la previsió normativa que “ el termini de dos mesos de què el Senat disposa per vetar o esmenar el projecte es reduirà al de vint dies naturals en els projectes declarats urgents pel Govern o pel Congrés dels Diputats”. Tot i això, el Partit Popular, que té majoria absoluta al Senat, ha reformat el Reglament de la Cambra Alta perquè no existeixi esta necessitat si així ho veu convenient el mateix Senat, per la qual cosa, si el Tribunal Constitucional no declara inconstitucional esta reforma després del recurs presentat pel PSOE, això podrà provocar una demora de fins a dos mesos en tot el procediment legislatiu.
Més allà de tot allò explicat també és important aclarir la possible influència que la justícia europea pot tindre en este assumpte. Segons els partits polítics espanyols més escèptics amb l'amnistia l'aprovació de la llei esmentada podria vulnerar l'article 2 del Tractat de la Unió Europea, que estableix que “la Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat , Estat de Dret i respecte dels drets humans”, i demanen empara a la Comissió Europea i al Tribunal de Justícia per aturar el que, segons la seua opinió, és un atropellament a la legalitat vigent ia l'ordenament jurídic espanyol.
Fonts relacionades amb la Unió Europea han aclarit les últimes setmanes que la Comissió Europea examinarà el text legal i es pronunciarà, com és normal en estes casos, però que insisteixen que “no s'excediran” de les seues competències i que l'òrgan que ha de dirimir si la llei que es pretén aprovar és d'acord amb la Constitució o no és el mateix Tribunal Constitucional espanyol.
Un altre debat és, ja siga en este assumpte o en altres i independentment del partit polític que estigua al poder, si este tribunal és totalment independent des del moment en què la mateixa Carta Magna estableix que els seus dotze membres seran elegits quatre pel Congrés , quatre pel Senat, dos pel govern i dos pel CGPJ. D'alguna manera, el sistema judicial existent al nostre país ha provocat que, hi haja el govern que hi siga, sempre hi haja este raonable dubte en la població de si a l'hora de prendre una decisió els magistrats del TC seran fidels o no a les persones que al seu dia els van permetre ser on són.
