Dos de cada tres raïms que es consumeixen per Cap d'Any procedeixen de l'Vinalopó Mitjà alacantí. Esta producció acollida a Denominació d'Origen Protegida és conreada únicament en el territori emparat que comprèn els termes municipals d'Aspe, Novelda, Fondó de les Neus, Fondó dels Frares, Monforte del Cid, Agost i la Romana, on el raïm de taula embossat forma part indissoluble de l'economia d'estes pobles i de la idiosincràsia de la seua gent. Un cultiu artesanal, mimat a l'extrem i únic al món, gràcies a la tècnica de l'embossament dels raïms, i que, malauradament, o ens posem a treballar, a millorar els preus en origen que percep l'agricultor, o pot tenir les Nocheviejas comptades.
L'increment constant dels seus costos de producció (fertilitzants, gasoil, jornals, aigua, càrregues impositives cada vegada més costoses…), unit al fet que segueixi venent-se pel mateix que fa vint anys, ha desencadenat que les noves generacions no s'hi haguessin vist atretes per continuar amb un cultiu que, lluny d'oferir alguna rendibilitat, quasi costa diners produir, per no parlar de la “malaltia” que suposa superar les adversitats de cada campanya.
Adversitats que vénen per tants fronts que em fa impossible comptar-los amb els dits d'una mà. Des de les climàtiques, fins a la deixadesa que ens propinen els governs i fins als nostres representants locals. Esdeveniments com el tall de la nostra frontera amb França en plena campanya ens ha fet perdre milions d'euros sense que ningú faça res ni s'ofereixi cap compensació, per no parlar de la permissibilitat que es concedeix a supermercats espanyols que venen raïm procedent d'altres països de Europa mantinguda a càmeres, quan la nostra està en plena recol·lecció, fresca ia uns pocs quilòmetres de distància.
Situacions i factors que han conduït a un sector que és competitiu, que ha sabut diferenciar-se i aportar al seu producte un valor afegit, que dóna feina cada temporada a 12.000 persones i que factura 25 milions d'euros, directament a la UCI. I no vull semblar tremendista, però és que esta última campanya ja hi ha casos de joves empresaris que han arrencat les seues vinyes perquè no els queda més ronyó ni salut mental per aguantar esta situació.
I per què ara si porten anys aguantant? La gota que ha fet vessar el got i li ha propinat l'estocada definitiva a el cultiu es fonamenta en dos factors principals. D'una banda, l'increment de costos, principalment motivat per la pujada de l'salari mínim interprofessional. De l'altra, l'encariment de l'assegurança agrària en més de el 70% que va començar a aplicar-se en 2019. Fet que va portar a el sector sencer a mobilitzar-se en el mes de març a Alacant, amb els alcaldes de tots els municipis inclosos. Una concentració en la qual vam aconseguir visualitzar el problema davant la societat i fer-lo arribar a el Govern, però que no va aconseguir la suspensió d'esta "desmesurada pujada", que només s'explica per l'ànim de lucre d'Agroseguro, permès per ENESA, la companyia estatal d'assegurances agràries.
En esta tessitura, amb una altra campanya desastrosa més a l'esquena i els ànims dels productors per terra ..., la setmana passada s'obria una nova oportunitat per salvar el sector, quan una comitiva d'edils de la comarca es desplaçava a Madrid per reunir amb el Ministeri d'Agricultura amb l'objectiu de revertir la situació insostenible, principalment, de l'assegurança agrària. Però lluny de pactar accions immediates, els edils només van aconseguir escoltar propuestes tan repetides com insuficients, com la modulació de l'assegurança, i els agricultors decidir la cobertura dels riscos i així abaratir tarifes. Una cosa que sabíem que estàvem a prop d'aconseguir en els grups de normatives. Així que, oportunitat perduda. Els nostres polítics ens han tornat a fallar.
I és que, si de veritat volen ajudar els productors de raïm de taula només hi ha dos posicions valentes que hem trobat a faltar en la negociació. La primera és denunciar la Gran Distribució i supermercats espanyols que porten raïm de fora i declinen la fruita fresca i de qualitat del Vinalopó. La segona, que no haurien lluitat amb dents i ungles per obtenir una subvenció més gran per part del Ministeri, quan saben que és l'únic camí per tornar a tenir una assegurança com la d'abans, amb les mateixes cobertures.
Pedro Rubira Marco.
President Sectorial UVA de Taula ASAJA-Alacant. - President ASAJA Novelda.
