En una de les sales de lexposició, la figura duna Alicia aparentment innocent ens convida a entrar en un món de fantasia, art i creativitat. És Alícia al País de les Meravelles, la jove fotografiada i recreada per Lewis Carroll, l'obra del qual va ser considerada pels surrealistes un clar referent del seu moviment, i que també va inspirar a Dalí la sèrie de dibuixos i gravats que podem contemplar a la mostra.
“Dalí-Metamorfosi”, que es pot veure al Museu de Belles Arts Gravina fins al 5 de maig del 2024, ens condueix per les diferents etapes que va travessar el pintor de Cadaqués, des dels retrats juvenils, quasi sempre dels seus familiars, el seu pas pel classicisme renaixentista, la seua etapa surrealista, fins als dibuixos més fantàstics i inconfusibles amb què va il·lustrar algunes de les obris més famoses de la literatura universal.
“En esta exposició podem veure un Dalí inèdit i desconegut”, assegura Jorge Soler, director del Mubag,” un artista polifacètic, sempre pensant a innovar, i ací podem comprovar el procés de canvi que va portar al llarg de la seua vida”.
Un jove Dalí superdotat per al dibuix i la pintura, i de caràcter excèntric arriba a Madrid el 1922 per estudiar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. S'allotja a la Residència d'Estudiants, on coincideix amb Lorca i Luis Buñuel. El 1926 és expulsat de l'Acadèmia en assegurar que no hi havia ningú en condicions d'examinar-ho. Viatja a París i allà pren contacte per primera vegada amb el Surrealisme, a qui s'adhereix de manera natural, quasi inevitable.
“Dalí es fa surrealista pel seu propi caràcter”, ens diu María José Gadea, coordinadora d'exposicions del MUBAG,” empra molt la psicoanàlisi, tot allò que té al cap ho reflecteix en la seua pintura, els seus somnis, els seus desitjos, les seues pors. Ell sempre parla de l'inconscient, del temps, de la mort, de les seues obsessions”.
L'exposició ens revela un artista polivers, interessat en la moda, el teatre, el ballet, la música, el disseny, que recull influències de diferents mestres, moderns i clàssics, i que té una relació especial amb la literatura. Diverses seccions de la mostra estan dedicades al treball d'il·lustració i edició que Dalí va fer amb “La Divina Comèdia”, de Dante; Els Amors de Casandra, de Pierre Ronsard, i El barret de tres Pics, de Pedro Antonio d'Alarcón i música de Manuel de Falla.
“Dalí trobava en estes textos moltes incògnites, li suggerien moltes idees”, segons Maria José Gadea,” veia misteri, surrealisme, somieig, ell veia més allà del que es veu habitualment en un text”.
“Era un pintor que vivia del seu art”, incideix Jorge Soler,” va participar en projectes editorials que li resultaven gratificants, també va treballar amb Disney, amb Coco Chanel, va ser aparadorista a Nova York, tenia interessos molt amplis”.
Dalí-Metamorfosi compta amb més de 230 obris entre olis, escultures, aquarel·les, aiguaforts o dibuixos a tinta xinesa, peces que tenen molt diversa procedència, cosa que ha complicat de forma especial el muntatge de la mostra.
“Ha estat molt complex i molt laboriós”, ens revela Oscar Carrascosa, comissari de l'exposició, “Hi ha hagut préstecs de diverses Institucions i de col·leccions particulars, com el Museu de Montserrat, o la Fundació Amyc Fran-Daurel, i també cessió de documents de la British Library i del Museum of the City of New York, i tot això adaptar-ho a les condicions lumíniques i espacials del MUBAG”.
Dalí mai no defrauda. Si mireu amb atenció qualsevol de les obris exposades, sempre trobareu un detall sorprenent, una informació inesperada, un nou món on submergir-vos, característiques que l'han convertit en un dels artistes més interessants del segle XX.
