El Teatre Principal d'Alacant necessitava esta setmana una forçosa declaració d'intencions amb la signatura de el document entre la Generalitat, Ajuntament i l'entitat privada financera de Banc Sabadell. Davant l'escenari d'este teatre es trobaven tots els actors involucrats. Però a este acte no podia faltar les declaracions realitzades des de València de la líder d'el Partit Popular Valencià, Isabel Bonig, Davant el judici oral pròxim i les declaracions de tornar a presentar-se en 2019 a les eleccions municipals de l'alcalde de la ciutat. Bonig li demanava al president de la Generalitat que cessés a Gabriel Echávarri, Al que l'alcalde li responia des d'Alacant que seguirà sent candidat en un 50% com ho marca els estatuts del seu partit i en al·lusió a comparar-lo amb Francesc Camps, li qüestionava si això era bo o dolent. D'altra banda, el president de la Generalitat, Ximo Puig, Exigia que "per salut democràtica i pel bé dels ciutadans s'ha de separar l'institucional amb el partidari de no barrejar-ho tot" sentenciant que "este és el problema que el PP i concretament de la senyora Bonig a transmès permanentment". "Les institucions no són de cap partit si no dels ciutadans ia través dels partits polítics s'arriba a tindre una representació i es tria un govern que és de tots els valencians en general", tancava així el president de la Generalitat qualsevol comentari vingués d'on vingués.
No obstant això, Isabel Bonig, també va demanar la dimissió de el conseller d'Educació, Recerca, Cultura i Esport, Vicent Marzà, Pel decret de l'plurilingüisme, però la valoració del conseller que va realitzar va ser que el seu objectiu és que els xiquets aprenguessin tres llengües, ja que, considera que fins ara la deficiència idiomàtica en les llengües de l'anglès, el valencià i el castellà per part de l'alumnat és deficient. També va aclarir, pel que fa a la sentència del tribunal superior de justícia, que ells van respondre al seu interrogatori ja que no era una sentència sinó una cautelar on es deia que es paralitzava este decret. Per Marzà, la seua intenció és que a la Comunitat Valenciana es dominin estes tres llengües, per això, el propòsit que s'ha efectuat ha estat el de formar 10.000 professors a la llengua anglosaxona. Per acabar amb este assumpte va parlar de la oficina de drets lingüístics que no té caràcter restrictiu ni punitiu sinó d'intervenir entre les dos parts, perquè no hi haja una discriminació lingüística al territori valencià.
Però l'important de la reunió era el Teatre Principal i una signatura a tres bandes on es comprometen a fer-se càrrec de l'immoble i la programació. Tot i la menció històrica que Alacant ha estat la primera ciutat a 1607 de tindre un teatre al territori valencià i la construcció de el Teatre Principal el 1846 per part de vint-comerciants i un parell de famílies, com el recordar a l'alcalde José Luís Lassaletta Cano, Que el 1984 va participar amb 53 milions de pessetes davant el deute de 40 milions que tenia la Caixa d'Estalvis d'Alacant i Múrcia, per primera vegada, una entitat pública era propietària amb 31 participació enfront de les 31 participació de la CAAM i de les 2 de la societat musical. Ara com llavors, es torna a intervenir el Teatre Principal, conegut anteriorment com teatre Nou. Esta actuació a tres bandes com ja passés al 1984, però esta vegada, amb altres actors l'Ajuntament que ja tenia participació i dos que no van estar en aquell temps com és la Generalitat Valenciana i el Banc de Sabadell. Les dos institucions públiques estaran a parts iguals, un 33,3%, amb la intenció de produir i rehabilitar este espai, Descentralitzant la producció valenciana perquè avanci el sector, és el que Marzà desitja d'este espai i dels que té la Generalitat sota la seua tutela. El subdirector del Banc de Sabadell, Jaume Matas, Esta convençut que esta col·laboració entre el privat i el públic aporta un escenari d'èxit per a una iniciativa com és la d'este teatre. L'alcalde d'Alacant va expressar que la necessitat que entrés la Generalitat en esta societat era primordial per convertir el teatre en l'epicentre de districte cultural de la ciutat, I ha afegit, que el teatre no té perquè ser rendible econòmicament si no social i culturalment. El fermall d'or el va posar la intervenció de Ximo Puig, enumerant la intervenció que s'ha realitzat en Ciutat de la Llum, el desbloqueig per 50 milions d'euros de l'Auditori de Torrevieja i de la Casa de Cultura de Benidorm per 19 milions d'euros. “Hi ha molts elefants blancs a la geografia de la Comunitat Valenciana, s'ha fet una política molt de continent i poc de contingut, perquè es vol que el continent i el contingut vagen de la mà” va aclarir Puig. Tot i que el document d'intencions que es va signar esta setmana no està reflectida la quantitat de tres milions d'euros, La prioritat és que el procés tant de rehabilitació com de programació es produeixi al llarg d'este any.
