Notícies d'Alacant i província

dijous, 28 març 2024

Labora conclou que el 80% dels qui teletreballen es fan càrrec de les despeses

L'estudi afirma que el 52,1% de les persones enquestades han manifestat problemes de conciliació per la privació del dret a la desconnexió digital

Un informe encarregat per LABORA, Servei Valencià de Formació i Ocupació, conclou que, al 80 per cent de les situacions de teletreball, són les persones treballadores les que es fan càrrec de les despeses associades a la feina i no l'empresa.

Esta és una de les principals conclusions dels dos informes que s'han presentat hui a la direcció general de Labora: “El treball en plataformes digitals a la Comunitat Valenciana II” i “El teletreball a la Comunitat Valenciana”. Tots dos estudis han estat dirigits pel professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València, Adrián Todolí, i el catedràtic de Psicologia Social, José María Peiró.

Enric Nomdedéu, que ha presentat l'acte, ha assenyalat l'interès de Labora d'investigar tot allò que impacta al mercat laboral "per poder dur a terme les polítiques actives d'ocupació amb els millors resultats possibles, arrelades a esta realitat sempre canviant i darrerament sotmesa a fenòmens tan desestabilitzadors com una pandèmia i tan profundament transformadors com l'espiral digitalitzadora de l'economia que vivim actualment" .

“Des de Labora -ha subratllat- es pretén aconseguir una planificació millor de l'activitat formativa i de les polítiques actives d'ocupació davant del repte de la bretxa digital. Així mateix, es vol aprofitar tots els jaciments de feina que les noves formes de relacions laborals aporten”.

En este sentit, ha assegurat que el resultat ens dóna molta informació amb la qual “continuar treballant a la millora del disseny de les polítiques docupació per fer augmentar-ne l'eficàcia”.

Teletreball a la Comunitat Valenciana

L'informe “El teletreball a la Comunitat Valenciana” afirma que el 29,5% dels individus enquestats, és a dir, quasi un milió de persones a la Comunitat Valenciana, teletreballen, i més del 90% ho fa des del domicili.

Un dels reptes plantejats és instaurar protocols per garantir el dret a la desconnexió digital, atès que un 60% afirma que no han signat cap acord que la regulo. En este sentit, més del 56% dels enquestats han manifestat haver rebut correus fora de l'horari de treball, un 35,2% han rebut trucades telefòniques i quasi un 40% missatges de text o d'àudio fora de la jornada de treball.

Addicionalment, l'anàlisi global dels diferents riscos psicosocials mostra que els més freqüents s'ubiquen al bloc de tasques i activitats del treball, al corresponent a les relacions interpersonals i socials i al de la conciliació.

Les activitats directament afectades són les del sector científic, tècnic, educatiu i d'informació i telecomunicacions. Últimament, si extreu la necessitat de treballar a distància voluntàriament i no per imposició.

Tot i això, la valoració global atribuïda pel conjunt de treballadors enquestats és de 7,74 sobri 10, la qual cosa evidencia que és una realitat laboral que ha vingut per quedar-s'hi. Tot i així, a pesar de l'adaptació ser favorable, encara té faltances que cal esmenar.

Treball a les plataformes digitals a la Comunitat Valenciana

Pel que fa al document que investiga el Treball en plataformes digitals, reflecteix que este ha augmentat un 10% d'un any a un altre. Destaca igualment la consolidació del procés de regularització de les persones que treballaven com a falsos autònoms, observant-se que les contractacions realitzades per les pròpies empreses han passat d'un 23,2% el 2021 al 35,1% el 2022, cosa que reflecteix una tendència positiva per revertir este fenomen, tot i que encara s‟observa una alta presència d‟estes casos. 

En este sentit, en l'informe “El treball a les plataformes digitals a la Comunitat Valenciana” s'apunta que s'han produït un augment generalitzat dels factors de risc associats a les plataformes digitals: assetjament sexual (12%), aparició de problemes de salut (7,1%), patir accidents (5,5%) i la falta d'assistència per part de les plataformes en situacions d'emergència; sense deixar de banda la ja anomenada exposició als atacs físics (25,7%).

Altres conclusions interessants són la necessitat d'inspeccionar per evitar situacions en què se sol·liciten quotes a la persona treballadora per poder accedir a la feina, així com la promoció de la sindicació per reduir situacions de remuneració per sota del SMI (Salari Mínim Interprofessional) adequat.

En este punt, s'ha pogut comprovar que més del 50% de les persones cobrin per sota dels 8 euros l'hora de feina.

Cal esmentar que ambdós informes han comptat amb una mostra de 2.026 individus enquestats, entre 16 i 65 anys. Pel que fa als perfils, han estat, per una banda, joves d'origen espanyol (87,2%) menors de 36 anys quant a les plataformes a distància i, per altra banda, per al teletreball els més grans d'esta edat predominant figura masculinitzada. Comparteixen una capacitat econòmica socioeconòmica mitjana alta i nivell d'estudis superiors.