El somriure més lírica s'ha apagat

L'escriptor Jesús Requena Pleguezuelos va morir el dimecres 19 de desembre com a conseqüència d'una malaltia que no va poder superar

624
lírica Diario de Alicante
raymon

La literatura ha perdut el somriure més lírica, la qual portava com a estendard personal a la cara granadí, el nostre benvolgut amic i company de tertúlia, Jesús Requena Pleguezuelos. I vull, en este dia ennuvolat i fred, de comiat cruel i homicida, parlar de la seua innegociable romanç amb les muses. Jesús estimava profundament els llibres, la poesia i la bona música, però sobretot estimava les tertúlies, xerrar amb bons amics a la cafeteria "El Parquet", on en l'últim any de segle passat, tots dos, urdimos, com dos curtits llops literaris , la creació d'una tertúlia cultural oberta a tothom amb inquietuds en la lectura i en l'escriptura. No content amb això, Jesús va demanar més, un somni perseguit des de feia temps: elaborar una "gasetilla Literària"- de la qual va ser director-, que va veure la llum l'any 2000, inaugurant el segon mil·lenni, al costat d'altres escriptors com Pere Vicent, AH Pou i els companys tristament morts: el novel·lista Manuel Segarra i el prolífic escriptor, poeta i assagista il·licità Vicente Verdú, Que va apadrinar la gacetilla. Jesús, havia escrit poesies, relats, contes i novel·les. Va viure la vida que va voler, sense descuidar la família. El seu llibre "el Carrusel”, denota la seua habilitat per recrear personatges diversos i reals. Perseguí l'impossible, la perfecció a l'escriptura: una exigència vana. Ell n'era conscient i ho corroborava en la lectura i amb ell mateix. Sempre el va preocupar més el paisatge que no pas el fons. Era molt bon crític en les opinions estètiques i formals, i causaven un gran respecte i admiració, entre els escriptors i poetes, els seus veredictes justos i equilibrats. Labor poc comuna, que no se sol donar per estes pagaments, ni en altres.

lírica Diario de Alicante
gasetilla Literària

Jesús Requena, ja no podrem parlar més amb tu, entre un cafè relaxant o una fresca cervesa, que solies prendre, enfront de les meves mans embriagades de whisky, el cafè amb llet de Paco i el vermut d'Amorós. La nostra conversa, sempre apassionada i intensa, ha fugit com les fulles dels arbres d'este hivern que arriba. No importa, Jesús, tindràs sempre el teu lloc entre nosaltres: José Antonio Amorós, Francisco Gomezi el que et escriu. Ens hem quedat coixos, les taules les cadires, també s'han quedat agafis, sense el teu musa, el teu somriure càlida i estes ulls blaus que ens portava el mar a cada paraula que pronunciabas.

Sé que mai no arribaràs a llegir esta modesta carta, este petit homenatge que em venia de gust esplaiar emocionat, per relaxar les meves vísceres i fer callar el batec desbocat, este bombament incessant que em puja pel pit i m'ofega l'accent. De totes maneres, estimat company Jesús, guardeu-nos, que anirem acudint a poc a poc, i quan estiguem tots quatre, àtom amunt o àtom avall, celebrarem una collonuda tertúlia de difunts, per parlar dels vius, pobrets, els vius, amb els seus problemes a costes.