Notícies d'Alacant i província

dijous, 8 desembre 2022

La Senyera social

L'article d'opinió del president de la Generalitat, Ximo Puig, per al 9 d'octubre.

Marc Granell diu que «les banderes inflamen els cors». Pàtries de niló, les va descriure Benedetti. hui és un dia de banderes, himnes, símbols. El dia del naixement dels valencians com a poble. Com una societat unida que ha mantingut durant huit segles la voluntat de construir un projecte comú. Que ha resistit, sobretot. Davant guerres, davant de crisis, davant de derrotes, davant de dictadures, davant de pandèmies. Que no ha mai defallit davant l'adversitat. fos la que fos. Tot això, potser, ho condemni una bandera. Una icona, un sentiment. Però hi ha una altra bandera, la nostra senyera social, que ara fa 40 anys: l'Estatut d'Autonomia.

- Publicitat -

És possible que les vostres pàgines de paper no despertin l'emoció de la tela. L'emoció sempre avança a la raó; inflama millor els cors. Tot i això, este petit llibre –estes 16.000 paraules que comencen amb la voluntat inequívoca del poble valencià d'accedir a l'autogovern des del consens– han transformat la nostra vida.

Des del 1982, l'Estatut ha estat la mà invisible que ha modelat una nova Comunitat Valenciana. Les xifres impressionen. En quaranta anys, la població valenciana ha crescut de 3,7 a 5 milions d'habitants amb gent de 118 nacionalitats. Hem duplicat el nombre de treballadors: tenim un milió de persones ocupades més. I el percentatge de dones amb feina ha passat del 28 al 46%. La mateixa terra, amb una pell nova.

- Publicitat -

L'Estatut ha tingut dos grans vessants. Una és la protecció social. Som més gent, més diversa, amb més igualtat. L'autogovern ha reforçat l'Estat del Benestar, el marco dacció prioritari del nostre sistema competencial.

hui tenim a la Comunitat Valenciana 26 hospitals, 14 campus universitaris, més de 2.000 centres educatius i 130.000 persones dependents que són ateses per lAdministració. La segona dimensió de l‟Autogovern és l‟impuls econòmic. Des de la creació de l'impiva per donar vigor a la indústria –una de les primeres lleis de la Generalitat– fins a la consolidació, este any, de Ford, l'atracció de Volkswagen al nostre territori, i l'enfortiment innovador del teixit empresarial valencià, generat ocupació i prosperitat econòmica.

Per això necessitàvem un Estatut. Per això volíem l?autogovern: per viure millor. Més allà d'identitats de lliure elecció i de velles batalles que l'oratge i l'esgotament han fet oblidar volíem l'autogovern per garantir el respecte a la ciutadania valenciana. Per fer-nos coresponsables del nostre destí. Sense centralismes ineficients. Ampliant les oportunitats a cada comarca, a cada segment de la societat. I per això necessitem els recursos justos que garanteixin l'autogovern valencià.

Ara, davant de les emergències econòmiques que ha desencadenat la guerra a Ucraïna a les famílies i les empreses, les institucions valencianes estan obligades a ser més útils que mai. Amb més suport públic en forma d'ajudes, polítiques socials o fiscalitat més justa que beneficiï la gran majoria social. Sense complexos. Sense egoismes. Sense demagògies. Sense competències deslleials. Perquè els impostos són un pilar del contracte amb què una societat es relaciona, fixa prioritats i reparteix esforços per garantir el progrés econòmic, la justícia social i l'Estat del Benestar. Això és el que permet la bandera que hui és més necessària: l'Estatut.

Hem après lliçons d'estes quaranta anys. El cost de la corrupció, de les retallades, de l'individualisme extrem. Hem vist amb esperança la caiguda de murs a Europa i estem veient, amb preocupació, el retorn dels fanatismes capaços de prendre Capitoli per la força i de fracturar societats. Hem vist el despertar terrible de la violència masclista que intenta aturar el tren de la Història, que s'anomena igualtat entre dones i homes. Hem vist també els joves promoure una consciència més gran pel planeta, després de massa dècades de contaminació irresponsable. Hem vist l'arribada a la nostra terra de la inversió industrial més gran de la història d'Espanya, quan feia més falta. Hem vist la unió de tota una societat davant de la pandèmia. Precisament este esperit d?unitat, d?acord i d?esperança van impulsar l?Estatut. És l'ànima del 9 d'octubre.

Ximo Puig.

President de la Generalitat.

CatalàEspañol