En estes darrers dies, els mitjans de comunicació han tornat a donar protagonisme a
els ventres de lloguer. El detonant, que ha revifat la polèmica, ha estat una
famosa que va anar als EUA a comprar-se una jove.
Milers de veus s'han pronunciat a favor o contra esta pràctica i fins i tot s'ha demanat un debat serè.
Com és possible que es demani un debat serè sobri una pràctica que és
considerada al nostre país com a violència envers les dones i que posa en venda
a les filles i fills? Com és possible que es demani un debat serè quan és
considerada delicte al nostre ordenament jurídic?
Els qui defensen la seua legalització, es recolzen en una suposada llibertat de les
dones per decidir sobri els seus cossos, o al, més que dubtós, dret a la
maternitat o paternitat.
L'explotació reproductiva no va de drets ni de decisions que les dones
puguen prendre sobri els seus cossos sexuats.
La indústria del baby business creix a un ritme vertiginós i preveu augmentar els seus
guanys un 32,6% entre 2021 i 2027, fet que constitueix la ni més ni menys de 33.900
milions de dòlars.
Algú pot creure que esta quantitat ingent de diners pot dependre del que les dones vulguen fer amb els seus cossos? El sistema ja s'encarrega de crear les condicions de possibilitat perquè hi haja dones que consenten ser mares llogades.
Tampoc no va de drets. No hi ha cap convenció o tractat o organisme que
prevegi el dret a tindre filles o fills. És cert que hi ha el dret a tindre
una família, però este dret és dels menors que han patit un abandó per
part dels seus progenitors i consisteix, precisament en això: tindre una família que
els ofereix protecció i cures.
A partir d'estes dos premisses (llibertat/dret) es construeix la ficció de la mal
anomenada “gestació subrogada”. Dones apoderades, sense necessitats econòmiques
que generosament s'ofereixen com a incubadores i es comprometen a lliurar, a
canvi d'una “compensació econòmica”, a la filla o fill nounat; xiquets i
xiquets que asseguren no tindre mare i haver nascut per “gestació subrogada”;
compradors que són tot amor amb les dones que han gestat els “seus” nadons…
La realitat és molt diferent. Quan investigues sobri els ventres de lloguer,
trobes dones vulnerables captades per agents intermediaris a barris
perifèrics de les grans ciutats oa zones rurals.
estes dones acaben formant part de catàlegs de mares disponibles per ser usades d'incubadores. Un cop la clientela escull i esta dona signa un contracte, deixa de ser
humana per esdevenir un mitjà de producció. Cap legislació protegeix
una mare que signa un contracte de “gestació subrogada”.
Este abandó jurídic es produeix per evitar que les mares tinguen drets ja que si tenen drets, tenen poder sobri els seus cossos i les seues vides. A una dona amb drets no la poden sotmetre a procediments invasius i dolorosos, no li poden exigir que es
desvinculeu psicològicament del seu propi embaràs, ni obligar-la a crear vincles
entre el nadó i els que paguen per ell, ni a practicar-li una cesària absolutament
innecessària.
Descobriixes que la criatura recent nascuda, en ser arrencada dels braços de la seua mare
de manera sobtada i traumàtica, creu que ha mort. Esta pèrdua perjudica la seua
salut emocional present i futura.
I si segueixes investigant no deixes de trobar procediments abusius, pràctiques
eugenèsiques, tècniques aberrants i dolor infinit embolicat en paper de regal amb
forma de diners.
El màrqueting del lobby reproductiu converteix una història de terror en una història
amor sense precedents.
Podria escriure durant hores i no acabaria de contar el que sé i el que he
après després de cinc anys de militància contra els ventres de lloguer, però,
no m'agradaria concloure este article, sense preguntar a la persona que m'està
llegint: T'agradaria ser esta nina o este nascut a través de l'explotació reproductiva
de la seua pròpia mare?
