Notícies d'Alacant i província

dissabte, 10 desembre 2022

La participació a Castella i Lleó a les 14:30 cau al 34,74%

Estan convocades a les urnes 2.094.490 persones a 4.531 taules disposades per a les eleccions autonòmiques que se celebren durant esta jornada.

Un total de 2,09 milions de castellanolleonesos estan cridats a votar este diumenge en unes eleccions autonòmiques que per primer cop se celebren en solitari. La participació a les 14.00 hores ha caigut dos punts respecte al 2019, i se situa en el 34,7%, segons les dades façalitades pel centre de dades.

- Publicitat -

Els principals candidats han acudit a les urnes al llarg del matí per dipositar el seu vot i fer una crida a la participació en una jornada sense incidents.

Per exercir el vot s'han constituït 4.531 meses electorals, que han obert a les 9.00 h. i tancaran a les 20.00 de la tarda. Dels 2,09 milions de ciutadans amb dret a vot, 1.934.411 resideixen a la comunitat autònoma i 160.079 fora de Castella i Lleó, mentre que podran exercir el seu dret al vot, per primera vegada, 51.755 castellanolleonesos.

Eleccions, dos anys i mig després

- Publicitat -

La comunitat autònoma de Castella i Lleó torna a les urnes este diumenge, 13 de febrer, més de dos anys i mig després de les eleccions autonòmiques del 26 de maig de 2019, celebrades llavors al costat de les municipals, amb la incògnita del repartiment dels 81 procuradors –els escons del Parlament autonòmic– que estan en joc per les nou circumscripcions i que conformaran la XI Legislatura.

El Parlament de la curta X Legislatura –és la primera que no ha arribat a la fi ja que és la primera vegada que Castella i Lleó celebra eleccions per avançat i, a més, en solitari– també va estar format per 81 procuradors després de la victòria del PSOE a les eleccions del 2019, quan va aconseguir 35 procuradors, davant de 29 de PP, dotze de Ciudadanos, dos de Podem-Equo i un d'UPL, Per Àvila i VOX –estes dos últimes formacions van desembarcar a les Corts de Castella i Lleó per primera vegada en els anteriors comicis –.

La composició final del Parlament de la X Legislatura es va dirimir després d'aclarir dies després un “desfasament en el vot” en cinc meses electorals a Lleó –es va presentar un recurs contenciós electoral a Lleó–. La nit electoral del 26 de maig del 2019 el recompte inicial va donar tretze procuradors a Ciudadanos, amb els quals sumava 42 amb el PP, i només un a Podem, per Burgos.

De fet, l'actual candidat d'Unidas Podemos, Pablo Fernández, que es va presentar el 2019 per Lleó, s'havia quedat fora de les Corts en el recompte d'aquella nit electoral i, fins i tot, dels vots CERA, però esta revisió del desfasament en cinc taules de Lleó li va permetre mantenir la seua acta de parlamentari a detriment de Ciudadanos, que es va quedar definitivament amb dotze escons.

Finalment, Partit Popular, amb 29 procuradors, i Ciudadanos, amb dotze del recompte final, van aconseguir governar en coalició després d'aconseguir la majoria absoluta que se situava de fet als 41 escons que van sumar.

No obstant això, esta majoria absoluta es va perdre ara fa quasi un any, el 19 de març de 2021, quan, a tres dies del debat de la moció de censura del PSOE a Alfonso Fernández Mañueco, també inèdita en la història de Castella i Lleó, la salmantina María Montero va deixar les files de la formació taronja per passar a la condició de procuradora no adscrita.

La marxa de María Montero va deixar llavors el Grup Parlamentari Ciudadanos amb onze escons, que va obligar el Govern en coalició a buscar aliats entre els cinc integrants del divers Grup Mixt, conformat per dos representants d'Unidas-Podemos i per un d'UPL, VOX i Por Àvila, formació escindida del PP amb què va tirar endavant el sostre de despesa del 2022 o el rebuig de totes les esmenes a la totalitat del projecte de pressupostos de la Comunitat per a este any que finalment no va veure la llum.

CatalàEspañol