El senyor president del Govern d?Espanya, D. Pedro Sánchez, va anunciar a finals de gener la posada en marxa, per a l'estiu que ve, d'una aplicació, per la qual els menors d'edat veuran restringit l'accés a la pornografia a internet, així com a determinats continguts violents o moralment inconvenients. Pocs mesos abans, Giorgia Meloni, la seua homònima italiana, havia pres una iniciativa en el mateix sentit.
El fet que dos governs de signe tan diferent haguessin arribat a la mateixa conclusió és, certament, un motiu d'esperança: sembla que l'argument ètic encara té algun espai -encara que és obvi que molt petit- a la vida pública. Per tant, saludem este tímid i tardà pas fet en la direcció correcta.
Ara bé, creiem, de debò, que esta iniciativa és un missatge moral nítid adreçat als nostres joves? O, al contrari, només es tracta d'un mer obstacle tècnic que entorpeix l'accés dels joves a uns continguts que són de consum generalitzat per als adults?
Dit d'una altra manera, quina autoritat podem tindre davant d'un adolescent per dir-li que té vetat l'accés a uns continguts a què accedeixen lliurement els adults? Bàsicament, és la mateixa autoritat moral que puga tindre un pare, consumidor de marihuana, quan prohibeix al seu fill fumar canuts. Les estadístiques ens diuen que estem davant d'una prohibició en què s'imposa la potestat dels adults sobri els menors, però sense cap autoritat moral. Més encara, gosaria dir que, amb este mètode, hi ha el risc de fer odiós el bé moral que esta prohibició pretén custodiar. I del que no tinc cap dubte és que, al cap de poc temps, es generalitzaran nombrosos recursos per burlar el veto tecnològic.
La vulnerabilitat d'este projecte governamental és que no aborda el problema d'arrel. Vegem: ¿No havia anunciat el Partit Socialista la decisió de prohibir la prostitució a Espanya? És que la pornografia no és una forma de prostitució, amb l'agreujant que els 'clients' són multitud? Per què no gosar, aleshores, prohibir la pornografia en la seua integritat? No dèiem que el motiu per prohibir la prostitució és la defensa de la dignitat de la dona?
D'altra banda, és obvi que, des del punt de vista tecnològic, és més viable una prohibició total que un veto parcial, com ho demostren els bloquejos imposats a internet després de la invasió d'Ucraïna, per tots dos bàndols.
La veritat és que el problema moral és molt greu i està molt estès: la dignitat de la dona és menyspreada i vexada obertament, igual que la de l'home, per cert. Els danys al si del matrimoni són molt grans, ja que la pornografia distorsiona completament la vivència de la sexualitat. Els nostres Centres d'Orientació Familiar (COF), autèntics “hospitals de campanya”, en paraules del Papa Francesc, on la
Església Catòlica ajuda els matrimonis en crisi, n'estan sent testimonis. ¡El porno mata l'amor! Més encara, amb el pas del temps ens estem adonant que quan esqueixem l'amor del sexe, este últim es converteix en una droga amb poder addictiu.
Per què no es combat amb decisió està pandèmia de la pornografia, tan estesa a la nostra societat, amb conseqüències tan nocives? Del 'pa i circ' dels romans, hem passat al 'porno, futbol i cervesa'. I és que… l'esclavatge més consolidat és el que aconsegueix que els esclaus sentin plaer a ser-ho. I en estes estem! Per cert, aprofito l'oportunitat per compartir les meves sospites, pel fet que l'anunci del Govern espanyol de perseguir la prostitució no s'estigua concretant amb el pas del temps.
En resum, la frontera entre el bé i el mal no és a la majoria d'edat. Això que és radicalment dolent per a l'adolescent, ho és igualment per als adults. La prohibició als menors de l'accés a la pornografia té certament raons afegides; però el repte global més gran de la nostra cultura és APRENDRE A ESTIMAR, de manera que aconseguim invertir la tendència cap a la destrucció del matrimoni i la família, en què estem immersos…
Comença la Quaresma i la publicació d'esta reflexió en un dimecres de cendra, potser es pot traduir en una crida a lluitar per la llibertat i per l'amor a la nostra vida ia la nostra societat. Estimar és donar allò que no es pot comprar ni vendre; és donar-se un mateix. Però per poder 'donar-se', primer cal 'posseir-se'; és a dir, ser amos de nosaltres mateixos. Com deia Aristòtil: “Considero més valent el qui conquereix els seus desitjos que el qui conquereix els seus enemics, ja que la victòria més dura és la victòria sobri un mateix.” Per això, us desitjo a tots una fructífera Quaresma.
