La manifestació de vehicles ha estat convocada per la Plataforma Més Plurals, de la qual formen part associacions de pares i mares d'alumnes, sindicats, empreses i diferents col·lectius de el sector de l'educació concertada, plataforma que des del mes de novembre ha sortit a la carrer per expressar el seu malestar amb la que serà la huitena llei d'Educació de la democràcia espanyola.
A Alacant, on centenars de vehicles recorren des de les 11.00 hores els carrers principals de la ciutat. Carlos Mazón president de la Diputació d'Alacant, Luis Barcala alcalde d'Alacant, els diputats Macarena Montesinos, Bea Fanjul, Nando Pastor, Jose Juan Zaplana i els presidents de l'PP, Pablo Ruz d'Elx, Antonio Peral a Alacant i Juan Carlos Caballero com a president de Noves Generacions de la Comunitat Valenciana participen en la protesta.
La Plataforma ha convocat esta iniciativa “a tot el territori nacional”.
La mobilització d'este diumenge se suma a les altres cinc celebrades este mes de novembre i desembre davant del Congrés i el Senat, així com la del 22 de novembre en vehicles, i s'emmarca al calendari d'accions previstes de la campanya 'Més Plurals , Més Lliures, Més Iguals' que ha posat en marxa la Plataforma per intentar paralitzar la nova llei d'Educació, una llei que, a parer seu, ha estat tramitada “sense el menor consens amb la comunitat educativa ni la societat civil”. Però, a més a més, segons denuncia, la LOMLOE suposa un “atac” a l'educació concertada i l'educació especial.
"Encara que el corró de la Llei Celaà segueix el seu curs amb la intenció d'aconseguir la seua aprovació en temps rècord el pròxim 23 de desembre, la concertada no estarà callada davant esta demostració de falta d'esperit democràtic de qui ha impulsat la LOMLOE", assenyala la Plataforma.
QUÈ DIU LA LLEI
El redactat de la 'Ley Celaá' preveu no cedir sòl públic per a escoles concertades, la prohibició que els concertats segreguin per sexe i l'eliminació del criteri de demanda social dels concertats en prioritzar l'augment de places públiques, entre altres qüestions .
Per a Més Plurals, la supressió de la “demanda social” dels centres privats sostinguts amb fons públics “deixa via lliure perquè l'Administració suprimeixi aules als centres concertats i les obri únicament en centres públics”, cosa que per a ells suposa un “ atac a la llibertat” perquè entenen que es vulnera el dret de les famílies de triar centre per als fills.
Però a més, la Plataforma ha expressat la seua preocupació pel que fa a l'assignatura de Religió, que continuarà sent d'oferta obligatòria i de caràcter voluntari per als alumnes, però que com a novetat no comptarà per a la nota mitjana, ja que no té una assignatura alternativa. La Plataforma considera que este canvi "relega la Religió a l'estatus d'assignatura de segona, que ocuparà un lloc decoratiu i secundari al currículum escolar".
Els seus protests també s'han centrat al voltant de com quedaria l'educació especial amb la LOMLOE, la qual diu que en el termini de 10 anys els centres ordinaris hauran de comptar “amb els recursos necessaris per poder atendre en les millors condicions l'alumnat amb discapacitat” , cosa que la Plataforma interpreta com el tancament d'estes centres.
La dreta espanyola (PP, Cs i Vox), que critica fermament la reforma educativa, també ha iniciat la seua pròpia campanya de desprestigi de la 'Llei Celaá', de manera que en les últimes setmanes ha mostrat el seu suport a esta Plataforma.
De moment, les tres formacions ja han anunciat que recorreran la Llei davant el Tribunal Constitucional en cas d'arribar esta a aprovar-se.
