El Projecte Poble Feminista de l'IES Carrús ha arribat al barri de Sant Antoni amb un jardí dedicat a l'activista i defensora dels drets LGBTIQ+ Marsha P. Johnson.
Coincidint amb la celebració del 8M que s'està duent a terme durant el mes de març, l'alcalde, Carlos González, ha inaugurat este espai juntament amb el regidor d'Igualtat, els Drets Socials i Polítiques Inclusives, Mariano Valera, la regidora d'Educació, María José Martínez, la coordinadora del projecte , Rosa Belmonte, directora de l'IES Carrús, Antonia Lledó, i alumnat de l'ESO del centre.
El regidor il·licità ha posat en relleu el projecte de l'institut amb què es pretén donar visibilitat a la importància que les dones tenen a la societat i que durant molt de temps ha estat invisibilitzat. “Un treball alineat amb què s'està duent a terme des de l'Ajuntament per intentar feminitzar la guia de carrers d'Elx ja que es donava la circumstància que en ple segle XXI més del 95% dels carrers de la nostra ciutat estaven dedicats a homes i només el 5% a les dones”, ha assenyalat González.
En este sentit, l'alcalde ha mostrat la satisfacció que suposa haver compartit la necessitat de treballar per afavorir la presència de la dona als espais públics i ha recordat algunes places que se li han atorgat en els darrers anys a dones pioneres a la seua professió o que han tingut rellevància en altres activitats menys visibles.
"La realitat és que els avanços socials són producte de l´esforç tant de dones com d´homes i, per això, se li ha dedicat este espai a Johnson que ha treballat per la igualtat", ha destacat González, que ha animat "a seguir amb este tipus d´iniciatives que serveixen perquè als centres educatius no només es formi en coneixements sinó també en valors, que és més o igual d´important".
Belmonte ha explicat que el projecte, que va ser inaugurat el 2020 amb la presència de l'alcalde, va néixer amb la participació de l'alumnat i el professorat, a més a més del personal de neteja, d'administració, consergeria, auxiliars d'infermeria i de les famílies.
Segons ha recordat Belmonte l'IES Carrús simula un poble feminista amb carrers places i rotondes amb nombroses plaques, col·locades en diverses aules i passadissos del centre, en reconeixement a dones com Alice Guy, la primera a fer una pel·lícula; Wangari Maathaien, la primera dona d'Àfrica a obtindre un doctorat; Carmen Domínguez, la primera dona a càrrec de l'Acadèmia Diplomàtica de Xile; o Kathrine Switzer, la primera dona a córrer una marató.
Per part seua, la directora de l'institut ha manifestat que “este acte constitueix un reconeixement explícit al nostre projecte educatiu que posa la convivència positiva com a objectiu central per promoure actituds de respecte, per a la diversitat sexual i de gènere, així com per garantir el ple desenvolupament intel·lectual, emocional i social dels joves”.
"Visibilitzant personatges tan emblemàtics que van lluitar pels seus drets com Marsha P Johnson aconseguirem que a poc a poc la futura generació estigua en un món més just, menys violent i més respectuós", ha afegit Lledó, qui també ha agraït a tota la comunitat educativa ia lAjuntament per la seua implicació en esta acció.
Tal com han narrat alumnes de tercer de l'ESO”. Són paraules de Marsha P. Johnson, recollides a la pel·lícula documental "Pay it no mind de Michael Kasino" sobri la seua vida i mort, que encara ressonen 51 anys després del que va passar el 28 de juny de 1969 al pub Stonewall Inne del barri novaiorquès de GreenWich Village, un bar controlat per la màfia i freqüentat per gais, lesbianes, 'drag queens' i transsexuals en què es va encendre la flama del moviment LGTBI, que al segle XXI segueix reivindicant una societat més igualitària i marxa cada 28 de juny al Dia Internacional de l'Orgull Gai per no oblidar el que van iniciar aquella nit dones trans com la llatina Sylvia Rivera o la mateixa Johnson quan la policia va irrompre a Stonewall en una nova batuda”.
Johnson va continuar amb el seu activisme i es va convertir en una figura molt coneguda i estimada al Village, fins al punt que va arribar a ser anomenada “alcalde de Christopher Street”. Però el 1992, als 46 anys, el seu cos va ser trobat sense vida al riu Hudson. La policia va tancar ràpidament el cas com un suïcidi, però es va reobrir el 2012 com a possible homicidi gràcies, en part, a la campanya que va iniciar Cruz des del Projecte Antiviolència de la Ciutat de Nova York (AVP).
Per finalitzar la trobada s'ha dut a terme el descobriment de la placa i una interpretació de la cançó “La porta violeta” de Rozalén per part de lalumnat del centre.
