Iván Cano neix un 7 de maig de l'any 1995, ia dia d'hui s'ha convertit en tot un referent en l'esport adaptat. Concretament, a la disciplina de atletisme. Encara que els seus inicis van ser una mica vespradans: “Vaig començar a fer atletisme amb 15 anys”, explica Iván Cano a Diario de Alicante. De fet, abans d'atletisme, va provar diversos esports, com ara taewkondo. “Quan em vaig traure el cinturó negre vaig decidir que volia provar una altra cosa. Em vaig quedar amb l'atletisme perquè era el que m'agradava més i més m'encaixava”, explica Iván.

I per què atletisme? Iván Cano recorda que sempre li havia agradat córrer i saltar rademane, cosa que per cert se li donava força bé. “Em feia bé saltar i córrer. Els meus pares creien que es podia traure una mica de partit a estes qualitats”, reconeix.

Una cosa fonamental va ser el suport de la seua família. "En tot moment els va semblar perfecte", assegura. “M'han donat suport sempre. M'han portat a la pista i competicions i totes estes coses que de mica en mica començaven a eixir gràcies a l'atletisme”, afegeix.

Iván reconeix que en un primer moment seus companys li treien prou avantatge en laspecte tècnic. “Jo vaig arribar sent el pitjor de tots, i al final amb constància, any rere any, amb molt esforç i ganes vaig anar millorant. Vaig començar a destacar a nivell provincial, autonòmic, i ja finalment a nivell nacional i internacional”, explica.

Un somni olímpic fet realitat

De fet, va ser el 2014 quan li van seleccionar per primera vegada per a un campionat a Europa. “Aquí és quan va començar realment el meu debut internacional”.

I durant estes anys han estat moltes les alegries obtingudes. fins 2021, un any especial en què Iván ha pogut complir un somni: ser medallista olímpic en els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020. “És una promesa que et fas amb tu mateix quan et vols dedicar a això de manera professional. I quan ho aconsegueixes, no és només el fet d'haver aconseguit una medalla. Esta medalla representa molt més. Representa tota una trajectòria, la feina que portes al darrere durant tants anys”, explica un Iván Cano emocionat.

“Estic súper content i satisfet”, explica, encara que té ganes de més. “Em sentia preparat per saltar més, però les coses no van eixir com hauria estat perfecte. Això és el que té de bo este esport, que et dóna més oportunitats per tornar-ho a intentar. I et deixa amb ganes de seguir”, assegura Iván.

Respecte l'experiència a Tòquio, en els seus primers jocs paralímpics, Iván recorda estes dies com una cosa “totalment diferent d'altres campionats. És gent de tants esports i països plegats convivint… És espectacular”. Tot i que este any ha quedat una espineta clavada, ja que arran del COVID19 les relacions socials s'han reduït al mínim. Per això, Iván ja pensa en els pròxims jocs, en què “ja no serà així, i això et fa tindre més il·lusió pel que ha de venir”.

Ampli reconeixement a la seua trajectòria

Iván Cano comença a ser conscient de tot el que està aconseguint. Encara que a vegades costa de creure-ho. “Jo sabia que anar als jocs era mediàtic, però traure una medalla va fer que se'n fes ressò tot el país. Mai havia sentit una cosa així“, reconeix.

De fet, recentment se li ha atorgat la Distinció de la Generalitat Valenciana a l'Mèrit Esportiu. També rebia la distinció de Millor Esportista amb diversitat funcional de la província d'Alacant. L'alacantí ho descriu com “un honor estar entre este petit grup de persones” amb estes distincions. “Estic encara en un núvol. No m'ho acabo de creure. Però la gent que m'envolta s'ho creu per mi, i jo em sent molt orgullós del que he fet i que la gent ho valore”, afegeix l'alacantí.

Són molts els xiquets i xiquetes els que miraran amb orgull Iván Cano, medallista paralímpic alacantí. Que es diu prompte. I per a estes xiquets que somien arribar on ell ha arribat, Iván té un missatge: “No sabem mai si podem arribar. Arribar o no, no dependrà gaires vegades només de tu. Potser dependrà d'altres coses, però el que pots fer com a esportista és ser constant a la teva feina. La constància us porta pel bon camí i us porta a aconseguir les coses que els esportistes hem aconseguit”, conclou.